Anna Zaera
,
15/10/2019
Entorn

Francesc Bellaubí: "Reconèixer l'altre vol dir reconèixer la terra on vius"

Una nova visió sobre com relacionar-nos amb el nostre entorn més proper
Francesc Bellaubí

Foto: 

Cedida
Francesc Bellaubí
Francesc Bellaubí (Tortosa, 1971) és doctor en Ciències Naturals per la Universitat d’Osnabrück (Alemanya) i durant més de vint anys ha participat en projectes de cooperació i desenvolupament amb agències internacionals, universitats i ONG's en temes com la gestió de recursos naturals i la planificació territorial en diferents països d’Amèrica, l'Àfrica i l'Àsia. Un bagatge que l’ha portat a interessar-se per la geoètica, és a dir, els valors ètics que marquen la nostra relació amb la geosfera o la part inert de la natura. De fet, actualment està duent a terme un projecte d’investigació a la South Ural State University de Chelyabinsk, a Rússia, on analitza aquesta relació de l’home amb el planeta des del punt de vista de la identitat, la ideologia i la tecnologia. Després de fer una conferència al Campus Terres de l’Ebre, organitzada pel Campus Extens de la URV a Tortosa, hem parlat amb ell sobre el concepte de geoètica i sobre com l'entorn natural configura la nostra identitat.
"Nosaltres creiem que la crisi ambiental és una crisi de valors. La crisi és profunda i potser l'alternativa no és buscar opcions alternatives de creixement sinó opcions per decréixer"

- Què és la geoètica?
No és una disciplina acadèmica formal. És una manera de veure com ens relacionem amb la natura; amb els nostres mars, els nostres rius, els nostres llacs, les nostres muntanyes. Jo hi arribo després de més de 20 anys treballant amb agències de cooperació com, per exemple, Nacions Unides. He treballat el tema de gestió de recursos naturals, la planificació ambiental i els conflictes. El meu treball es basa en intentar influir en aquesta protecció de la natura o ús racional dels recursos naturals.

- Quina és la teua formació de base?
Jo sóc geòleg. Els geòlegs som peculiars perquè tenim una relació especial amb les muntanyes i amb els mars. Tenim una relació, podríem dir-ne, espiritual. Som persones que veiem les coses en altres dimensions pel que fa al temps i l'espai. No veus la natura com un recurs, sinó que hi veus la bellesa. Hi ha una contemplació de la natura. De fet, això no és res nou, moltes religions ja n'han parlat. Per exemple, la Universitat de Girona fa un postgrau que es diu 'Significats i valors espirituals de la natura' on participa l'associació Silene, de la qual jo en sóc membre. Nosaltres creiem que la crisi ambiental és una crisi de valors. La crisi és profunda i potser l'alternativa no és buscar opcions alternatives de creixement sinó opcions per decréixer.

- Les diferents cultures s'han relacionat de forma diferent amb la natura. Per exemple, en les cultures andines no es considera tant un recurs sinó una entitat viva.
Sí, segueix vigent dins de moltes cultures. Per exemple en els meus estudis a Rússia, he observat com el respecte i la concepció que per un col·lectiu té l'entorn natural s'ha transmès a través de generacions. En la meua recerca, he observat com la tecnologia, és a dir la forma i les accions en què s'intervé sobre la natura, només és una expressió d'aquests valors. Per tant, hem de buscar quins són aquests valors i com s'expressen a partir de diferents ideologies.

- La nostra suposo que és de creixement.
N'hi ha moltes. La ideologia neoliberal de creixement il·limitat, però també hi ha una ideologia de control de la natura que es podria assimilar a l'antic pensament soviètic o eco ideologia. Les ideologies es recolzen en identitats, i aquestes identitats en creences i valors. La meua pregunta és: com es transmeten aquest valors i per què?

- Com es transmeten?
Ara s'està parlant molt de memòries eco històriques. Són cosmologies, visions que vénen de molt antic. La religió ha estat molt portadora d'aquests valors. Per exemple, en la tradició judeocristiana se'ns ha acusat de ser dominadors de la natura, però en canvi, a Rússia jo me n'adono que l'església ortodoxa, a través de les parròquies, ha fet molt per la conservació de la natura.

- I per què t'has sentit atret per Rússia a l'hora de desenvolupar els teus estudis?
Un teòleg alemany, Jürgen Moltmann, parla de la teologia de l'esperança. Ell diu que el món occidental viu en una societat de la por, de l'angoixa.

- Volem proveir-nos de molts recursos i molts béns perquè tenim por?
A Rússia jo crec que hi ha una cultura molt naïf, que viuen molt de l'esperança. Encara veu les coses pures, sense tantes complicacions. Hi ha esperança.

- Moltes vegades diuen que l'esperança també és una fugida del present cap a un futur suposadament millor.
Jo en faig una altra lectura. Aquesta obsessió amb el present és també molt neoliberal. Si no hi ha història, no hi ha futur. Sense història, un lloc perd la seua identitat. La història és una repetició cíclica, i les respostes del futur les trobem en la història. Per exemple, aquí hi ha un tema polèmic que són els bous. I la solució no és sí o no, sinó una discussió de valors. No es tracta de posar més o menys depuradores sinó per què volem aquestes depuradores. Com veiem un riu ple de depuradores? El seguim veient com un recurs, o com un ésser que forma part de nosaltres? Ens hem de replantejar moltes coses. Replantejar-mos una forma de pensar, d'ensenyar. I per això la meua vinculació amb la pedagogia. Hem de crear un pensament crític. Hem de pensar què estem disposats a deixar anar, i això fa mal. Jo crec que la nostra relació amb la natura està molt relacionada amb la relació que tenim amb nosaltres i amb els altres. No es pot ser ecologista sense lluitar contra la xenofòbia, no es poden deslligar. L'ecologisme està molt vinculat a la justícia social.

- Si no canvies tu mateix, diuen que les accions de justícia social són pura cosmètica.
O també passa el contrari, que tu ets d'una manera però el condicionament social t'impedeix fer les accions que tu consideres justes. Si tens una actitud molt ètica, et pot costar molt car socialment. Amb els teus amics, a l'empresa, amb les teves relacions socials. És un procés de creixement, de prendre consciència.

- Com es fa aquest procés?
Jo crec que sobretot sent molt valent. No es tracta tant de crear revolucions, que jo diria que sovint porten a una confrontació que pot ser violenta, no es tracta d'actes de rebel·lia que de vegades són poc reflexionats. Es tracta més aviat d'actituds de resistència amb tu mateix. Jo crec amb aquests valors i no claudicaré. Potser això és la part més difícil. Hi ha un activista escocès molt famós, Alastair McIntosh, que diu que l'activisme sense espiritualitat està buit. I l'espiritualitat que no es manifesta activament no serveix de res. És un senyor que ha lluitat molt per la protecció d'illes al nord d'Escòcia.

- A la pràctica, en quins camps has observat aquesta relació espiritual amb la natura?
Jo com a enginyer tècnic de mines, i ho veiem a Astúries i a Catalunya, he vist com la mineria forma part d'aquestes identitats, de lluita, de patiment. Hi ha una relació profunda entre aquest miner que baixa a 30 o 50 metres en un pou i sua. Aquesta reacció física, li comporta una connexió més forta. Aquest carbó forma part d'ell, i això li crea una identitat. És necessari un diàleg ecumènic i ecològic entre cultures que són portadores de diferents valors. Per buscar què volem.

- Quins creus que són els valors que s'haurien de recuperar?
El teòleg Hans Küng diu que no hi ha veritats absolutes. Hem de buscar els punts d'acord. Buscar aquest perquè últim i construir esperança, construir utopia. La qüestió no és trobar la solució sinó l'aprenentatge, el posar el dilema en el punt de partida. És un procés de creixement. Els misteris no estan per ser resolts sinó per ser viscuts. Això és tan antic com Ítaca. Jo estic més interessat en el procés de construir, d'anar tots junts, de buscar aquests ponts de diàleg. I crec que aquí a les Terres de l'Ebre s'escau molt. Per haver estat un territori de pas.

- Què proposes a les Terres de l'Ebre?
Molta part de la meua recerca internacional està inspirada aquí, a les Terres de l'Ebre. Un lloc de creuament de cultures i d'una lluita de resistència amb el riu. No són actes de revolució, tenim una història de resistència que ha estat molt exitosa.

- Vas viure la lluita de la Plataforma en Defensa de l'Ebre?
Jo no la vaig viure directament, però he observat que aquesta lluita està molt lligada a la identitat del territori. La majoria de la gent ho ha analitzat com un tema d'ecològia política. Però jo ho veig més com la força i l'energia de la gent. No com una lluita sinó com el poder de l'ecologia humana. El valor està lligat a la gent. Podria ser la força del riu. Les mol·lècules tenen una espècie de memòria, i la cadena d'ADN es va unint d'una forma molt concreta.

- I com creus que mirem la natura?
Crec que estem intentant allargar el nostre model de creixement al preu que sigui. No ens estem replantejant prou la nostra manera de viure i la nostra forma de relacionar-nos. No és el canvi climàtic en si el que ens hauria de preocupar. De què ens serveix utilitzar tecnologies més eficients si estes tecnologies estan tretes en condicions infrahumanes per nens del Congo? Per tant, si lluitem contra el canvi climàtic per fer perdurar situacions de pobresa i d'injustícia social, més val que desapareguem, veritat? Quin sentit té?

- Hi ha estratègies enganyoses de defensa del mediambient?
Són el que jo en dic els "instruments tecnocràtics". Farem menys preses, construirem més depuradores, serem més eficients, però seguirem fomentant les desigualtats.

- Creus que això és superficial perquè no hi ha hagut un replantejament de valors?
Absolutament. Això és el que vol gratar la geoètica.

- Quins camps d'acció teniu?
Com els meus col·legues de Silene, faig recerca sobre els valors més profunds i espirituals. Però intentem aplicar-ho en les llicències socials per obrir mines, estudis d'avaluació ambiental i social, gestió de riscos naturals. No hem d'oblidar que és la situació dels recursos naturals el que ens permet continuar amb els nostres models de creixement. Quin tipus de mineria volem? Quins tipus d'explotació volem?

- Ens podries dir algun país o cultura que tingui polítiques de referència, que et resulti inspirador?
Ara s'està treballant perquè els rius i les muntanyes tinguin entitat jurídica, se'ls reconeguin drets. És un concepte que ve de tradicions cosmològiques andines, aborígens australianes o algunes zones de l'Amazones. Hi ha antropocentristes responsables, també ecocentristes que pensen que la natura té esperit. Jo, recuperant la nostra tradició judeocristiana i recuperant la tradició ortodoxa russa que és molt rica en temes d'ecologista, em decanto per un personalisme ecològic. 

- Què vol dir personalisme ecològic?
Que jo sóc jo perquè hi ha un tu, i això ens fa a nosaltres. Jo sóc jo perquè hi ha una terra, hi ha un riu, i aquesta muntanya i aquest riu em donen identitat. Junts fem aquesta ecologia.  La justícia social entre els nostres coetanis i la natura són conceptes que no es poden separar. No puc ser un ambientalista quan pixo a casa del veí. Reconèixer l'altre vol dir reconèixer la terra on vius. Va molt més enllà de la redistribució i l'equitat.

- Creus que has canviat a través dels anys?
La meua recerca me la prenc com un tema d'evolució personal.

- Aprendre racionalment serveix per canviar els valors?
No, del que més he après són de les decisions irracionals. Vivim en un món que ho intenta racionalitzar tot i això només és la part exterior del nostre cervell. Les grans decisions es prenen de manera instintiva. Els valors porten a la identitat i la identitat a unes tecnologies. Hem d'analitzar els valors, no des d'un punt de vista normatiu, sinó més aviat de moral.

- Creus que es podria desenvolupar la teva tasca a les Terres de l'Ebre?
Estic molt interessat en crear un grup de geoètica aquí al Campus de l'URV. Seria molt interessant fer aquest estudi comparatiu entre Terres de l'Ebre i la zona dels Urals a Rússia. El món acadèmic rus va ser el primer de parlar de sostenibilitat, no és una cosa que s'invente la cultura occidental. A Rússia hi ha un cert patriotisme ecològic, un amor a la mare terra.

- Quan es parla de turisme es tracta el paisatge com un recurs?
Sí, fins i tot quan es parla d'eco turisme, el riu continua sent un recurs. A Bolívia vam posar en marxa una agenda político social per veure com les accions socials es podien lligar amb l'agenda ambiental. Buscàvem recuperar aquesta memòria històrica de relació amb el riu i amb les muntanyes. Per tant, posar aquí un grup de recerca en geoètica em sembla molt pertinent. A més, té a veure amb els temes de salut, i també encaixaria molt bé amb els estudis d'infermeria que es fan al campus Terres de l'Ebre. Moltes vegades ens queixem que les Terres de l'Ebre no tenen indústria però podríem començar a veure-ho com un valor positiu.

També et pot interessar