Jump to navigation
- Com et definiries amb una paraula? Actiu, inquiet... No puc parar mai, sempre necessito estar fent alguna cosa. Ara mateix he acabat aquesta novel·la i ja estic pensant què és el pròxim que escriuré.- Una tercera novel·la?Ja tinc una idea que em ronda pel cap. Estic pensant en una altra cosa i espero posar-m’hi prompte. I això que encara no he acabat amb ‘Vola’. El que passa és que abans de començar amb aquest últim llibre jo ja tenia una història en marxa, però l’argument de ‘Vola’ no em parava de rondar pel cap i al final li va passar davant.- I ara la reprendràs tal com la vas deixar?El problema d’haver parat és que ara em replantejo si l’hauria de continuar tal com l’estava fent. Això també em va passar amb ‘Pau’, que revisant-la la vaig reescriure moltes vegades...- És dolent revisar massa el que s’ha escrit? No acabaries mai. S’ha de revisar el que s’ha escrit, això és lògic, però arriba un punt que no és sa i s’ha de saber dir "fins aquí".- Sabem que ets un gran apassionat de la fotografia, tens pensat fusionar les teves dues grans passions?Durant molt de temps he portat dos projectes que ho feien: una sèrie de fotografies sobre diferents llocs de treball, amb un retrat personal de cada treballador, i per altra banda un abecedari visual. Amb el segon vaig ser molt anàrquic i vaig fer només dues lletres i ho vaig deixar. Ara estan abandonats perquè per molt actiu que sigui, no arribo a tot.- Quan descobreixes la teva passió per les lletres?Era molt jovenet. Jo anava a aprendre a escriure a màquina a un col·legi de monges que hi havia aquí a Amposta, al costat de la plaça del Mercat. Un dia estava escrivint una història de vaquers i la monja em va dir: “Como puede ser que copies sin mirar al libro?”. Jo vaig contestar-li que ja em sabia aquella pàgina, i ella em va prendre el full i em va pegar una bronca com d’aquí a demà. Perquè allí hi havia tirs, polseguera, morts... i ella era monja. I a partir d’aquí sempre he tingut el neguit de continuar escrivint.- La primera obra li dediques al teu pare...Tot parteix d’una anècdota, que per a mi és el que realment m’ha fet escriure en aquesta vida. Un dia el meu pare va arribar a casa i em va trobar "escrivint com un home loco" i em va preguntar què feia. Jo devia tenir uns onze anys, i li vaig dir: “Acabo de llegir este llibre i m’ha agradat tant que vull escriure algo que sigue igual de bo”. I el meu pare, a més de dir-me que em deixés de tonteries i em posés a fer deures, em va animar a seguir escrivint. I sempre recordaré la frase amb què ho va fer: “Si tu vols, pots. Esforça't i podràs”. Per a mi treure ‘Pau’ era un deute amb mi mateix i amb el meu pare, que no va poder veure que finalment vaig aconseguir escriure un llibre.- Què t’inspira?La vida: mirar la gent i el que passa al meu voltant. És així com em vénen personatges nous al cap. Per exemple, aquella parella gran que va pel pont — assenyalant a dues persones que caminen agafats de la mà— té la seva història, i si començo a donar-li voltes segur que en podria fer alguna cosa.- Què és per a tu la vida?És una cosa que hauríem d’aprendre a gaudir-ne més, i que moltes vegades ens la compliquem nosaltres mateixos amb coses a les quals donem importància sense que la tinguin. - Com va ser l’acollida del teu primer llibre?La veritat és que molt millor del que pensava. Em feia molta vergonya i inclús vaig dubtar si treure’l o no. Pensava que hi hauria gent que em titllaria de pervertit. Al cap i a la fi, això és un poble. Em va sorprendre la bona acollida que va tenir. És més, m’atreveixo a dir que a la gent l’hi agrada el morbo. Ara la pregunta que em fa tothom és si ‘Vola’ és la continuació.- I ho és?No. Podria ser-ho, perquè tinc la idea al cap, però de moment prefereixo esperar-me.- Però també és del mateix gènere?És una història d’amor, però com és evident hi ha alguna escena eròtica. En l’amor també hi ha sexe.- A ‘Pau’ dius que és una novel·la sobre la vida, això també passa a ‘Vola’?Realment ‘Vola’ és més de la vida que ‘Pau’. Va haver-hi una experiència que em va dibuixar els personatges de ‘Vola’ al cap...- Així et bases en experiències pròpies...Sí, com és lògic i normal. Tot i que ja m’agradaria a mi tenir tota l’experiència que va tenir Pau (rient). Amb ‘Vola’ el que em fa venir la idea sí que és una cosa que em passa a mi personalment, però la resta és inventat.- Podem saber què va passar?Un dia de juliol de l’any passat vaig anar a la piscina del poble. Jo no havia de ser allí, va ser una casualitat... perquè em vaig trobar amb una persona que feia vint-i-cinc anys que no veia, un amor de l’època d’institut. En tot aquest temps només ens havíem creuat dues vegades amb el cotxe i aquell dia ens vam saludar, ens vam preguntar què tal ens anava la vida; ella anava amb els seus nens i jo amb la meva dona i el xiquet. I d’aquest fet, que no deixava de donar-me voltes pel cap, va néixer Rai, un personatge que es retroba amb l’amor de la seva vida vint-i-cinc anys després.- I et vas posar a escriure de seguida...No. No podia parar de pensar en el fil que seguiria si allò fos part d’una novel·la i al gener vaig decidir que l’havia d’escriure. En un mes vaig fer l’obra. I com pots imaginar allò era de tot menys una novel·la, per això del febrer fins ara l’he estat retocant perquè tot tingués un sentit.- Per què ‘Vola’?Hi ha un moment al llibre en què Raimon diu una frase on surt aquesta paraula. Després de donar-li moltes voltes vaig decidir que es diria així. Vaig estar a punt de titular-lo ‘Rai’ i continuar amb la línia de noms propis que vaig encetar amb ‘Pau’, però al final vaig concloure en què era més adequat el de ‘Vola’.
- Ens pot fer un tastet de l’obra que es presentarà el dia 28 de setembre?‘Vola’ comença amb un retrobament. El llibre compta amb capítols alterns i amb dues veus diferents: un narrador omniscient que explica el passat i el mateix Raimon que ens transmet la seva visió. He separat aquestes dues parts en capítols i en una tipologia de lletra diferent, escrivint el present en cursiva, perquè el lector pugui veure que se “salta” d’un temps a un altre, fins que al final acabem xocant en el present. La resta l’haureu de descobrir vosaltres.
