,
01/02/2012
Viatges i aigua

'Me ho llevo de la pestanya'

 

Composes una cançó. Després una altra. I una altra. Així successivament. Lletra, música. Guitarra, veu. Ne tries quinze. Lliges molt. Subratlles. Esborres, escrius. Sempre amb la gravadora al bolso. Baix del coixí quan te gites. Més avant li fiques piano, bateria, violí, baix. Ho graves. Instrument per instrument. Setmanes. Mesos. Les vegades que face falta fins que estigue perfecte. Consultes als que en saben més que tu. Negocies amb la discogràfica. Fas mil viatges a Barcelona. En tren. També en furgoneta (en any i mig li he fet 63.000 km). Te fan entrevistes. Tornes a esborrar, tornes a escriure. Actualitzes la web.

Dissenyes la portada del llibret del CD. Redactes lo dossier de premsa. Envies mil emails. Actualitzes facebook, twitter, lo blog, lo canal youtube. L'iPhone trau fum. Vas a classes de cant. Graves vídeos. Muntes les imatges. Les penges. Vas a una altra entrevista. Viatges: per inspirar-te, per visitar amistats que la faena no sempre et permet vore, per treballar. Canvies les piles de la gravadora. Te reunixes amb regidors, programadors culturals. Guitarra amunt i avall. Cantes en directe a la ràdio, a la tele. Piques a Arcadi Oliveres. Te diu que sí. Omplis instàncies. Demanes subvencions. Algunes arriben, altres no. Vas al gestor. Fas factures.

Repartixes discos per les botigues, passes comptes. Carretera i manta. Fas números (que per a una de lletres no sempre és fàcil). Conduïxes moltes hores. Fas concerts: Madrid, Andalusia, Huesca, Saragossa. L'orella ruenta de tant de parlar per telèfon. Negocies deutes. Demanes cobrar a temps. Fas una altra cançó. A vegades lo cap te fa mal. Reserves l'Auditori de Tortosa amb antelació suficient (encara era estiu). T'emportes a tons nebots a penjar cartells per tota la ciutat. Somriuen. T'ho apeguen. Rodes un videoclip. Fas un reportatge. Assages. Retoques partitures.

Los dies passen. La roda gira. GEMINIS està apunt.

Ah! entremig de tot això també menges i dorms.

Ma iaia deia: busca una faena que t'agrade i dixaràs de treballar. Quanta raó (com sempre, per altra banda). I quan li preguntàvem d'on traïa temps, la dona, per fer tot lo que feia, solia contestar: 'me ho llevo de la pestanya'. Pos això, preparant lo concert del dia 4 potser dormo poc últimament, però somnio molt. Gràcies per fer-ho possible. Mos veem lo dissabte!

*Surtdecasa.cat no es fa responsable de la redacció i contingut d'aquest post.

Montse Castellà és cantautora i va néixer a Tortosa el 1976. Lo paisatge, la terra, los rius, la justícia i els sentiments marquen la seua música. Carpe Diem i la bondat és revolucionària, són dos dels seus lemes.

17/01/2015
Diu lo refrany que Un bon català té fred després de menjar.
22/10/2014
Oposar-se al govern de Rajoy i abans al d’Aznar (i també quan ha calgut al de Zapatero, Mas o Pujol) no és anar en contra d’Espanya sinó d’una manera de fer poltica.
15/10/2014
Hi havia una vegada un ésser humà de Ceuta que volia saltar una valla. Van tindre’l hores i hores enramat allà dalt del filferro mig mort de gana i calor fins que el van fer tornar pel camí que havia vingut, ferit i cansat.
04/10/2014
L’olor de terra mullada. Aquí molta aigua però poca pluja i encara menys terra perquè face olor després de ploure: esta màquina és tota de ferro.
14/08/2014
Per què des del 1972, amb l’Apol.lo 17, cap missió tripulada no ha tornat a la Lluna? Com és que –aparentment- ha dixat de ser interessant per als científics?
24/07/2014
Quant de silenci hi cap en una mirada? Quantes mirades caben en un silenci? Ahir me’n vaig creuar una d’ulls verd glaucs que seria bonica sinó fos perquè l’expressió era trista.
21/07/2014
Quasi tota la tripulació vivim entre les plantes 3 i 4, les que marquen el límit del nivell del mar. A la nostra altura i per sota: aigua. Immensa. Blava. Mare.