,
04/11/2011
Viatges i aigua

Lo cercle virtuós

Diu lo poeta que quan emprengues lo viatge cap a Ítaca has de pregar que el camí siga llarg, ple d'aventures, ple de coneixençes.

Que ella, l'illa, te dóna este bell viatge, que sense ella no hauries sortit cap a fer-lo. Així és la vida del músic.En contínuu moviment, de ciutat en ciutat. De persones en persones. De vida en vida. De revolució en revolució.  Mai no arribes enlloc i sempre surts de tot arreu. No ets ben bé de cap indret concret i alhora ho ets de tots a la vegada. Tal volta veus la mar del sud com la del nord. Tal vegada creues un riu com un altre. L'aigua, sempre present. Sempre fluint. Com fluïx la música, com canta la teua veu que sempre és diferent  perquè s'empapa del paisatge que la sent, de la gent que l'escolta. 
 
Un altre poeta, més contemporani, també ho va dir: 'caminante no hay camino, se hace camino al andar'. I així, la meua afició convertida en professió em va portant de port a port.I t'adones que el que importa no és arribar sinó anar-hi. Que l'objectiu no és la meta sinó la cursa en sí. Que ens fem grans a cops de vida. Que som eterns aprenents de l'escola de l'univers. I així, de cançó de en cançó, coneixes persones que t'humanitzen. Descobrixes paisatges que t'atrapen. I aprens a estimar allò que quan tens a prop potser no valores lo suficient.  I estimes la teua terra en la terra dels altres. 
 
Lo viatge millor és cíclic: de l'alegria de marxar a la felicitat de tornar. Un cercle virtuós.
Benvinguts a Ítaca, la meua illa personal. Lo refugi on tot comença i tot torna a començar, 
i dic 'torna a començar' perquè res no acaba mai del tot si ho portes dins teu.
*Surtdecasa.cat no es fa responsable de la redacció i contingut d'aquest post.

Montse Castellà és cantautora i va néixer a Tortosa el 1976. Lo paisatge, la terra, los rius, la justícia i els sentiments marquen la seua música. Carpe Diem i la bondat és revolucionària, són dos dels seus lemes.

13/10/2013
Montse. Ma mare. 68 anys. Modista i mestressa de casa. Creient. Catòlica. Mare de cinc fills. Conservadora que evoluciona. Mercedes. Ma padrina (sa germana), en té 83. Modista jubilada. Va a missa cada dia. Soltera. Clàssica i oberta de mires.
03/10/2013
Quan lo PP (aleshores amb lo suport del CiU) va aprovar per llei lo transvasament de l’Ebre dins del Pla Hidrològic Nacional (parlem dels anys 2000-2004) resulta que tot haguessen sigut beneficis per al Delta i el tram final del riu.
20/05/2013
Tinc un amic de les Terres de l’Ebre que fa un temps va decidir anar a fer les europes. Fa un any que no sé res d’ell. Decidixo picar-li mentre conduixo cap a Andalusia.
09/05/2013
Sóc qui sóc i com sóc perquè el meu arbre ha anat creixent amb jardiners i pagesos que l’han cuidat. Sí, també ficant puntals quan se’m podia torçar alguna rama. Agraïxo l’educació rebuda a les escoles i instituts on he anat.
22/01/2013
Com se pot volar si tens les arrels tan ben agafades en terra? Qui és que s'atrevix a definir la paraula 'estrany'? què és 'normal' i què no? Més important que insistir és tindre clar l'objectiu de la insistència. La resta arriba sol. Caminar.