Anna Zaera
,
25/02/2011
Llibres

Jon Gras, el poeta incòmode

Aquest rapitenc presenta el seu poemari 'Ascrúpol'
Jon Gras

Foto: 

Anna Zaera
Jon Gras
Jon Gras és un tio sense por. Rapitenc de 26 anys, acaba de publicar 'Ascrúpol', el seu primer poemari en paper. Com suggereix el propi títol, és un recopilatori original i transgressor que sorprèn tant pel fons com per la forma. I és que el fet que estigui escrit en 'ebrenc' - utilitzant sovint construccions com 'm'hai aixecat', 'ascolto', 'oco' - és un dels trets que més sorprèn. “Ha estat una forma de reivindicar el nostre dialecte i fer-lo normatiu ja que en el moment que la llengua es va regularitzar es van oblidar de natros”. Jon ha elaborat el seu propi llibre d’estil i tots els poemes segueixen aquests criteris. “He rebut algunes crítiques per la suposada incorrecció del llenguatge, però per ser autèntic jo havia d’escriure tal com parlo; Es perdrien moltes coses de l’essència si utilitzés un llenguatge estandaritzat”.
“No sé ni què soparé avui, com he de saber a què m’acabaré dedicant”
I és que el seu procés de creació és molt espontani. “A les tardes o a la nit, quan alguna cosa m’inspira escric directament sobre paper”. I és que confessa que, moltes vegades, li costa posar-se davant de l’ordinador a passar els seus poemes. No li agraden els filtres.
 
"Però el més important no és com està escrit sinó el propi contingut", recalca. 'Ascrúpol' té tant de llibre íntim com de manifest sobre com ell veu el món. “Inquietuts, emocions, sensacions, idees...” formen un tot del qual se sent totalment satisfet. “He esperat fins que he estat segur que el recopilatori de poemes que presento era el millor que podia fer”, assegura amb el llibre a la mà. Un llibre que impacta només veure la portada – un Delta de l’Ebre molt peculiar-, il·lustrada per Guillem Font, un professional i bon amic de l’autor.
 
"Algunes editorials volien publicar el meu llibre, però quan vaig veure com funcionaven, vaig preferir no tenir intermediaris". Finalment ha estat l’ajuntament de La Ràpita qui li ha donat suport econòmic per tirar-lo endavant. Amb una tirada de 300 exemplars, el que l’autor preten és que arribi al màxim de gent possible. “Vull que la gent el llegeixi tant si se’l compra com si no. Per això, procuraré que estigui a totes les biblioteques”. 
 
Jon, que també és il·lustrador, està disposat a viure la vida a la seua manera. No està en venda i porta l'autenticitat per bandera. Predica amb l’exemple. I a la pregunta sobre com es veu d’aquí uns anys, respon amb la mateixa autenticitat:  “No sé ni què soparé avui, com he de saber a què m’acabaré dedicant”. Sembla obvi que aquest artista polifacètic està en desacord amb moltes rutines i vicis del sistema, i vol combatre-les amb la seua millor arma: “la literatura”.
 
 
 

Més informació: 

Per saber-ne més, consulteu la web Ascrupol.cat

 

  

També et pot interessar