Jump to navigation
1. El Delta i l’arròs fan un duet inseparableSi diem arròs, pensem en el Delta de l’Ebre, i si diem Delta de l’Ebre pensem en l’arròs. Aquest cereal, que admet tantíssimes variacions a l’hora de cuinar-lo, és present en més de 22.000 hectàrees de camps repartits entre els municipis de l’Aldea, l’Ampolla, Camarles, Amposta, Sant Carles de la Ràpita, Deltebre i Sant Jaume d’Enveja. És a les portes de la tardor quan arriba el temps de sega als camps, que des del juny veuen créixer l’arròs. Ara, molts municipis celebren festes gastronòmiques vinculades a l'arròs.
2. Els bolets que s’amaguen al Parc Natural dels PortsAgafar cistell, calçar-se i sortir ben d’hora per anar a buscar bolets. Triar-los, rentar-los, cuinar-los i assaborir-los. Aquest és tot un ritual que agrada a moltíssima gent. A les Terres de l’Ebre els bolets es refugien principalment al Parc Natural dels Ports, on s’hi pot fer peu des d’Arnes, Horta de Sant Joan, Alfara de Carles, Mas de Barberans, Paüls, Prat del Comte, La Sènia, Roquetes o Tortosa. Les principals varietats que hi creixen són els rovellons, que solen trobar-se als llocs més aclarits del bosc, les llengües de bou, dolces i de bona textura. Al Perelló hi celebren una jornada!
3. Elaborats senzills i suculents, la clotxaSi una recepta defineix bé el territori on es cuina i es menja, la clotxa n’és per excel·lència una representació a la Ribera d’Ebre. Ingredients de base del mar i la terra com són el pa, les arengades i els alls, la ceba, els tomàquets i les olives. La clotxa, com indica el seu nom, consisteix en treure la molla d’un pa rodó, és a dir, fer-hi un clot per posar-hi tota la vianda que hem triat en les proporcions desitjades. Tot i que el terme clotxa s’ha generalitzat força a les Terres de l’Ebre, el cert és que cada municipi té la seva propia expressió i varietat de la recepta. D’aquesta manera a Amposta i Tortosa tenen la barqueta de pa, a Arnes mengen la berena, a Tivissa el canto de pa, a Aldover, Ginestar, Paüls, el Perelló, el Priorat, Rasquera i Tortosa tenen el cantó de pa, a l’Horta de Sant Joan mengen el dinar, a Aldover i Xerta les fogasses, al Pinell de Brai la mordassa de pa i a la Pobla de Massaluca la sardina a la panada. Tots ells, menjars deliciosos que permeten tastar l’enorn més immediat.
4. Per sucar-hi pa, un bon oli del MontsiàUna terra amb oliveres arrelades des de fa centenars d’anys bé ha de tenir un oli per llepar-se els dits. No en va era el cultiu amb més presència al Montsià des d’inicis del segle XIX i, malgrat que passada la Guerra Civil en va minvar prou la seva presència, encara segueix sent representativa per davant dels cítrics, els ametllers i les hortalisses. Al novembre se celebra la Fira de l'Oli de Santa Bàrbara, però encara no s'ha confirmat si enguany tindrà lloc en aquest poble del Montsià.
5. Els maridatges de les Terres de l’EbreTot àpat que s’acompanyi d’un bon vi accentúa i potencia els seus aromes i gustos. La totalitat de la vinya arrelada a les Terres de l’Ebre hi és per a l’obtenció del vi. Temps ençà els ceps eren presents a cada una de les quatre comarques, avui en dia la seva producció més representativa es troba a la Terra Alta, amb la seva pròpia Denominació d’Origen, i a la Ribera d’Ebre. Per la seva part, la Terra Alta elabora vins blancs, rosats i negres, si bé la garnatxa blanca és la més adaptada al sòl i clima, la més antiga i la que té major presència. A la Ribera d’Ebre la producció és més diversificada, amb un modest capitaneig del macabeu per fer-ne blancs.
6. Terres de mar, receptes amb mariscUn escenari com el del Delta combina tots els condicionants per disposar d’un marisc fresc i saborós com pocs. Es tracta d’una zona rica en nutrients per la combinació de tot el que hi aporta l’aigua dolça de l’Ebre i la salda del Mediterrani, una profunditat modesta i unes temperatures suaus que hi acaben de donar el toc ideal. A la badia del Fangar, a l’Ampolla, i al port dels Alfacs, a Sant Carles de la Ràpita hi ha la principal zona de cria entre musclos i ostrons. Aquests últims es van introduir a principis dels anys setanta i, més petits que l’ostra, compten amb un gust més intens. D’altra banda, el llagostí de Sant Carles de la Ràpita és apreciat per la seva consistència i brillantor i es distingeix per l’absència de taques negres. Resulta deliciós en infinitat de receptes que es poden tastar a les diverses jornades gastronòmiques que se celebren. Per veure de primera mà tot el que brinda el mar, es pot assistir a la llotja del peix, on la subhasta és oberta al visitant.