,
13/01/2019
Maternitat
De festa amb amics

Les 20h

Quedar a partir de les 20h s'ha convertit en missió impossible. Abans de ser mare, era l'hora que més t'agradava perquè podíeu fer unes cerveses amb tranquil·litat, fer un mos si la conversa i l'ocasió ho portaven i acabar, inclús, sortint de festa improvisada - que, tots ho sabem, és quan més es xala -. Ara, les 20h són sinònim de banyera, pijama, sopar i dormir. Pots quedar abans - sempre i quan los xiquets es queden amb algú altre o no us importe tenir una conversa intermitent, constantment interrompuda i tot menys relaxada - o quedar a partir de les 21h - sempre i quan los xiquets es queden amb algú altre o no us importe trobar-vos al teu pis, conversar sense fer massa soroll (los xiquets dormen!) i, evidentment, sense massa cerveses ni festa improvisada.

Hi ha dies, però, que t'ho pots combinar i, de cop, tornes a sentir aquella llibertat de fer unes cerveses sense pressa, de xerrar de coses que no tenen res a veure en panyals, biberons i nits sense dormir, de relaxar-te i no pensar en res més que en aprofitar estes hores (valuosíssimes!) que tens per davant i que tant trobaves a faltar. Al costat de les persones que formen part de tu, que voldries vore més i escoltar millor, que sents que a vegades s'allunyen perquè heu agafat camins diferents, però per als qui, tot i que ara et sigue difícil quedar a partir de les 20h, sempre trobaràs un moment. Perquè, a més de ser mare, continues sent amiga. Perquè, a més de ser amiga, necessites seguir sent tu. 

*Surtdecasa.cat no es fa responsable de la redacció i contingut d'aquest post.

Del 1983 i amb quatre criatures. Hi ha dies que penso que són lo millor que he fet a la vida. Altres, que no entenc què tenia al cap quan vaig decidir tenir-les.

12/05/2020
Avui hem sabut que no se celebraran les festes majors del nostre poble, que són a principis de juliol. L'escola, fa temps que tenim assimilat que, fins al setembre, res de res (i ja veurem com s'acaba gestionant en el seu moment).
11/05/2020
Avui, el primer que han dit els petits ha estat "Mama, fa sol. Podem anar a casa els iaios?".
10/05/2020
Ens hem despertat sentint la pluja caure de valent.
09/05/2020
Una casa amb nens és inevitablement una casa amb soroll. És pràcticament impossible trobar un moment del dia en què hi hagi silenci. El matí ja comença amb uns quants "mama, quan et despertaràs? mama, em contes aquest conte?
08/05/2020
Tinc la sensació d'estar tot el dia recollint joguines per tota la casa. Quan no és un cotxet és un conte, quan no és una peça de puzzle és un llapis de color.
07/05/2020
El grau de complicitat que veus entre ells, en tots aquests dies de confinament, ha crescut exponencialment.
06/05/2020
Qui m'hagués dit, el primer dia de confinament familiar, que portaríem 55 dies tancats a casa (i els que vénen) i que, en conseqüència, escriuria aquest petit diari en què s'ha convertit aquest humil blog personal.