,
31/05/2020
Maternitat
Jugant a casa els iaios

80/87: Iaios

Els estimen amb bogeria i ha estat molt difícil passar tant temps sense ells. Sort de les videotrucades, però mai és el mateix que veure'ls en persona i sentir l'amor que els iaios transmeten en directe. Tant els materns com els paterns, van ser els primers de la llista en anar a visitar, a retrobar, a abraçar en la distància. Són un dels puntals més importants de la nostra vida i sempre són allí per quan se'ls necessita. Imaginar la vida sense ells es fa molt difícil i, realment, aquests més de dos mesos sense la seva companyia física ha estat dur. Ara, per sort, els podem tornar a sentir a prop, com sempre, amb els seus consells, paciència i amor incondicional. Als petits els encanta anar a les cases dels iaios. Són com la seva segona casa i només sortir per la porta, ja pregunten quan podran tornar-hi.

Ara, poder estar recuperant aquest temps perdut amb motiu del confinament familiar està sent realment preciós. Preciós i, al mateix temps, tranquil·litzador, perquè et dóna aire per respirar, per saber que, tot i no poder-los encara abraçar ni besar, tornen a estar a prop nostre per quan els puguem necessitar. Com abans, com sempre. I això et fa pensar en el molt que els arribes a estimar, en la gran sort de tenir-los (i tenir-los a la vora) i, sobretot, en l'extraordinable valor d'estar podent tornar-los a sentir. Gràcies iaios i iaies per tant. Ànims, famílies! 

*Surtdecasa.cat no es fa responsable de la redacció i contingut d'aquest post.

Del 1983 i amb quatre criatures. Hi ha dies que penso que són lo millor que he fet a la vida. Altres, que no entenc què tenia al cap quan vaig decidir tenir-les.

31/03/2020
Avui, un dimarts gris. Un dia més, pràcticament igual a l'anterior, en aquest confinament que avança a poc a poc, però avança. Hi ha qui prefereix els dies grisos, plujosos, ja que tampoc podem sortir de casa.
30/03/2020
Avui s'han volgut vestir amb la mateixa samarreta. La de tirants de cocodrils per damunt d'una altra de màniga llarga.
29/03/2020
Just avui que es canviava l'hora, s'han despertat més tard que mai. Que s'ha agraït, no ens enganyem.
28/03/2020
Tercer dissabte confinat. Tercer dissabte que no hem anat a dinar a casa els iaios, ni hem sortit a passejar per alguna fira del territori, ni hem sopat amb els amics a algun bar per celebrar que estem de cap de setmana.
27/03/2020
Avui ha sigut un dia especial. El meu fill gran complia 5 anys i, tot i que ens imaginàvem celebrar-ho d'una manera ben diferent, no ha deixat de ser un dia bonic.
26/03/2020
A vegades, ho has de veure tot negre per adonar-te de les coses bones de la vida. Ahir se'm feia tot una muntanya, avui ha sigut més portador.
25/03/2020
Avui ha sigut un dia d'aquells que no s'acaben mai. Dels que ja només aixecar-te del llit, notes que costen d'arrencar. I els xiquets han estat especialment esvalotats. Revolucionats. Inquiets. Se m'ha fet un 13è dia de confinament etern.