,
01/05/2019
Maternitat
Moments de lectura

La inseguretat

Donar-li el pit (per allò de que és lo més natural i beneficiós - tot i que es pugui convertir en un autèntic calvari -) o fer biberons (per allò de compartir la responsabilitat d'alimentar el vostre fill a parts iguals). Donar-li xumet, seguir el mètode Estivill per adormir-lo o oferir-li aliments sencers des de petit (allò del Baby Led Weaning). Deixar que vagi en caminadors, que vegi dibuixos al mòbil o que mengi xocolata. Castigar-lo si es porta malament o parlar-ho tot (encara que sigui tan bebè que no entengui res del que li dius). Agafar-lo sempre al braç o deixar que experimenti per ell sol. Deixar-lo plorar, apuntar-lo a anglès des del primer any o ensenyar-li unes normes de comportament per anar pel món. 

Vivim en l'època amb més informació que mai i tenim més dubtes dels que voldríem - i que podíem imaginar. Si ja és prou complicat adaptar-te a la teva nova vida, amb tota la responsabilitat que això comporta, només et falten modes, tendències i opinions per totes bandes, que et fan dubtar de les teves decisions i maneres d'educar. Perquè hauríem de partir de la base que totes les mares - i pares - ho fan el millor que saben i amb les millors intencions del món. Perquè cada xiquet i xiqueta és un cas únic i no perquè li donis xumet, el deixis plorar o el castiguis quan fa alguna cosa malament ets una mala mare. Al contrari, segur que tens els teus motius per fer-ho així. 

Més confiança en nosaltres mateixes, ens fa falta. Seguir el nostre sentit comú i, a partir dels nostres coneixements, experiències i lògiques, poder educar els nostres fills i filles sense sentir-nos insegures i amb pors de no estar-ho fent bé. Les teories ens poden ajudar, ens poden donar idees i pautes, però no hem de perdre el punt de vista en com som, com són els nostres fills i què volem per a ells. Per a que siguin persones amb futur, que tinguen un gran cor i, sobretot, que siguin una versió millorada de nosaltres mateixes. Siguem el seu exemple a seguir, amb seguretat i confiança. Amb autoestima i amor. 

*Surtdecasa.cat no es fa responsable de la redacció i contingut d'aquest post.

Del 1983 i amb quatre criatures. Hi ha dies que penso que són lo millor que he fet a la vida. Altres, que no entenc què tenia al cap quan vaig decidir tenir-les.

12/05/2020
Avui hem sabut que no se celebraran les festes majors del nostre poble, que són a principis de juliol. L'escola, fa temps que tenim assimilat que, fins al setembre, res de res (i ja veurem com s'acaba gestionant en el seu moment).
11/05/2020
Avui, el primer que han dit els petits ha estat "Mama, fa sol. Podem anar a casa els iaios?".
10/05/2020
Ens hem despertat sentint la pluja caure de valent.
09/05/2020
Una casa amb nens és inevitablement una casa amb soroll. És pràcticament impossible trobar un moment del dia en què hi hagi silenci. El matí ja comença amb uns quants "mama, quan et despertaràs? mama, em contes aquest conte?
08/05/2020
Tinc la sensació d'estar tot el dia recollint joguines per tota la casa. Quan no és un cotxet és un conte, quan no és una peça de puzzle és un llapis de color.
07/05/2020
El grau de complicitat que veus entre ells, en tots aquests dies de confinament, ha crescut exponencialment.
06/05/2020
Qui m'hagués dit, el primer dia de confinament familiar, que portaríem 55 dies tancats a casa (i els que vénen) i que, en conseqüència, escriuria aquest petit diari en què s'ha convertit aquest humil blog personal.