Gabi Martínez

Foto: 

Cedida

Gabi Martínez: "Necessitava una experiència profunda en un entorn natural"

És autor del llibre 'Un cambio de verdad. Una vuelta al origen en tierra de pastores'
Oriol Gracià
,
15/09/2020
Llibres
Malgrat que amb la pandèmia moltes persones han començat a observar l'Espanya buida com una alternativa de futur, el relat sobre el món rural -a Espanya i també a Catalunya- encara és presoner del discurs de la ciutat paternalista, que mira per damunt de les espatlles i veu el món de pagès com una postal bucòlica o un simple tríptic turístic. Per això fan falta llibres com el que acaba de publicar el periodista i escriptor Gabi Martínez (Barcelona, 1971). A 'Un cambio de verdad. Una vuelta al origen en tierra de pastores', Martínez hibrida estils -narrativa de viatges, assaig, memòries i crònica de denúncia, etc.- per reivindicar una connexió més directa amb la natura, en un moment en el qual "la degradació moral de la societat és cada cop més asfixiant". Ho explica des de la terra natal de son iaio -la Sibèria extremenya- però planteja preguntes i dona respostes que en bona part són extrapolables a la casuística social, cultural, mediambiental i econòmica de qualsevol territori rural de l'Europa Occidental.
Si som capaços de construir un nou relat potent i sostingut en el temps, llavors el canvi és possible

- Ha viatjat per tot el món per escriure llibres de viatges, però ha hagut de buscar entre les arrels familiars a Extremadura per trobar-se amb vostè mateix.
Vaig néixer i créixer entre el barri de la Torrassa de l'Hospitalet de Llobregat i Barcelona, però les reflexions sobre el futur de la societat i el canvi climàtic em van portar a buscar experiències lluny de la ciutat. Necessitava una experiència profunda en un entorn natural. On pogués relacionar-me de la manera més directa possible amb l'entorn.

- Per això va marxar sis mesos a la Sibèria extremenya per treballar de pastor?
Es tractava de tocar algun tipus d'arrel on aferrar-me. El meu avi va ser pastor, i la meva mare ocasionalment també, van ser pastors a les deveses d'Extremadura, un espai sense relat. Volia treballar amb aquests records, enllaçar el que estem vivint amb la memòria de les sortides al camp amb el meu avi, amb la infantesa de la meva mare, experimentar com vivia en fa seixanta anys.

 

 Autoretrat de Gabi Martínez
- I com era aquell model de vida?
La mare va néixer en un territori amb grans espais de boscos, estepes, deveses io alguns rius. Entre ramats d'ovelles i vaques, entre cabirols, guineus i senglars. Una zona ara despoblada que recentment ha estat distingida com a Reserva de la Biosfera i on perviuen formes de vida amenaçades per les dinàmiques socials que menystenen la ruralitat.

- El llibre, però, es planteja des de l'optimisme.
Quan escrius sobre espais naturals i territoris rurals sempre hi detectes una part de foscor que pot donar peu a la ràbia, però és que la ràbia ja ens la sabem. Si volem remoure consciències, és molt més fàcil fer-ho en positiu, perquè la positivitat és un horitzó de futur i porta a l'acció creadora.

- "El bum, bum de mi corazón se ha confundido con los latidos de la tierra", diu en el llibre. Fins a quin punt l'ha canviat aquesta experiència?
A 'Un cambio de verdad' reflexiono sobre dos tipus de canvis. D'una banda, un canvi de paradigma social per a substituir verbs com 'atacar' per 'cuidar' o com 'córrer' per 'alentir'. I després, un canvi de veritat que és el que jo visc en entrar en contacte amb una nova realitat. Vivim en un país en el qual hem posat tots els ous al sector terciari, i hem oblidat i menystingut el primari. I en què ens trobem ara? Doncs amb un desert enorme i amb modes de fa quatre dies que ens distancien del que realment som. Ara bé, si som capaços de construir un nou relat potent i sostingut en el temps, amb idees clares i solvents, llavors el canvi és possible.

 

 Ovelles a Extremadura I Foto: Gabi Martínez
-Vostè proposa la liternatura [del que en anglès es coneix com a natural writing] com a dispositiu de canvi.
Els escriptors anglosaxons fa anys que conreen el natural writing, però a casa nostra fa falta una pedrera de narradors i escriptors que plantegin aquesta nova mirada sobre els espais naturals, amb un relat que ajudi a construir i transformar la realitat rural.

- De la seva experiència de sis mesos n'ha sortit un llibre, però també altres experiències culturals que van més enllà de la literatura.
Un dels personatges que més es fa estimar en el llibre és Miguel Cabello, un ramader resistent, obstinat a recuperar les ovelles merines negres, una raça molt escassa que cria amb criteris exclusivament ecològics. I per donar suport a la seva activitat vam programar la Caravana negra, un recorregut artístic de 60 quilòmetres per pastures de la Serena i la Sibèria extremenyes, a l'est i al nord-est de Badajoz, seguint antics camins de transhumància.

- Un recorregut artístic?
Vam voler que un grup de creadors expliquessin l'experiència en els seus diferents llenguatges artístics per convertir-se en ambaixadors d'aquestes ovelles, la seva cria i un sistema de vida en perill de desaparèixer en el món modern. Hi va participar el director de cinema Agustí Villaronga, la il·lustradora Carla Berrocal, el pintor Ángel Mateo Charris, el guionista i director de cinema d'animació Mario Torrecillas i els fotògrafs Gema Arrugaeta i Carles Mercader. Ho vam fer el novembre de fa dos anys i ara estem treballant per replicar projectes d'aquest tipus en molts altres punts del país. Cultura i natura són dues disciplines que es poden retroalimentar per crear nous relats i estimular un canvi de veritat.

Més informació: 

A

També et pot interessar