,
26/02/2019
Maternitat
Un moment de relax

Desconnectar

Que necessari i que difícil a la vegada. Que imprescindible i que complicat al mateix temps. Trobar moments per a desconnectar. I no perquè no sigues feliç amb tot lo que tens (los mini-drames diaris de tuns fills, però també los instants d'amor absolut que et desfan per dins), sinó perquè, de quan en quan, necessites tornar a pensar en tu, tornar a sentir-te a tu, tornar a escoltar-te només a tu.  

Des que ets mare, has passat a un segon pla. O a un tercer. O fins i tot a un quart. Abans que tu, estan ells, les cosetes que més estimes d'este món. Abans que tu, està la feina, la que t'omple, però la que també és imprescindible per tirar endavant. Abans que tu, està la parella, la família, los amics. En l'últim en què penses és en tu. I no perquè no vulgues, sinó perquè no tens temps. I quan tens temps, estàs cansada. I quan tens temps i no estàs cansada, resulta que no saps com desconnectar d'ells, de la feina, de la parella, de la família o dels amics. 

Perquè, des que ets mare, se't fa difícil només pensar en tu. Perquè et sents infinitament responsable de les personetes que has portat al món. Perquè no vols fallar-los, perquè vols que siguen feliços, perquè pateixes per tots els perills i problemes que poden viure. Ja no penses en tu, penses en ells. Sempre, en tot moment, sense descans. 

Tot i això, n'ets conscient, i saps que, encara que sigue de quan en quan, encara que sigue difícil i complicat, has d'aprendre a desconnectar. A respirar i a no sentir-te responsable de tot. A relaxar-te i tornar-te a sentir, a escoltar-te per dins. Perquè és necessari, perquè és imprescindible, i perquè si no ho fas tu, no ho farà ningú. Desconnectar per agafar energia. Desconnectar per sentir no que no t'has perdut. Desconnectar per reafirmar que segueixes sent tu. Més ben acompanyada, amb més amor i més paciència, però segueixes sent tu. 

*Surtdecasa.cat no es fa responsable de la redacció i contingut d'aquest post.

Del 1983 i amb quatre criatures. Hi ha dies que penso que són lo millor que he fet a la vida. Altres, que no entenc què tenia al cap quan vaig decidir tenir-les.

12/05/2020
Avui hem sabut que no se celebraran les festes majors del nostre poble, que són a principis de juliol. L'escola, fa temps que tenim assimilat que, fins al setembre, res de res (i ja veurem com s'acaba gestionant en el seu moment).
11/05/2020
Avui, el primer que han dit els petits ha estat "Mama, fa sol. Podem anar a casa els iaios?".
10/05/2020
Ens hem despertat sentint la pluja caure de valent.
09/05/2020
Una casa amb nens és inevitablement una casa amb soroll. És pràcticament impossible trobar un moment del dia en què hi hagi silenci. El matí ja comença amb uns quants "mama, quan et despertaràs? mama, em contes aquest conte?
08/05/2020
Tinc la sensació d'estar tot el dia recollint joguines per tota la casa. Quan no és un cotxet és un conte, quan no és una peça de puzzle és un llapis de color.
07/05/2020
El grau de complicitat que veus entre ells, en tots aquests dies de confinament, ha crescut exponencialment.
06/05/2020
Qui m'hagués dit, el primer dia de confinament familiar, que portaríem 55 dies tancats a casa (i els que vénen) i que, en conseqüència, escriuria aquest petit diari en què s'ha convertit aquest humil blog personal.