Jump to navigation
Avui, 20 d'abril, celebrem 7 anys de casats. En unes altres circumstàncies, segurament haguéssim anat a dinar o a sopar a algun restaurant dels que ens agraden, un menú especial per a l'ocasió. O potser haguéssim sopat a casa i m'hagués tornat a posar el vestit de núvia (una tradició que he intentat mantenir alguns anys) per allò d'aprofitar-lo i celebrar l'aniversari d'una manera especial, recordant el dia del casament. Enguany, però, ni una cosa ni l'altra. Ni restaurant ni vestit. Això sí, a la tarda, ens hem assegut al sofà i, amb l'àlbum de fotos del casament en mà, he intentat explicar als meus fills com va ser aquell dia, quina gent hi havia, què vam fer, el bé que ens ho vam passar...
Els petits no han entès per què no sortien ells a les fotos i l'atenció per l'àlbum, tot s'ha de dir, tampoc és que hagi estat excessiva, però almenys ha sigut una manera diferent de recordar aquell dia tan bonic. Ara que ja estan dormint, per això, sí que cuinarem alguna cosa de sopar especial i intentarem, encara que siguin un parell d'horetes abans d'anar a dormir, descansar i celebrar un nou aniversari, enguany, confinats. L'any que ve, però, restaurant i vestit, només faltaria! Ànims, famílies!
Del 1983 i amb quatre criatures. Hi ha dies que penso que són lo millor que he fet a la vida. Altres, que no entenc què tenia al cap quan vaig decidir tenir-les.