Octavi Serret: “He nascut a la frontera i les fronteres són per a rebentar-les”

Despertar les arrels rurals que tots tenim a dins és un dels objectius d’aquest nou premi literari, i aprofito que es presenta a Barcelona per trobar-me amb el seu impulsor. És la viva imatge del que podríem dir un “cul de mal asiento” en el sentit més positiu del terme i s’autodefineix com “un home de frontera” que treballa per cohesionar el territori comprès pel Matarranya, Terres de l’Ebre i Baix Maestrat. Abans de retrobar-lo, no puc evitar recordar les parades a Vall-de-Roures durant la infància, quan mon pare se m’enduia a buscar rovellons creuant Els Ports en excursions que un dia acabaven a Calaceit i altres a Fortanete.

 

Anys més tard, però, en tenir els meus primers contactes amb el món editorial, em va cridar molt l’atenció que tothom -absolutament tothom- acabava algun dia parlant-me d’un autèntic fenomen cultural a la capital del Matarranya. Tenia nom i cognoms -Octavi Serret- i era algú que calia conèixer. 

 

- L’any 2009 et van atorgar el Premi Nacional a la Projecció de la Llengua Catalana i l’any passat vas celebrar els 30 anys de la llibreria Serret a Vall-de-Roures. En els temps que corren, dues fites que són vertaderes proeses. Què et mou a fer aquesta tasca d’activista cultural? 

Realment no t’ho podria explicar perquè jo sóc com sóc, el meu cap va funcionant sol i sempre penso de quina manera puc fer un servei a la societat i fer-ho a través de la cultura i la literatura. Sempre he fet igual: a través de la cultura i de la llengua he lligat territoris. Porto molts anys fent-ho i em surt de dins.

 

- En un article de Jordi Llavina, a més de definir-te com un “infatigable llibreter i activista cultural”, deia que ets un “home de frontera”. Com la connexió Matarranya, Terra Alta, Baix Aragó, Maestrat i Terres de l’Ebre influeix en la teua manera de ser i de fer? 

Jo em considero un home de frontera perquè he nascut realment a la frontera i he après que les fronteres són per a rebentar-les. La frontera que creiem conèixer que és la frontera entre Catalunya, Aragó i València no existeix. Som la mateixa gent, parlem la mateixa llengua, tenim la mateixa identitat… La llengua fa d’unió i el territori fa la gent alhora que la gent fa el territori. Parlem d’una mateixa gent i una mateixa manera de sentir, de pensar... Hi ha un lema que sempre ha existit, però que d’alguna manera comencem a reivindicar ara: “Tres territoris, una mateixa terra”. Perquè som tres territoris units que en formem un de sol a partir del contacte directe de Morella, Arnes/Horta i el Matarranya. 

 

- Aquest territori cruïlla, la forma de ser dels seus habitants, el lligam a la terra i al camp han estat també una font d’inspiració a l’hora d’escriure? 

Els premis literaris que presentem ara són conseqüència d’aquest fet. Realment s’ha publicat moltíssim sobre la vida al camp, el contacte amb la terra.... L’objectiu dels premis que convoquem la Llibreria Serret i la Fundació Lluís Carulla és apropar el món rural a aquells que no el coneixen o bé despertar les arrels de tots aquells que d’una manera o una altra se senten lligats al món rural encara que no hi visquin. 

 

Amb els premis també volem que se’n parli dels nostres autors. Proclamem que la literatura rural és literatura universal. Jo penso que els llibres d’èxit són llibres lligats a un territori. És cert que a autors com Jesús Moncada no els agradava aquesta etiqueta però realment ho són i és un fet que els lectors valoren. 

 

- El certamen inclou quatre premis literaris per a obres de narrativa i assaig en català, en aragonès i en castellà, a més d'un quart premi reservat a un àlbum il·lustrat. Per tant, a qui va adreçat? 

Ens dirigim al públic en general per a que tothom pugui aportar grans novel·les i grans assajos d’arreu –Aragó, Catalunya, País Valencià...-. Volem exportar el nostre territori fora d’aquí i acabar publicant grans obres que giren al voltant de la temàtica rural. 

 

- El lliurament del Premi anirà acompanyat d’un cap de setmana ple d’activitats. Quina és la intenció? 

Serà un cap de setmana lúdic i vull que sigui una gran festa de la literatura. Farem una trobada d’Els Amics dels Clàssics durant quatre dies, oberta a tothom. Oferirem un recorregut per Gandesa on visitarem les cases senyorials, els celler, etc. Beseit acollirà un recital poètic enmig la natura (visitant punts com la Fenellassa, el Parrissal...) per inspirar els poetes que vulguin participar al certamen a partir del qual acabarem publicant un llibre col·lectiu, una segona part de Poesia a la Frontera. I finalment es fallarà el Premi de Narrativa Rural. Vull convocar als premiats de tots els premis literaris que es lliuren a Catalunya, País Valencià i Aragó que tinguin llibre publicat al 2012 o 2013 i per coordinar-ho compto amb la col·laboració de la Fundació Lluís Carulla a Catalunya, l’Octubre Centre de Cultura Contemporània al País Valencià i Prames i l’Associació d’Escriptors Aragonesos a l’Aragó. 

 

- Que al teu web hi trobem la frase “l’única llibreria virtual especialitzada en autors ebrencs i matarranyencs” és tota una declaració d’intencions. Creus que pel fet de ser de les Terres de l’Ebre i el Matarranya cal fer un esforç més gran per promocionar a aquests autors? 

Donem per suposat que la gent del territori coneix els autors d’aquí i l’objectiu és projectar-los molt més enllà. Evidentment costa més donar-los a conèixer perquè som un territori molt menut comparat en les grans urbs. Però ja ho hem aconseguit. Al 2008 va aparèixer en portada de la revista Canvi 16 el titular: “Eclosió literària a les Terres de l’Ebre” i es dedicaven les sis pàgines centrals a tractar el tema. En aquell moment, les Terres de l’Ebre era el punt on es publicava més en català de tot Catalunya. Això vol dir que al 2008 vam assolir l’objectiu de que se’ns tingués en compte des del punt de vista literari. 

 

- Quin lligam tens amb la Fira del Llibre Ebrenc, un esdeveniment literari que va arribar l’any passat al seu desè aniversari amb una salut de ferro? 

La Fira del Llibre Ebrenc ha estat el rovell de l’ou d’on som ara. Fa deu anys, quan l’Albert Pujol em va proposar participar-hi era la primera vegada que es convocava a una llibreria d’Aragó per a fer una cosa així al Principat. La Fira Llibre Ebrenc i l’IRMU van posar en contacte els territoris que formaven l’antiga Diòcesi de Tortosa: pobles de l’Aragó, del País València i de les Terres de l’Ebre. En aquells moments, no ens coneixíem ni autors, ni editors, ni llibreters i va ser un revulsiu per començar a fer xarxa i a col·laborar. 

 

- I això ha estat el germen per crear un lobby amb La 2 de Viladrich de Tortosa i la Llibreria Bassa de Móra d’Ebre per fer justament l’operació inversa del que seria promocionar a les nostres terres únicament els autors locals. Quin és el vostre objectiu? Estàs satisfet amb aquest acord?

Jo ho trobo excepcional, és una gran idea que va tenir Albert Pujol, director de la Fira del Llibre Ebrenc, per a fer que els autors d’arreu es moguin cap al nostre territori. Ens pot donar moltes satisfaccions ja que ens permet portar autors de renom que durant un cap de setmana visiten les tres llibreries i estan en contacte amb els lectors de casa nostra. 

 

- Per últim, et demanem que recomanis als lectors de Surtdecasa alguns autors ebrencs que hagin publicat novetat recentment. 

És molt complicat! N’hi ha molts de bons. Però si he d’escollir: Toni Orensanz amb L’estiu de l’amor (Amsterdam, 2013); Miquel Esteve, amb El Joc de Sade (Ediciones B, 2013); Coia Valls amb Les torres del cel (Ediciones B, 2013); l’excepcional novel·la de David Martí El guerrer adormit (Edicions 62, 2013); i un que m’ha sorprès molt gratament és Pere Audí amb la novel·la Malanyet (Edicions de 1984).

 

--

Més informació: I Premi de Narrativa Rural 'Tres territoris, una mateixa terra' - Enllaç