Jump to navigation
Dijous
28 març 2024
Terres de l'Ebre
Agenda
Terres de l'Ebre
Penedès
Camp de Tarragona
Empordà
Ponent
Girona
Centre
Pirineus
Barcelona
Inicia sessió
Registra't
Edicions territorials
Terres de l'Ebre
Penedès
Camp de Tarragona
Empordà
Ponent
Girona
Centre
Pirineus
Barcelona
Inici
Agenda
Experiències
Cartellera
Blogs
Seccions
Menjar i beure
Arts
Espectacles
Música
Llibres
Família
Entorn
Fires i Festes
Activa't
Botiga
Qui som
Contacta
Publicitat
Col·labora
Textos legals
Res no és res
Eduard Carmona s’endinsa en la poètica de l’absurd amb 'El llibre dels errors'
Surtdecasa Ebre
,
13/03/2012
Llibres
“En ciència, l’error absolut és la diferència, en valor absolut, entre el valor exacte i el valor aproximat.”
(Carmona, Eduard. Llibre dels Errors. Palma, 2009. Ed. Documenta Balear. Pàg. 81)
Ser o no ser. És aquesta la qüestió? Eduard Carmona (Deltebre, 1982), -poeta, rapsode i veu en
off
, a més d’un dels impulsors de la
Bouesia
- demostra al
Llibre dels errors
més aviat que “res no és res”. Dividit en quatre parts (Existenció, Utilitat dels tels, Immobiliària, Llibre dels errors), aquest poemari ens acosta a una reflexió de caire existencialista, però no ho fa a través del típic relat filosòfic, sinó que se serveix de detalls quotidians, situacions surrealistes, detalls onírics, sorpreses lingüístiques i contrastos de llum i foscor per dir-nos que “la vida és una
vellarda
”.
Tal com ja anuncia el colofó de Sartre en la primera part del poemari, la nàusea en ser conscient de l'existència d’un mateix és present en aquesta lectura. En un primer moment, els versos encadenats entre les estrofes, infereixen en el lector una sensació d’arrossegament, de rutina, però també de reafirmació per part d’una primera persona que interpel·la sovint a un tu. A través de repeticions, de prescindir dels signes de puntuació, de polisèmies, de l’ús de cursives per omplir de càrrega simbòlica alguns termes i d’altres figures retòriques utilitzades amb precisió, Carmona crea un ritme viu amb pauses, acceleracions, davallades... Si heu sentit recitar el rapsode en alguna ocasió entendreu què vull dir i si no ho heu fet,
proveu- ho
i captareu millor els seus versos.
Compta per fer-ho amb l’ajuda de les cites d’alguns referents -Ovidi Montllor, Andreu Vidal, Vicent Andrés Estellés, Enric Casasses, Blai Bonet, Joan Salvat-Papasseit, Joan Brossa-.
Però de què ens parla Carmona? De la reflexió d’un personatge d’existència absurda? D’una escena sensual, del Delta de l’Ebre? De la llibertat, de la bellesa? D’un veïnat absurd que no s’entén? Dels errors reprovables? Del fet de ser poeta? De tot això i de molt més, ens parla o ens crida- i a cada rellegida que fem li trobarem una significació diferent a aquella escena de sensualitat que es converteix després en la descripció d’un paisatge.
No hi falta tampoc la introspecció davant del fet creador del poeta que, en alguns moments, sembla voler apuntar-se al corrent de la “literatura del no” que Enrique Vila-Matas recull a
Bartebly y compañía
amb exemples d’escriptors que creuen tant en la negació del món que, fins i tot, deixen d’escriure. Esperem que Carmona no porti aquesta pulsió a l’extrem i ens ofereixi més versos, més pàgines de negre sobre blanc entrellaçades i més llibres impressos.
A
També et pot interessar
Foto:
Cedida
Recomanacions literàries a Ponent
Foto:
Cedida
Per què Alcanar és un tresor iber?
Foto:
Cedida
Sara Blanch: “En els últims anys, l’òpera està agafant importància i es fa molt més present en la societat”
Foto:
cedida
Mercè Arànega: "Quan acabo d'interpretar Neus Català sento tristor, ràbia i un buit immens"
Foto:
Anna Zaera
Reflexions de 4 bibliotecaris de les Terres de l'Ebre
Foto:
Valentina Kalaydjian
Sant Jordi a les Terres de l'Ebre