,
30/01/2019
Maternitat

Les voltes que dóna la vida

No us havíeu vist més des d'aquell sopar de final de curs i ara us trobeu cada matí a les nou menys cinc a la porta del col·legi, comentant els constipats, les vacunes o si hi ha una nova pediatra al CAP del poble. Amb lo d'anècdotes que teniu de quan anaveu juntes a l'EGB.

Us havíeu perdut la pista totalment - abans tenia pèl al cap! - i un diumenge qualsevol, a l'hora del vermut, us trobeu als gronxadors del parc amb dos xiquets d'edats semblants i comentant que si millor la parelleta o si germans del mateix sexe (sempre que vinguin bé, que això és lo més important). Amb lo de nits de festa que havíeu compartit no farà tant de temps. 

Pràcticament no us havíeu dirigit la paraula - allò que et coneixes de vista i poca cosa més - i, de cop, sense saber com, heu acabat explicant-vos la vida i miracles de ser mare, de si el segon fill tindrà gelosia del primer o de si dos anys de diferència entre germans és la millor opció - tot i que al principi serà dur, això ja ho sabem -. 

I és que ser mare, entre moltes altres coses, també et porta a relacionar-te amb persones que, segurament, si no haguéssiu coincidit en este gran moment vital, no hauríeu imaginat mai. Perquè són d'etapes passades, perquè sou de móns diferents, perquè no teniu res en comú o, fins i tot, perquè no us caieu bé. Però, ai, les voltes que dóna la vida! Ara els fills - que no tenen prejudicis, ni anècdotes passades, ni records d'històries viscudes - et connecten amb un nou univers de pares i mares que, vulgues o no vulgues, acabaran formant part del teu dia a dia. Amb alguns potser se't farà estrany, amb altres fins i tot se't farà difícil, però segurament, amb molts, et farà il·lusió i tot. Perquè la vida, i més quan tens fills, no saps mai on et portarà (i menys, amb qui et farà trobar). 

*Surtdecasa.cat no es fa responsable de la redacció i contingut d'aquest post.

Del 1983 i amb quatre criatures. Hi ha dies que penso que són lo millor que he fet a la vida. Altres, que no entenc què tenia al cap quan vaig decidir tenir-les.

12/05/2020
Avui hem sabut que no se celebraran les festes majors del nostre poble, que són a principis de juliol. L'escola, fa temps que tenim assimilat que, fins al setembre, res de res (i ja veurem com s'acaba gestionant en el seu moment).
11/05/2020
Avui, el primer que han dit els petits ha estat "Mama, fa sol. Podem anar a casa els iaios?".
10/05/2020
Ens hem despertat sentint la pluja caure de valent.
09/05/2020
Una casa amb nens és inevitablement una casa amb soroll. És pràcticament impossible trobar un moment del dia en què hi hagi silenci. El matí ja comença amb uns quants "mama, quan et despertaràs? mama, em contes aquest conte?
08/05/2020
Tinc la sensació d'estar tot el dia recollint joguines per tota la casa. Quan no és un cotxet és un conte, quan no és una peça de puzzle és un llapis de color.
07/05/2020
El grau de complicitat que veus entre ells, en tots aquests dies de confinament, ha crescut exponencialment.
06/05/2020
Qui m'hagués dit, el primer dia de confinament familiar, que portaríem 55 dies tancats a casa (i els que vénen) i que, en conseqüència, escriuria aquest petit diari en què s'ha convertit aquest humil blog personal.