Roser Regolf
,
11/03/2019
Llibres

Montserrat Boldú: "Hi ha molt que reivindicar i la poesia és una eina per fer-nos obrir els ulls"

Boldú utilitza la poesia a les aules com una eina transversal i integradora
Montserrat Boldú

Foto: 

Roser Regolf
Utilitzar la poesia com a una eina social. Montserrat Boldú (Tortosa, 1963) és mestra i una enamorada de la poesia. Una passió que practica diàriament, amb el rerefons d’utilitzar els poemes com a altaveu per intentar canviar tot allò que l’envolta. Boldú expressa sensacions i pensaments a través dels poemes que, molts cops, comparteix a través de les xarxes socials. Uns versos que també es poden llegir, i sentir, dintre les aules de l’escola on treballa i en diferents certamens i antologies poètiques en les quals fa diversos anys que participa. L’any 2018, Boldú va rebre el premi Ex aequo ‘Escales que pugen al cel’ de Mas de Barberans i el dels Jocs Florals de Llibres per la República, entre un bon nombre de reconeixements més. Hem parlat amb ella.
"Parlar en clau femenina no significa que les dones només poguéssim parlar de sentiments tristos i ensucrats, sinó que també es fan molts poemes reivindicant el paper de la dona"

- Podries dir que escrius per alliberar-te?
Sí. Penso que la poesia té una part d’alliberació i també una part reivindicativa. Però una altra cosa que he constatat en els últims anys és la importància de la poesia en grup. La poesia té aquesta part una mica elitista i individualista que deixa de banda el col·lectiu, i de vegades això és necessari per entendre segons quins poemes i assaborir-los en la intimitat, però té una altra part social que també és molt important, sobretot per a que arribi a més persones, reivindicar-nos i fer-nos sentir en el nostre dia a dia.

- Sembla que ara estem en un moment que serà plasmat en la literatura.
Abans pensava què he llegit aquesta setmana. Evidentment, he recuperat el poema de 'No passaran' d’Apeles Mestres, he rellegit 'Corrandes d’exili' de Pere Quart i he tornat a alguns versos de Gerard Vergés. No només als d’amor, sinó també on diu "hom pot ser empresonat sense motiu". La història s’hauria de poder seguir a través de la poesia.

- La majoria dels teus poemes parlen en femení.
Jo escric en primera persona, el que no significa en cap moment que sigui la meva autobiografia. M’agrada posar-me a la pell del personatge que pugui descriure en aquell moment, però no sempre sóc jo la protagonista dels meus versos, encara que escrigui en primera persona.

- És més fàcil fer poesia en veu femenina que intentar que el narrador sigui un home?  
Jo escric el que puc observar al meu entorn i el que visc. Tot i això, una vegada vaig escriure una narració posant-me a la pell d’un home, i també estava escrita en primera persona. En poesia, escriure en clau femenina no significa que les dones només poguéssim parlar de sentiments tristos i ensucrats, sinó que també es fan molts poemes reivindicant el paper de la dona. Un exemple és 'Avui faig dissabte', que vaig llegir al Femme in Arts. Tot i això, també escric moltes vegades sobre sentiments, perquè crec que les paraules tenen poder per guarir ferides.

- En alguna de les teves obres esmentes les flors d’ametller, precisament ara començarà l’esclat. T’inspires en els paisatges que tens prop?
Sí. A més, la poesia ha de ser una reivindicació del nostre territori. El poema amb el qual vaig guanyar el premi ‘Escales que pugen al cel’ es titula 'Muntanyes de poesia' i és un cant a la nostra terra. Defensar el lloc d’on venim és essencial, i ens hem convertit en una societat molt conformista i egocèntrica. Ens ha deixat d’importar allò que ens envolta per estar concentrats en mirar-nos només el propi melic. Hi ha molt que reivindicar i la poesia és una eina per fer-nos obrir els ulls. Per això com a mestra també intento que els alumnes no segueixin aquesta línia de societat conformista.

- Per això intentes introduir la poesia a l’escola amb obres com 'El gripau Estanislau i altres poemes'...
M’agrada molt treballar la poesia amb els infants i crec que és molt important. A més de l’obra publicada, també tinc molts de poemes inèdits que de vegades treballo amb els alumnes. La poesia té un poder per transformar el món i crear un esperit crític, per això considero que s’ha de treballar a les escoles més enllà del currículum obligatori. La poesia ha d’estar present a les aules sempre, i es pot lligar amb allò que envolta als infants i amb altres matèries.

- I als alumnes els hi agrada treballar la poesia?
Els hi encanta! Tu entra a la meva classe i pregunta a qui li agrada la poesia, i s’aixecaran tots els bracets. Jo concebo els poemes com una cosa que has de fer teva i lligar-la als sentiments i a altres vessants. L’has de recitar, il·lustrar... ha de ser una cosa que als xiquets i xiquetes els mogui per dintre.

- Creus que encara falta fomentar més l’hàbit de llegir i escriure poesia?
Sí, i com ja he dit és una de les coses que més importància li dono com a mestra. I com es pot fer servir de forma transversal, serveix per ampliar vocabulari, per llegir, per despertar la sensibilitat i perdre la vergonya, per crear...

- Com veus el panorama literari a les Terres de l’Ebre?
En els últims temps hi ha hagut un esclat poètic a les Terres de l’Ebre, i crec que en part és gràcies al fet que ens hem agrupat en el col·lectiu de diLLUMS d’Arts al Forn. Allí sabem tot el que es cou a les nostres terres i ens movem per tot el territori. També he de dir que hi ha dos persones clau com a dinamitzadors culturals que són Jesús Maria Tibau i Ricardo Gascón, i tota la gent que treballa perquè la cultura es mogui pel territori.

- Ens pots dir en què estàs treballant ara mateix?
Sempre estic treballant en alguna cosa (riu). A banda d’estar acabant de polir un poemari infantil, també està a punt de sortir la publicació col·lectiva 'Dona poesia', que he fet conjuntament amb l’Associació Mar de fora de La Ràpita. I en molts altres poemes que tinc guardats i que algun dia potser formaran part d’algun que altre projecte.

També et pot interessar