La bibliotecària i impulsora de les Jornades de les Lletres Ebrenques, Joana Serret.

Foto: 

Roser Regolf
La bibliotecària i impulsora de les Jornades de les Lletres Ebrenques, Joana Serret

Joana Serret: "M'agrada veure l'evolució d'autors que vam presentar com a novells"

La bibliotecària d'Amposta és la impulsora de les Jornades de les Lletres Ebrenques, que se celebraran del 14 al 17 d'octubre
Roser Regolf
,
12/10/2020
Llibres
Des de fa 15 anys, les Jornades de les Lletres Ebrenques són un refugi per als amants de la literatura i un punt de trobada d'autors i agents literaris. Una cita darrere de la qual s'amaga la figura imprescindible de Joana Serret, directora de la Biblioteca Comarcal Sebastià Juan Arbó, que de la mà amb l'Ajuntament d'Amposta treballa perquè cada octubre esdevingui una data per marcar al calendari. Aquest any, però, ens confessa que "l'esdeveniment no ha sigut fàcil d'organitzar", tot i que ha repensat unes Jornades on es podrà conversar amb autors encarregats de biografiar personalitats de les Terres de l'Ebre, reflexionar sobre la memòria històrica des d'una mirada literària, així com conèixer, entre una quinzena d'activitats més, joves promeses que han dedicat els seus treballs de recerca a recuperar històries de vida amb un passat al territori.
Avui en dia la majoria d'actes són molt freds i és gràcies als petits detalls que les Jornades de les Lletres Ebrenques tenen un caliu diferent
  • imatge de control 1per1

- Fa quinze anys decideixes crear un espai on atorgar especial protagonisme a la literatura ebrenca. Com naix la idea?
L'any 2006 Amposta va ser Capital de la Cultura Catalana i des de l'Ajuntament em van encomanar pensar un acte per a l'ocasió. El cas és que jo sempre he tingut certa dèria en fer gran la col·lecció local, per això vaig idear que podíem reunir els autors de la zona per posar-los-hi cara. Fa 15 anys els autors no anaven per les biblioteques com fan ara, però aquell any vam organitzar un acte amb una desena d'autors ebrencs, mentre que l'endemà es va rebre a membres de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana al consistori. Va ser un acte petit, però va servir per marcar un precedent.

- En quin context es trobaven els autors i autores ebrencs en aquell moment?
Si ara encara ho tenen complicat, llavors els autors no arribaven més enllà de les Terres de l'Ebre. I, evidentment, no podien viure d'escriure, tot i que ara estem gairebé igual.

- Amb els anys, les Jornades de les Lletres Ebrenques s'han convertit en un espai de referència i la Biblioteca en un punt de trobada per a tots aquests autors i d'altres que han anat sorgint. Tot plegat és un model pel qual has treballat molt. 
Sense adonar-me'n he anat llaurant aquest camí. A partir d'aquella primera edició la biblioteca va començar a acollir molts escriptors fora de les Jornades, i vaig descobrir que la vergonya del dia a dia la perdia quan havia de trucar als autors i moure fils per organitzar aquest tipus d'actes.

- Les Jornades també han evolucionat amb el pas dels anys. Com ha anat aquest creixement?
Primer eren unes jornades destinades només als autors i autores ebrencs, i avui ja en venen de tot arreu. Així i tot mantenim l'essència de pensar primer en els locals, però no fem distincions. A banda, als de fora ja no els costa tant venir a Amposta, gràcies al fet que els hem cuidat al llarg dels anys. Ningú viu de l'aire, i a vegades convidar-los a dinar, a esmorzar o simplement tenir un cafè preparat ajuda molt a fer que se sentin com a casa. Crec que avui en dia la majoria d'actes són molt freds i és gràcies als petits detalls que les Jornades de les Lletres Ebrenques tenen un caliu diferent.

- Com s'escull la temàtica i els autors convidats?
Els primers anys escollíem temàtiques concretes, però sempre hem volgut incloure una mica tots els gèneres. Hem dedicat jornades a la novel·la històrica, al còmic, a la novel·la negra i aquest any, per proposta d'Emigdi Subirats, volem reivindicar la figura de Sebastià Juan Arbó com a biògraf. Arbó va escriure quatre biografies durant la seva carrera literària -d'Oscar Wilde, Mossèn Jacint Verdaguer, Pío Baroja i Cervantes-, una faceta que es donarà a conèixer amb activitats que celebrarem dissabte, com la visita de la Directora de la Fundació Jacint Verdaguer, Jordina Boix, que ens parlarà de la Casa Museu Verdaguer de Folgueroles o la importància del retrat que Arbó va fer sobre Verdaguer, explicat per Emigdi Subirats. A banda, el Grup CREA també han elaborat quatre tastets en forma de microcurt de les biografies i comptarem amb la ruta literària pels espais clau en la vida de l'escriptor.

- A banda de la tasca a la biblioteca, aquestes experiències deuen ser de gran valor per aprendre tant en l'àmbit professional com personal.
De totes les persones que han vingut a les Jornades he après moltes coses i s'han creat molts vincles, alhora que cada edició ha sigut una empenta per treballar en la següent. Tanmateix, veure l'evolució d'autors que un dia vam presentar com a novells és molt satisfactori. Si organitzés les Jornades de les Lletres Ebrenques només per feina, segurament serien molt diferents, però és una cita que preparo amb moltes ganes perquè m'omple personalment i professionalment.

- Quinze anys són una data per celebrar. Teníeu pensada alguna cosa que finalment no s'ha pogut fer?
La veritat és que aquest any ha estat complicat, perquè veia molt complicat no perdre aquest caliu que intento que les faci diferents. Portem gairebé des de principis d'any amb aquesta incertesa i jo em trencava el cap pensant com ho podíem fer. Les Jornades de les Lletres Ebrenques tenen l'esperit de ser un intercanvi entre els agents literaris, però també un motiu de celebració entre amants de les lletres i la cultura. Aquest any hem intentat mantenir tots aquests detalls, però d'una forma diferent i des d'un altre punt de vista.

- Quines mesures us heu vist obligats a prendre?
Hem apostat molt per autors d'aquí, tot i que al final també tindrem a Jordi Nopca, Víctor Amela o Núria Pradas, entre molts altres. A més, tots els actes que habitualment es feien a la sala d'adults els hem traslladat al vestíbul de la Biblioteca, on hi ha més espai i es pot ventilar millor. Afegint totes les mesures aplicades als actes culturals com la limitació d'assistència, inscripció prèvia, distancia social, obligatorietat de l'ús de la mascareta i desinfecció de mans.

- Les Jornades de les Lletres Ebrenques són un punt de trobada entre diferents agents culturals de tota Catalunya, però quin és l'estat de salut de la literatura i la cultura ebrenques?
Pel que he pogut anar veient al llarg dels anys puc dir que l'evolució és positiva, el que passa és que molts cops el panorama és un altre. En els darrers anys s'està editant moltíssim, llavors és molt més complicat destacar. Així i tot, hi ha autors que han traspassat aquesta frontera i han arribat a fer-se coneguts, igual que d'altres de molt bons que haguessin pogut tenir més èxit. Fer-se un nom costa, però crec que no és un problema d'Amposta o de les Terres de l'Ebre, sinó de tot arreu. Els actes com aquest són una empenta més per als autors i autores i les biblioteques som transmissores de la lectura i la cultura, i això no ho podem aturar.

A

També et pot interessar