Jump to navigation
Els estimen amb bogeria i ha estat molt difícil passar tant temps sense ells. Sort de les videotrucades, però mai és el mateix que veure'ls en persona i sentir l'amor que els iaios transmeten en directe. Tant els materns com els paterns, van ser els primers de la llista en anar a visitar, a retrobar, a abraçar en la distància. Són un dels puntals més importants de la nostra vida i sempre són allí per quan se'ls necessita. Imaginar la vida sense ells es fa molt difícil i, realment, aquests més de dos mesos sense la seva companyia física ha estat dur. Ara, per sort, els podem tornar a sentir a prop, com sempre, amb els seus consells, paciència i amor incondicional. Als petits els encanta anar a les cases dels iaios. Són com la seva segona casa i només sortir per la porta, ja pregunten quan podran tornar-hi.
Ara, poder estar recuperant aquest temps perdut amb motiu del confinament familiar està sent realment preciós. Preciós i, al mateix temps, tranquil·litzador, perquè et dóna aire per respirar, per saber que, tot i no poder-los encara abraçar ni besar, tornen a estar a prop nostre per quan els puguem necessitar. Com abans, com sempre. I això et fa pensar en el molt que els arribes a estimar, en la gran sort de tenir-los (i tenir-los a la vora) i, sobretot, en l'extraordinable valor d'estar podent tornar-los a sentir. Gràcies iaios i iaies per tant. Ànims, famílies!
Del 1983 i amb quatre criatures. Hi ha dies que penso que són lo millor que he fet a la vida. Altres, que no entenc què tenia al cap quan vaig decidir tenir-les.
