Lo cercle virtuós
Diu lo poeta que quan emprengues lo viatge cap a Ítaca has de pregar que el camí siga llarg, ple d'aventures, ple de coneixençes.
Que ella, l'illa, te dóna este bell viatge, que sense ella no hauries sortit cap a fer-lo. Així és la vida del músic.En contínuu moviment, de ciutat en ciutat. De persones en persones. De vida en vida. De revolució en revolució. Mai no arribes enlloc i sempre surts de tot arreu. No ets ben bé de cap indret concret i alhora ho ets de tots a la vegada. Tal volta veus la mar del sud com la del nord. Tal vegada creues un riu com un altre. L'aigua, sempre present. Sempre fluint. Com fluïx la música, com canta la teua veu que sempre és diferent perquè s'empapa del paisatge que la sent, de la gent que l'escolta.
Un altre poeta, més contemporani, també ho va dir: 'caminante no hay camino, se hace camino al andar'. I així, la meua afició convertida en professió em va portant de port a port.I t'adones que el que importa no és arribar sinó anar-hi. Que l'objectiu no és la meta sinó la cursa en sí. Que ens fem grans a cops de vida. Que som eterns aprenents de l'escola de l'univers. I així, de cançó de en cançó, coneixes persones que t'humanitzen. Descobrixes paisatges que t'atrapen. I aprens a estimar allò que quan tens a prop potser no valores lo suficient. I estimes la teua terra en la terra dels altres.
Lo viatge millor és cíclic: de l'alegria de marxar a la felicitat de tornar. Un cercle virtuós.
Benvinguts a Ítaca, la meua illa personal. Lo refugi on tot comença i tot torna a començar,
i dic 'torna a començar' perquè res no acaba mai del tot si ho portes dins teu.
*Surtdecasa.cat no es fa responsable de la redacció i contingut d'aquest post.
Montse Castellà és cantautora i va néixer a Tortosa el 1976. Lo paisatge, la terra, los rius, la justícia i els sentiments marquen la seua música. Carpe Diem i la bondat és revolucionària, són dos dels seus lemes.
17/01/2015
Diu lo refrany que Un bon català té fred després de menjar.
22/10/2014
Oposar-se al govern de Rajoy i abans al d’Aznar (i també quan ha calgut al de Zapatero, Mas o Pujol) no és anar en contra d’Espanya sinó d’una manera de fer poltica.
15/10/2014
Hi havia una vegada un ésser humà de Ceuta que volia saltar una valla. Van tindre’l hores i hores enramat allà dalt del filferro mig mort de gana i calor fins que el van fer tornar pel camí que havia vingut, ferit i cansat.
04/10/2014
L’olor de terra mullada. Aquí molta aigua però poca pluja i encara menys terra perquè face olor després de ploure: esta màquina és tota de ferro.
14/08/2014
Per què des del 1972, amb l’Apol.lo 17, cap missió tripulada no ha tornat a la Lluna? Com és que –aparentment- ha dixat de ser interessant per als científics?
24/07/2014
Quant de silenci hi cap en una mirada? Quantes mirades caben en un silenci? Ahir me’n vaig creuar una d’ulls verd glaucs que seria bonica sinó fos perquè l’expressió era trista.
21/07/2014
Quasi tota la tripulació vivim entre les plantes 3 i 4, les que marquen el límit del nivell del mar. A la nostra altura i per sota: aigua. Immensa. Blava. Mare.
- ‹ anterior
- 4 of 7
- següent ›
