,
21/05/2020
Maternitat
El dibuix de la família fet pel fill gran

70/75: Amb ulls d'infant

Si no recordo malament, diria que avui ha estat la primera vegada que el fill gran m'ha dibuixat i que, a grans trets, m'hi he vist reflectida. Sense demanar-li, mentre teletreballava, m'ha agafat l'agenda i ha començat a dibuixar línies i cercles que, evidentment, en un principi no tenien forma ni sentit. Quan ha acabat, l'explicació sobre què era allò - o sigui jo, envoltada de cors - m'ha emocionat. He aprofitat la inspiració artística del moment per demanar-li que agafés un full més gran i ens dibuixés a tots els membres de la família, amb més colors i detalls, que així me'l guardaria i, segurament, el penjaria per alguna paret. No ha tardat en posar-s'hi i el resultat - al cap d'uns 10 minuts, tampoc creieu que s'hi ha estat més estona -, ha estat el que encapçala aquest post. 

La veritat és que la realitat vista pels ulls d'un infant és ben diferent a la dels d'un adult. Com han viscut aquest confinament i com s'han adaptat a les circumstàncies ha estat extraordinari i, d'alguna manera, ens han ensenyat que, a la vida, no pots fer grans plans, sinó adaptar-te a tot allò que t'arriba. Aquesta tarda precisament llegia un conte amb els petits que parlava d'això: quan menys busques una cosa és quan justament la trobes. I és que la vida és canviant, constant, avança sense parar i sense miraments, i nosaltres, al cap i a la fi, el que hem de fer és adaptar-nos al que ens ofereix cada dia. De la millor manera possible, amb la mirada més honesta i optimista que puguem. Com els infants, els nostres petits herois. Ànims, famílies! 

*Surtdecasa.cat no es fa responsable de la redacció i contingut d'aquest post.

Del 1983 i amb quatre criatures. Hi ha dies que penso que són lo millor que he fet a la vida. Altres, que no entenc què tenia al cap quan vaig decidir tenir-les.

28/04/2020
Avui, amb el bon dia que ha fet, hem tornat a fer la sortida de rigor amb els petits de casa. No ens hem allunyat ni 200 metres, però - coses bones de viure prop d'horts i cases de camp - hem passat una hora d'allò més intensa i bonica.
27/04/2020
La pluja no ha impedit que aquesta tarda haguem sortit, després de 45 dies tancats a casa!, a fer un passeig a l'aire lliure. L'emoció es palpava en l'ambient: "Agafem les botes d'aigua! Quina jaqueta ens posem? Les mascaretes, no les oblidem!
26/04/2020
Per estrany que sembli, avui nosaltres no hem sortit de casa. Ens hem quedat fent figuretes de sal, una de les manualitats estrella d'aquest confinament familiar. Una tassa de sal, dues de farina i mitja d'aigua.
25/04/2020
Avui hem tingut una novetat molt gran a casa nostra: els veïns (i també tiets) de terrassa ens han deixat la seva gosseta per a que jugués amb els nostres petits.
24/04/2020
Aquell moment del dia en què, després de jugar sense parar, se'ls hi acaben les piles i entren al món dels somnis. Bona nit, quines boniques paraules. Es fa el silenci, la casa sembla una altra.
23/04/2020
Ni parades de llibres, ni roses ni signatures d'autors. Un Sant Jordi diferent, bonic, però molt diferent. Un Sant Jordi confinat que hem celebrat a casa el millor que hem pogut.
22/04/2020
Els dies passen, les setmanes també, d'aquí poc ja comptarem en mesos... I seguim en aquest bucle del confinament familiar amb dies bons i dies no tan bons.