,
15/10/2018
Maternitat
L'etern desordre dels joguets

Mares reals

L'altre dia, en una conversa informal entre amigues, vaig sentir dir que ara està molt de moda això que les mares expressin tot el que no els agrada de la maternitat. Que expliquin el dur que és, que es queixin del que les molesta, cansa o estressa del dia a dia com a mare. Com si no calgués fer-ho. Com si ho estéssem fent massa i això fos contraproduent a orelles de les futures mares. 

En aquell moment, vaig callar. Perquè sí que és veritat que, d'un temps ençà, sembla ser que es pot parlar més obertament del que realment comporta ser mare. Dels canvis que vius, de l'estrès, els maldecaps, l'ofuscació i el cansament que representa. El Club de Malasmadres, per dir-ne un que segueixo des de fa temps, n'és un clar exemple. Les mares comencem a poder parlar clar i, sobretot, a no sentir-nos malament quan ho fem.

Perquè sempre ens havien pintat una maternitat de color de rosa. Vestint als bebès amb aquella robeta tan 'mona' i petita, donant-los de menjar fent l'avió i sense plors, passejant-los pel parc sense haver-los de canviar el bolquer al mig del no-res... Per no parlar a nivell emocional. Ser mare era sinònim de felicitat absoluta. De plenitud. El millor que et podia passar a la vida i que convertiria els teus dies en increïbles moments de joia. 

I sí, no dic el contrari, ser mare et fa molt feliç. Però no sempre. Ser mare et fa sentir plena. Però no sempre. Ser mare et dóna moments increïbles que no tenen preu. Però no sempre. I és per això que reivindico que sí que és necessari que les mares expressem el que no ens agrada de la maternitat, el que ens molesta, cansa o estressa. Perquè això ens passa a totes. I perquè això també passarà a les futures mares. I és bo compartir-ho. És bo que ho sabem abans d'aventurar-nos al canvi més gran que viurem com a dones. Amb els bons moments i els no tan bons. Tenint clar que som mares reals i no aquelles històries falses que vèiem a les pel·lícules. 

*Surtdecasa.cat no es fa responsable de la redacció i contingut d'aquest post.

Del 1983 i amb quatre criatures. Hi ha dies que penso que són lo millor que he fet a la vida. Altres, que no entenc què tenia al cap quan vaig decidir tenir-les.

21/04/2020
Sí, la gran notícia del dia: "Els menors de 14 anys només podran sortir per acompanyar un adult a comprar o al banc".
20/04/2020
Avui, 20 d'abril, celebrem 7 anys de casats. En unes altres circumstàncies, segurament haguéssim anat a dinar o a sopar a algun restaurant dels que ens agraden, un menú especial per a l'ocasió.
19/04/2020
El fill gran ho té molt clar: "Quan ens digui la policia que podem sortir, ho farem amb una mascareta i amb el papa i la mama. El germà petit no cal que porti mascareta, que és petit, i a ell no li afecta tant el coronavirus".
18/04/2020
En teoria, si no s'allargués l'estat d'alarma (que segurament es farà demà), avui seria el penúltim dissabte que estaríem confinats a casa. El penúltim!
17/04/2020
Els petits ja són conscients que fa molts dies que no surten de casa. Tot i haver-se acostumat molt ràpid a la nova situació, el confinament els comença a pesar.
16/04/2020
Floreixen les margarides, surten les primeres maduixes, els rosers estan a punt d'esclatar... La primavera va fent camí, mentre nosaltres la veiem passar per la finestra.
15/04/2020
Més d'un mes intentant trobar l'equilibri dins de casa. Amb dies més bons i altres de no tan bons. Teletreballant com podem, cuidant dels petits i buscant la manera que tot aquest temps de confinament familiar sigui productiu i inspirador.