,
05/09/2018
Maternitat

Les nits

Si no és pels còlics, és per les dents. O perquè té sed, s'ha fet caca o li fa temor la foscor. La qüestió és que el fet de dormir una nit 'del tirón' - tu que sempre has sigut una bona 'dormilona', que mai t'ha costat adormir-te i que eres de les que mai trobava lo moment de sortir del llit pels matins (allò de fer 'lo remolón' que guai era!) - s'ha convertit pràcticament en algo anecdòtic. I no n'estaves preparada (ni ho volies canviar!) 

I és una de les coses que, des del minut zero, trobaràs a faltar. Hi haurà dies que ho portaràs millor (i diràs allò de que el cos s'acostuma a tot i que no et pots queixar) però n'hi haurà d'altres que treuran lo pitjor de tu. Perquè no és una nit puntual que no podràs dormir, o que dormiràs poques hores, sinó que seran pràcticament totes les nits. Totes. Sense treva. Sense descans. Una després de l'altra. I esta constància, este desgast diari, esta 'tortura' nocturna que no acaba mai, hi ha vegades que et supera. Quantes nits hauré plorat donant lo pit a les tantes de la matinada, balancejant al xiquet als braços per a que pare de plorar o, senzillament, perquè em sento esgotada, cansada i no puc més! Llàgrimes que et cauen soles, que necessiten sortir per alliberar tensió i poder agafar aire. Perquè això no para i has de treure l'energia d'on sigue. 

És dur. I és un dels canvis més 'heavies' que vius quan comences a ser mare. Perquè t'ho pots imaginar (sempre ho has sentit dir això de que si el xiquet dorm, tens molt de guanyat), però mai fins a quin punt pot arribar a ser d'esgotador.

En fi, com ens hem de vore... tu que sempre havies sigut (i intentes seguir-ho sent!) bona rondadora, que mai trobava lo moment d'anar cap a casa, i ara desitjant cada nit quan t'agites al llit només una cosa: dormir fins que sigue de dia (i si pot ser una miqueta més, millor). 

Bona nit, mares! 

*Surtdecasa.cat no es fa responsable de la redacció i contingut d'aquest post.

Del 1983 i amb quatre criatures. Hi ha dies que penso que són lo millor que he fet a la vida. Altres, que no entenc què tenia al cap quan vaig decidir tenir-les.

31/03/2020
Avui, un dimarts gris. Un dia més, pràcticament igual a l'anterior, en aquest confinament que avança a poc a poc, però avança. Hi ha qui prefereix els dies grisos, plujosos, ja que tampoc podem sortir de casa.
30/03/2020
Avui s'han volgut vestir amb la mateixa samarreta. La de tirants de cocodrils per damunt d'una altra de màniga llarga.
29/03/2020
Just avui que es canviava l'hora, s'han despertat més tard que mai. Que s'ha agraït, no ens enganyem.
28/03/2020
Tercer dissabte confinat. Tercer dissabte que no hem anat a dinar a casa els iaios, ni hem sortit a passejar per alguna fira del territori, ni hem sopat amb els amics a algun bar per celebrar que estem de cap de setmana.
27/03/2020
Avui ha sigut un dia especial. El meu fill gran complia 5 anys i, tot i que ens imaginàvem celebrar-ho d'una manera ben diferent, no ha deixat de ser un dia bonic.
26/03/2020
A vegades, ho has de veure tot negre per adonar-te de les coses bones de la vida. Ahir se'm feia tot una muntanya, avui ha sigut més portador.
25/03/2020
Avui ha sigut un dia d'aquells que no s'acaben mai. Dels que ja només aixecar-te del llit, notes que costen d'arrencar. I els xiquets han estat especialment esvalotats. Revolucionats. Inquiets. Se m'ha fet un 13è dia de confinament etern.