,
21/05/2020
Maternitat
El dibuix de la família fet pel fill gran

70/75: Amb ulls d'infant

Si no recordo malament, diria que avui ha estat la primera vegada que el fill gran m'ha dibuixat i que, a grans trets, m'hi he vist reflectida. Sense demanar-li, mentre teletreballava, m'ha agafat l'agenda i ha començat a dibuixar línies i cercles que, evidentment, en un principi no tenien forma ni sentit. Quan ha acabat, l'explicació sobre què era allò - o sigui jo, envoltada de cors - m'ha emocionat. He aprofitat la inspiració artística del moment per demanar-li que agafés un full més gran i ens dibuixés a tots els membres de la família, amb més colors i detalls, que així me'l guardaria i, segurament, el penjaria per alguna paret. No ha tardat en posar-s'hi i el resultat - al cap d'uns 10 minuts, tampoc creieu que s'hi ha estat més estona -, ha estat el que encapçala aquest post. 

La veritat és que la realitat vista pels ulls d'un infant és ben diferent a la dels d'un adult. Com han viscut aquest confinament i com s'han adaptat a les circumstàncies ha estat extraordinari i, d'alguna manera, ens han ensenyat que, a la vida, no pots fer grans plans, sinó adaptar-te a tot allò que t'arriba. Aquesta tarda precisament llegia un conte amb els petits que parlava d'això: quan menys busques una cosa és quan justament la trobes. I és que la vida és canviant, constant, avança sense parar i sense miraments, i nosaltres, al cap i a la fi, el que hem de fer és adaptar-nos al que ens ofereix cada dia. De la millor manera possible, amb la mirada més honesta i optimista que puguem. Com els infants, els nostres petits herois. Ànims, famílies! 

*Surtdecasa.cat no es fa responsable de la redacció i contingut d'aquest post.

Del 1983 i amb quatre criatures. Hi ha dies que penso que són lo millor que he fet a la vida. Altres, que no entenc què tenia al cap quan vaig decidir tenir-les.

12/05/2020
Avui hem sabut que no se celebraran les festes majors del nostre poble, que són a principis de juliol. L'escola, fa temps que tenim assimilat que, fins al setembre, res de res (i ja veurem com s'acaba gestionant en el seu moment).
11/05/2020
Avui, el primer que han dit els petits ha estat "Mama, fa sol. Podem anar a casa els iaios?".
10/05/2020
Ens hem despertat sentint la pluja caure de valent.
09/05/2020
Una casa amb nens és inevitablement una casa amb soroll. És pràcticament impossible trobar un moment del dia en què hi hagi silenci. El matí ja comença amb uns quants "mama, quan et despertaràs? mama, em contes aquest conte?
08/05/2020
Tinc la sensació d'estar tot el dia recollint joguines per tota la casa. Quan no és un cotxet és un conte, quan no és una peça de puzzle és un llapis de color.
07/05/2020
El grau de complicitat que veus entre ells, en tots aquests dies de confinament, ha crescut exponencialment.
06/05/2020
Qui m'hagués dit, el primer dia de confinament familiar, que portaríem 55 dies tancats a casa (i els que vénen) i que, en conseqüència, escriuria aquest petit diari en què s'ha convertit aquest humil blog personal.