,
02/06/2020
Maternitat
Investigant les fulles del mangraner

82/87: Dies 'non stop'

De 8 del matí a 9 de la nit (més o menys), els meus petits consumeixen tota l'energia que tenen al cos sense parar quiets. Només despertar-se, amb les piles ben carregades, ja comencen a voler fer coses: ja sigui preparar-se el Cola-Cao, vestir-se i evidentment posar-se les 'sabates corredores' (no sigui cosa que vagin lents), pujar dalt les motos i fer carreres pel passadís o senzillament moure's. Moure's constantment. En algun moment, s'asseuen a una cadira o al terra per llegir un conte, fer un puzzle o jugar a Lego's, però si no, el seu estat natural és estar en moviment. Només de mirar-los, a vegades, ja em canso. Jo que necessito, de quan en quan al llarg del dia, algun moment de descans, de parar i respirar, per agafar energies per seguir amb el dia. I ells, en canvi, exprimeixen al màxim cada minut, sempre voldrien més, mai pararien. 

En realitat, és una intensitat bonica, en el sentit que aprofiten cada dia de les seves vides fins que no poden més, amb la curiositat dels infants, amb les ganes d'aprendre, passar-s'ho bé i no avorrir-se. Per als que ja som més grans, però, aquesta intensitat ens sol esgotar a les últimes hores del dia. Perquè ja no ens queden tantes energies (ni paciència) i perquè necessitem una pausa, en aquest 'non stop' diari que mai s'acaba. I així cada dia, cada setmana, cada mes. Buscant moments per parar mentre es fan les 9 de la nit i poder descansar, si tot va bé, fins l'endemà. Ànims, famílies! 

*Surtdecasa.cat no es fa responsable de la redacció i contingut d'aquest post.

Del 1983 i amb quatre criatures. Hi ha dies que penso que són lo millor que he fet a la vida. Altres, que no entenc què tenia al cap quan vaig decidir tenir-les.

12/05/2020
Avui hem sabut que no se celebraran les festes majors del nostre poble, que són a principis de juliol. L'escola, fa temps que tenim assimilat que, fins al setembre, res de res (i ja veurem com s'acaba gestionant en el seu moment).
11/05/2020
Avui, el primer que han dit els petits ha estat "Mama, fa sol. Podem anar a casa els iaios?".
10/05/2020
Ens hem despertat sentint la pluja caure de valent.
09/05/2020
Una casa amb nens és inevitablement una casa amb soroll. És pràcticament impossible trobar un moment del dia en què hi hagi silenci. El matí ja comença amb uns quants "mama, quan et despertaràs? mama, em contes aquest conte?
08/05/2020
Tinc la sensació d'estar tot el dia recollint joguines per tota la casa. Quan no és un cotxet és un conte, quan no és una peça de puzzle és un llapis de color.
07/05/2020
El grau de complicitat que veus entre ells, en tots aquests dies de confinament, ha crescut exponencialment.
06/05/2020
Qui m'hagués dit, el primer dia de confinament familiar, que portaríem 55 dies tancats a casa (i els que vénen) i que, en conseqüència, escriuria aquest petit diari en què s'ha convertit aquest humil blog personal.