Alba Hierro: "Allà on poses els teus diners cada dia acaba definint la societat que vols"

El proper divendres 17 d'abril es presentarà la iniciativa Pam a Pam a Tortosa

Rosa Banqué

15/04/2015

Activa't

Alba Hierro (Tortosa, 1988) és matemàtica de formació i fa aproximadament dos anys que és voluntària de Pam a Pam, una projecte d'iniciatives socials i solidàries. El resultat: un mapa de punts on s'ubiquen diferents projectes que tenen en comú criteris de sostenibilitat i d'economia social destinats a apropar-los a la ciutadania. D'aquesta manera, els ciutadans conscienciats poden saber on gastar els seus diners en la seva vida quotidiana. El pròxim divendres es presentarà aquesta iniciativa a Tortosa en el marc del debat sobre ‘Un model econòmic de futur per a Tortosa’, organitzat per la CUP. Parlem amb ella sobre noves maneres de consumir, militància i gènere.

"És normal que en un territori petit hi hagin menys alternatives i no passa res. Però sí que existeixen coses i les hem de visualitzar i amb el mapa és possible"

- Què és ben bé Pam a Pam?
Pam a Pam va sortir de SETEM, una ONG que fa moltes campanyes de denúncia de les condicions laborals al Sud i de conscienciació sobre el seu consum al Nord. Es trobaven amb que la gent anava a les seves xerrades i deien: d’acord, no puc comprar a grans superfícies ja que ho fan tot molt malament, doncs on vaig? Així que es va pensar en com construir una eina col·laborativa per visibilitzar alternatives de consum. Així va néixer Pam a Pam. El nom ve d’anar poc a poc i dins té integrada la paraula 'mapa'. A més, Pam a Pam ja ha adoptat una doble funció: per una banda, que el consumidor conegui on pot consumir i, per l’altra banda, que les iniciatives es coneguin entre elles, creant una xarxa de consum solidari. El mapa ja no és només geogràfic sinó de trobar alternatives.

- I què entra al mapa? Quins són els criteris? Qui posa els punts?
Jo vaig arribar allà pensant que em dirien on puc consumir però no, els primers vuit mesos vam haver de definir què és l’economia social i solidària. En dos anys, no només hem après el què és sinó que també ens ho hem definit (riu). Al mapa entra tot tipus d'iniciativa que compleixi un mínim de criteris que vam establir nosaltres. Tenim 15 criteris per definir no només el producte sinó també l’empresa: estàs empoderant els treballadors? Tens en compte els temes de gènere? No cal complir tots els criteris però sí un mínim per aparèixer al mapa. Els punts els pot proposar qualsevol des de casa, després un voluntari territorial anirà i visitarà la iniciativa per veure si compleix els requisits i posar-la al mapa.

- Com et vas interessar per aquest tema?
Jo tenia moltes inquietuds i veia que els meus discursos no anaven acompanyats d’accions. Una amiga meva em va comentar el projecte. Allà on poses els teus diners cada dia acaba definint la societat que vols. El consum no el pots canviar d’un dia per l’altre, ara sé on puc anar a comprar el menjar, la roba, tinc un Fairphone, etc. Tot són canvis progressius. Per a mi, Pam a Pam també és una evolució personal.

- Com us organitzeu amb el territori?
Vam començar a Barcelona i amb tres sectors. Després ja ho vam estendre a tota Catalunya i a tot tipus d’iniciativa. Hi ha zones que estan molt ben enxarxades, i d'altres on falta molta base social crítica i és difícil trobar persones que es vulguin implicar. A les Terres de l’Ebre tenim set punts de consum i estem molt contents!

- Que bé!
És normal que en un territori petit hi hagin menys alternatives i no passa res. Però sí que existeixen coses i les hem de visualitzar, i amb el mapa és possible! Per això, convido a tothom a participar amb la nostra eina proposant una botiga, negoci o iniciativa. El punt positiu de Pam a Pam és que és molt constructiu. El dia que vas a fer l’entrevista a qualsevol establiment veus que hi ha coses diferents, que és possible, que la gent pot viure de fer coses diferents!