Els 10 llocs que ens fan ser "Reserva de la Biosfera"

Les Terres de l'Ebre inicien aquest estiu més flamants que mai. Fa pocs dies, finalment, es confirmava una notícia esperada des de feia temps: la UNESCO concedia al territori el distintiu de Reserva de la Biosfera. Una decisió que ha passat, això sí, per redefinir els límits territorials de la reserva, deixant fora els pobles de la Ribera d'Ebre afectats per les indústries químiques o les centrals nuclears.

 

Actualment, hi ha 610 reserves disseminades per 117 països. A l'Estat espanyol hi ha 40 reserves mundials de la biosfera, de les quals només un, el Parc Natural del Montseny, des de l’any 1978, es troba situat a Catalunya. Casa nostra és, per tant, la segona reserva catalana que aconsegueix aquesta declaració, 35 anys després de la primera.

 

Volem que aquest estiu puguis recórrer alguns dels millors indrets pels quals hem rebut aquest gran distintiu. Abans que arribin els turistes, gaudim nosaltres de les joies de la Reserva de la Biosfera!

 

1. La Caramella: El Barranc de la Caramella discórre enfonsat entre parets gegants on el sol només s’esmuny les poques hores del migdia, la seua aigua corre clara i fresca, i les olles que es poden trobar si el resseguim són un racó de pau i tranquil·litat. Perfecte per visitar durant els mesos de calor i espectacular després de la temporada de pluges.

 

2. La Fageda del Retaule a la tardor: El Faig Pare, el Pi Gros i la Carrasca Mare són tres arbres monumentals que podem trobar sempre al recorregut del Retaule, però durant el final de setembre i principis d’octubre, el camí el trobarem encatifat per les fulles rogenques que han caigut i emmarcat per les que encara es conserven a les rames, convertint una passejada per la muntanya en una experiència visual que fa que repetim cada any.

 

3. Terranyes i la Tosseta Rasa: En una praderia prop del punt més alt de la Terra Alta es troba solitària una caseta... El refugi de Terranyes s’alça en mig d’un paratge verd i florit, sovint visitat per bous braus, però sense res que el torbi. Molt prop seu, la Tosseta Rasa ofereix al visitant un punt de contemplació tant del mar com de la terra, on res interromp la nostra vista.

 

4. El Barranc del Carrer Ample: Lloc únic als Ports, seguir el camí que discórre per aquest barranc és la millor manera per contemplar els estrats que es van originar en la formació dels ports. Aquests es rebel·len de manera clara, i sovint corbada, per sobre nostre. Un paradís per als geòlegs i aficionats a la fotografia. Casetes Velles a l’hivern: si la visita a prats plens de cavalls de tir i cases formades per pedres que daten de l’any 1600 sembla una bona idea, millor és poder-ho fer amb la neu encara quallada. Pensareu que aquesta vista només es pot trobar al Pirineu, però el cert és que ho podem gaudir al costat de casa.

 

5. El Toll del Vidre i els Estrets d’Arnes: No es poden obviar els Estrets d’Arnes. Temple de l’aigua a les nostres muntanyes on el corrent ha anat erosionant la pedra calcària donant-li formes llises i arrodonides on a molts racons s’han format platgetes rocoses. Molt prop, podem trobar el Toll del Vidre, una enorme bassa d’aigua transparent amb salts d’aigua i fins i tot un tobogan format pel curs natural de l’aigua.

 

6. Punta del Fangar: Fa uns anys va guanyar el distintiu al millor paisatge de Catalunya. Sense dubte, les seues dunes i la seua extensió de sorra la converteix en una platja única en tot el litoral mediterrani. Des del punt de vista de la fauna, l'aspecte més destacat és la importància de la zona per a la cria dels ocells aquàtics migratoris. La península té uns 6 km de llargada i 3 km d'amplada màxima, coronats per un far.

 

7. Fons marins de l'Ametlla de Mar: Gambes, coralls, estrelles de mar, crancs, meduses fluorescents, cucs i criatures amb formes molt dispars.  Entre els nuclis de l'Ampolla i l'Ametlla de Mar, trobem una de les praderies de posidònia més importants de la costa mediterrània. La seua espectacularitat atreu cada any centenars de submarinistes. La posidònia és una planta superior, i no pas una alga, i per això fa flor i fruit, tot i que no tots els anys es veu posidònia florida. La seva flor no és de colors vistosos sinó de color verd, ja que no ha d'atraure els insectes per a ser pol·linitzada sinó que són les corrents les que escampen el seu pol·len.

 

8. Bassa de les Olles: La Bassa de les Olles és la llacuna més petita del Delta de l'Ebre. Envoltada d'arrossars, el seu aspecte canvia en funció de les estacions de l'any, de la llum i els reflexos sobre l'aigua. La llacuna té un mirador senyalitzat d'on es pot gaudir de la vista sobre la llacuna. De vegades podem veure alguna barqueta de pescadors de la Ràpita o l'Ampolla que pesquen tan de dia com de nit, amb l'única claror de la lluna.

 

9. Passeig fluvial Deltebre-Sant Jaume: El passeig fluvial a les dos bandes del riu, tant des de Sant Jaume com des de Deltebre, permet admirar la bellesa dels contrastos de l'aigua. La seua situació al bell mig del Delta de l'Ebre ofereix una panoràmica privilegiada del tram final del riu i de l'Illa de Gràcia. Amb el mirador anomenat Molí dels Mirons, compta amb una zona de pícnic habilitada per als visitants.

 

10. L'illa de Buda: L'illa està voltada pels dos braços del riu, al seu interior es troben les llacunes del Calaix Gran (o de Dalt) i el Calaix de Mar (o de Baix), que són l'hàbitat d'un bon nombre d'espècies d'ocells. És una de les zones humides més grans de Catalunya. El clima humit propicia que es puguin trobar un gran número d'espècies i també de peixos típics del Delta com les anguiles, els molls i els reigs, que conviuen amb espècies introduïdes com el silur. Tot i que l'accés està registringit, des de les dos lleves del riu es pot contemplar un gran espectacle on l'aigua del riu i del mar es troben.