Jump to navigation
20N de 1975: mor Franco. 20N de 2011: eleccions generals a l'Estat espanyol. 20N des de 1959: Dia Mundial dels Drets de la Infància. Fa no res, 200 litres d'aigua de pluja inunden Tortosa. Lo mateix dia que se sap que 200 milions de xiquets de tot lo món patixen desnutrició crònica. Què relatiu que és tot.
Franco va morir fa 36 anys però l'àguila que va inaugurar al bell mig de l'Ebre, al seu pas per Tortosa, continua volant.
La democràcia espanyola continua viva, 32 anys després, amb uns nous comicis generals però amb una llei electoral que només afavorix al dos grans partits i perpetua una política que inspira desconfiança.
Quatre barrancs travessen Tortosa: Rastre, Caputxins, de la Llet i del Célio. Han sobreexit los quatre per les fortes pluges i han inundat la ciutat. L'aigua és vida, sí, però, ja dixem que ho sigue com caldria? De tant en quant la natura ens recorda que ella estava aquí molt abans que natros, los humans. Ja ho deia ma iaia: l'aigua té escriptures.
Tots hem sigut xiquets alguna vegada i qui mes qui menys té fills, nebots, nets. Me costa imaginar dolor més gran que el d'una mare que no pot alimentar a sa filla. I sa filla plora mentres mama d'un pit desinflat d'on no en brolla vida (a l'hemisferi nord se paga per inflar-los amb silicona). D'on no n'hi ha no en raja: ni llet d'un pit del tercer món, ni senderi dels caps dels governants i mercats del primer món.
Mor lo dictador però la democracia està en crisi. Està malalta la justícia i fem transfusions als lladres. Som a l'era del benestar però 200 milions de criatures patixen desnutrició crònica (no malnutrició, que ja seria prou greu: Unicef parla de desnutrició). I tan prompte parlem de sequera com d'inundacions. La Terra està enfadada i no m'estranya. Li hem declarat la guerra i ella només actua en defensa pròpia. De qualsevol guerra ningú no en surt vencedor, tots perdem un trosset d'innocència. I plou sobre mullat mentres l'aigua s'emporta cotxes, barrancs, vots, infants. Com diu Eduardo Galeano: este món està prenyat d'un altre món possible. Assistim lo part. Dixem que puga nàixer. L'aigua té escriptures, que fluïsca i s'emporte les injustícies. Que fluïsca i mos retorne l'esperança.
Montse Castellà és cantautora i va néixer a Tortosa el 1976. Lo paisatge, la terra, los rius, la justícia i els sentiments marquen la seua música. Carpe Diem i la bondat és revolucionària, són dos dels seus lemes.
