Les 5 claus de canvi de la cultura dels marges

Octavi Serret i José Luis Soler impulsen un seguit d'iniciatives per revaloritzar la vida cultural dels territoris

Anna Zaera

03/03/2016

Llibres

“El projecte Terra de Cruïlla neix d'una cruïlla física. Una cruïlla de camins que va de l'Aragó al Pirineu fins les Terres de l'Ebre, passant per l'interior, pels Ports i el Maestrat”, assegura el promotor del Fòrum d'Ulldecona i del projecte Terra de Cruïlla, José Luis Soler, qui juntament amb el director de la llibreria Serret de Vall-de-roures, Octavi Serret, són dos del impulsors del primer Fòrum de Literatura del Món Rural que se celebrarà a Ulldecona el proper 15 de març. Us hem destacat cinc aspectes claus en aquest propòsit de convertir la perifèria en centre.

1. Contra la rigidesa administrativa, estructures líquides
Més enllà dels despatxos, les persones construeixen des de l'hàbit. Els espais que comparteixen i les seues converses s'acaben convertint en projectes. "Mantenim un plantejament obert, sense estructura, sense administracions, ni color politic", diu Soler, que assegura que l'objectiu és crear un moviment on la terra de cruïlla no sigui un espai perifèric, sinó central. "És donar-li la volta a la situació”, afegeix. Enguany, al premi literari Serret 'Terra de Cruïlla' se li suma una iniciativa divulgativa a Ulldecona, el Fòrum de Literatura del Món Rural.

2. Els espais de frontera, zones de creativitat
El Fòrum de Literatura rural és l'aparador d'anys de picar pedra darrere el mostrador de una llibreria, en el cas de Serret. Porta més de 30 anys treballant i organitzant. És un emprenedor nat. Per la seva llibreria han passat centenars d'escriptors i anècdotes úniques. "Recordo que fa uns 10 anys van aparèixer a la llibreria els escriptors Joan Todó i Andreu Subirats acompanyats de l'actual editor de LaBreu, Marc Romera i el poeta i músic Miquel Àngel Marín. Miquel Àngel va fer un espectacle amb el clarinet i va acabar omplint la sala de bombolletes. Tots junts van acabar recitant sudokus. Increïble!", explica Serret. "Veure a aquesta gent disfrutar és el millor que et pot passar a la vida". D'aquestes complicitats, han nascut moltes col·laboracions com, per exemple, els llibres 'El riu que parla', 'Poesia de la frontera' o '·Ebrebook', que ja formen part d'aquest patrimoni creatiu que es gesta en els territoris, mal anomenats, de frontera.

3. Una mica de flashback...
“Fer jornades específiques serveix per posar de manifest la història comuna que compartim, i que la contemporaneïtat ha, gairebé, esborrat", explica José Luis Soler. Tenim una mateixa arrel lingüística i cultural. "Compartim moltes coses amb ciutats de l'antiga Occitània com Carcassona, Foix o Tolosa de Llenguedoc", continua. Pel meu treball i vocació de viatger, m'he adonat que, en l'actualitat, no hi ha cap relació empresarial, turística o programació cultural que ens lligui amb aquests territoris. Ni Tortosa amb Balaguer o el Pais Valencià, i no diguem, Tortosa amb Occitània. L'Europa del futur serà l'Europa de les regions i dels pobles", explica Soler. "El Fòrum de Literatura del Món Rural s'avança a aquesta necessitat d'establir sinergies entre els territoris més febles. Un projecte que, a la llarga, podria ser projectat a tota Europa", conclou.

4. Una ambaixada a Barcelona
En els darrers mesos, la presència de la literatura dels territoris de cruïlla a Barcelona també ha estat un fet a tenir en compte. Serret ha aterrat a la capital amb la voluntat de convertir-se en tot un dinamitzador d'aquesta literatura en la ciutat recentment catalogada com a ciutat literària. "Si vols existir has d'estar a Barcelona", assegura. Els 4 gats d'en Serret que comparteixen espai amb la llibreria Atenea, situada al carrer Aragó 108, ja s'ha convertit en un espai on es pot trobar la major part de la literatura produïda tant als territoris del Matarranya, Maestrat com les Terres de l'Ebre.

5. Sense límits!
"Jo no tinc límits. No me n'he plantejat mai, de límits", m'explica Serret mentre comentem els anys que porta dedicats a la professió. "Si vols fer una cosa amb prou força, l'acabes conseguint". Aquesta frase es podria convertir en tota una declaració d'intencions d'aquest moviment de promoció de la literatura rural que no para de crèixer. “Seguirem fent jornades i tots els berenjenals que facin falta", assegura.