,
30/01/2019
Maternitat

Les voltes que dóna la vida

No us havíeu vist més des d'aquell sopar de final de curs i ara us trobeu cada matí a les nou menys cinc a la porta del col·legi, comentant els constipats, les vacunes o si hi ha una nova pediatra al CAP del poble. Amb lo d'anècdotes que teniu de quan anaveu juntes a l'EGB.

Us havíeu perdut la pista totalment - abans tenia pèl al cap! - i un diumenge qualsevol, a l'hora del vermut, us trobeu als gronxadors del parc amb dos xiquets d'edats semblants i comentant que si millor la parelleta o si germans del mateix sexe (sempre que vinguin bé, que això és lo més important). Amb lo de nits de festa que havíeu compartit no farà tant de temps. 

Pràcticament no us havíeu dirigit la paraula - allò que et coneixes de vista i poca cosa més - i, de cop, sense saber com, heu acabat explicant-vos la vida i miracles de ser mare, de si el segon fill tindrà gelosia del primer o de si dos anys de diferència entre germans és la millor opció - tot i que al principi serà dur, això ja ho sabem -. 

I és que ser mare, entre moltes altres coses, també et porta a relacionar-te amb persones que, segurament, si no haguéssiu coincidit en este gran moment vital, no hauríeu imaginat mai. Perquè són d'etapes passades, perquè sou de móns diferents, perquè no teniu res en comú o, fins i tot, perquè no us caieu bé. Però, ai, les voltes que dóna la vida! Ara els fills - que no tenen prejudicis, ni anècdotes passades, ni records d'històries viscudes - et connecten amb un nou univers de pares i mares que, vulgues o no vulgues, acabaran formant part del teu dia a dia. Amb alguns potser se't farà estrany, amb altres fins i tot se't farà difícil, però segurament, amb molts, et farà il·lusió i tot. Perquè la vida, i més quan tens fills, no saps mai on et portarà (i menys, amb qui et farà trobar). 

*Surtdecasa.cat no es fa responsable de la redacció i contingut d'aquest post.

Del 1983 i amb quatre criatures. Hi ha dies que penso que són lo millor que he fet a la vida. Altres, que no entenc què tenia al cap quan vaig decidir tenir-les.

21/04/2020
Sí, la gran notícia del dia: "Els menors de 14 anys només podran sortir per acompanyar un adult a comprar o al banc".
20/04/2020
Avui, 20 d'abril, celebrem 7 anys de casats. En unes altres circumstàncies, segurament haguéssim anat a dinar o a sopar a algun restaurant dels que ens agraden, un menú especial per a l'ocasió.
19/04/2020
El fill gran ho té molt clar: "Quan ens digui la policia que podem sortir, ho farem amb una mascareta i amb el papa i la mama. El germà petit no cal que porti mascareta, que és petit, i a ell no li afecta tant el coronavirus".
18/04/2020
En teoria, si no s'allargués l'estat d'alarma (que segurament es farà demà), avui seria el penúltim dissabte que estaríem confinats a casa. El penúltim!
17/04/2020
Els petits ja són conscients que fa molts dies que no surten de casa. Tot i haver-se acostumat molt ràpid a la nova situació, el confinament els comença a pesar.
16/04/2020
Floreixen les margarides, surten les primeres maduixes, els rosers estan a punt d'esclatar... La primavera va fent camí, mentre nosaltres la veiem passar per la finestra.
15/04/2020
Més d'un mes intentant trobar l'equilibri dins de casa. Amb dies més bons i altres de no tan bons. Teletreballant com podem, cuidant dels petits i buscant la manera que tot aquest temps de confinament familiar sigui productiu i inspirador.