,
09/05/2013
Viatges i aigua

Els arbres perennes i el LAPAO

Sóc qui sóc i com sóc perquè el meu arbre ha anat creixent amb jardiners i pagesos que l’han cuidat. Sí, també ficant puntals quan se’m podia torçar alguna rama. Agraïxo l’educació rebuda a les escoles i instituts on he anat. I a totes les persones docents que em van ensenyar el que sabien, tot i que de vegades ni elles mateixes –filles d’altres temps- no havien pogut rebre el que amb generositat ens entregaven a natros. He après conceptes bàsics de matèries claus. D’altres que ni recordo, ho reconec. Sempre vaig ser més de lletres, la veritat (tot i que per ser músic resulta que cal comptar compassos, tempos i notes musicals a la partitura). Però sobretot vaig aprendre humanitat. Valors. Vida.

Sóc filla de la immersió lingüística i n’estic orgullosa. Quan creuo la frontera (porosa) per l’oest em trobo amb una Franja que parla el mateix idioma que jo. Que es banya en aigües que després passen per davant de casa meua. M’he enamorat en català. M’he enamorat en castellà. Fins i tot m’he enamorat sense parlar. Només amb la mirada, idioma universal. Quan creuo la frontera (porosa) cap al sud, xarrem en la mateixa llengua (encara que mon germà, que viu a Rossell, no pugue vore TV3). Cap al nord no cal ni dir-ho (encara que de vegades no ens entenguen). A l’est, les illes. I aigua. Un altre idioma universal.

Mons iaios van plantar arbres sabent que no disfrutarien de la seua ombra. Som ara, sons néts (i sobretot sons besnéts) els qui ens hi refugiem quan lo sol pica. Lluito per la unitat del català i per un ensenyament públic i de qualitat per agrair el que vaig rebre i em va moldejar per caminar per la vida. Lluito per la unitat del català i per un ensenyament públic i de qualitat per solidaritat amb els familiars i amics que es dediquen a la docència amb professionalitat i passió (també en l’àmbit rural, sí). Lluito per la unitat del català i per un ensenyament públic i de qualitat perquè mons nebots i nebodes disfruten d’una ombra que jo no sé si voré, però que tinc l’obligació d’intentar mantindre. Lo sol ara pica fort i els mateixos que pugen la temperatura, a més, tal·len i cremen arbres. Són bombers piròmans. Però si en plantem de nous i els anem regant sense defallir, podrem refugiar-nos dels seus rajos, de la calor insuportable. Perquè els seus arbres són de fulla caduca i els nostres, perennes. I fer un pícnic sota la seua ombra amb gent dels quatre punts cardinals que ens entendrem perquè parlarem la mateixa llengua. I recordarem amb ironia com durant un temps alguns ignorants malintencionats n'hi va dir LAPAO. Els mateixos ignorants malintencionats que van voler carregar-se l'educació pública i no van poder. 

*Surtdecasa.cat no es fa responsable de la redacció i contingut d'aquest post.

Montse Castellà és cantautora i va néixer a Tortosa el 1976. Lo paisatge, la terra, los rius, la justícia i els sentiments marquen la seua música. Carpe Diem i la bondat és revolucionària, són dos dels seus lemes.

15/11/2017
Imagineu-vos que aneu en lo cotxe i us equivoqueu de camí.
10/11/2017
El Gobierno de España, per la presió internacional cada vegada amb més veus crítiques i si intuix que el 17N l’ordre d’extradició per al President Puigdemont i els quatre consellers pot ser rebutjada per la justícia belga, podria ser que mogués fi
09/11/2017
Avui s'ha inaugurat una exposició al Palau Robert de Barcelona en la què hi participo '(R)evolució de les dones en la música'. Vo'n faria un resum bonic però no en tinc ganes.
05/11/2017
Este migdia, veient en directe la roda de premsa del portaveu de la Fiscalia belga, Gilles Dejemeppe, m’ha donat la sensació de que estem tots una mica, ni que sigue només una mica, sota el Síndrome d’Estocolm.
02/11/2017
Tot mos sembla, avui, irrellevant, aquell problema que fins ara era insalvable, la petita discusió familiar, lo mal de cap, aquella preocupació laboral… Són hores greus i natros hem de ser més aguts. Més forts.
31/10/2017
Brussel·les: quinta compareixença en un mes
29/10/2017
1. Si els partits independentistes accepten participar en unes eleccions autonòmiques seria com acceptar que no reconeixen la República proclamada?