Daniel Sáez: “Sóc un compositor de cançons que intenta fer bona lletra”

El cantautor presenta 'Vist des del Fangar' un disc de folk contemporani inspirat al Delta de l'Ebre

Anna Zaera

27/04/2015

Música

Quan cantar s'apropa més a dir. Així defineix Daniel Sáez (Barcelona, 1975) l'estil del seu darrer treball. Quan això passa, no queda massa espai pels artificis, només per la paraula encesa: la poesia. La potència del Delta de l'Ebre ha captivat el músic barceloní que copsa un imaginari ben propi del seu paisatge humà i natural a 'Vist des del Fangar', el seu disc en format trio -piano, vents i guitarra- en el que presenta 17 cançons lligades a la terra, a les quotidianitats, a les constel·lacions, a les vistes d'ocell i a les vistes d'insecte, amb més miratges que certeses. Les pauses del Delta han anat domant l'ànima d'aquest observador que ha passat de ser roquer a contemplatiu guanyant amb aquest trànsit una fondària que s'apropa a l'arrel, al folk. 'Vist des del Fangar' neix “de les pulsions d’aquest cap de bou, del Vent de Dalt, del sòl fluctuant, de la rondalla i l’estirabot darrer del cantador" diu per presentar-lo.

"Crec que hi ha massa rampell gratuït i carrincloneria amorosa. Amb el temps m'ha semblat més encertat i enriquidor, introduir en les lletres de les cançons, recursos literaris i documentar-me per poder anar una mica més enllà"

Encara pendent de tancar el calendari de concerts de 'Vist des del Fangar', el proper dijous 7 de maig, en motiu del 20è aniversari de la Biblioteca Juan Sebastià Arbó d'Amposta, Sáez presentarà l'espectacle 'Rumiants' - un recull de musicacions de poemes de Vicent Andrés Estellés, Jordi Pope, Dolors Miquel, Gerard Vergés, J.V.Foix i altres-, juntament amb el poeta de Benicarló Josep Igual. El mateix dia, Sáez farà doblet amb 'Quan tu eres petita i jo era gran', el deliciós conte poètic de Maria Pons Calvet, amb qui ha format un tàndem artístic elèctric.

- T'hagueres imaginat mai que una terra pogués amagar tantes històries i personatges inspiradors?
Vaig arribar al Delta al novembre de 2013, un mes on no passa gairebé res, fet que m'agrada. A poc a poc, van anar sorgint temes per a les meves cançons.

- Com?
Per diferents vies: La literària: amb el llibre 'Terres de l'Ebre' de Sebastià Juan Arbó o 'Camí de Sirga' de Jesús Montcada. L'obra poètica de Josep Igual, Víctor Bonet, Dolors Miquel i blogs de gent lletraferida. també per la via artística, de la mà de l'escenògrafa Maria Pons Calvet, amb qui des d'aleshores hi treballo. La natura amb tots els seus elements com les muxarres, els gossos abandonats, les burres, l'ocellam, els garrofers també m'inspiren, així com, el propi paisatge.

- Quina imatge tenies de les Terres de l'Ebre abans de capbussar-t'hi i quina en tens ara?
En tenia molt poca. Ho he descobert tot per primer cop. Començant des de dalt, la Ribera d'Ebre la trobo molt suau, a tocar de cel. El cantó de Mas de Barberans fins a la Sénia, un jardí en miniatura platejat d'oliveres; els horts que cerquen l'Aldea i el Lligallo de Gànguil són magnífics; i la Ràpita, una llotja suculenta. Tinc moltes ganes d'encaminar-me pels Ports i trobar algú que em convidi a vorejar el Delta amb barca i trepitjar l'Illa de Buda.

- Com resumiries el que has vist des del Fangar?
Per mi tot el Delta és un Fangar. Des d'aquest Fangar he vist dos cels, el de dalt i el reflectit als arrossars quan són inundats. Les dones conduint, paraigua en mà, una bicicleta de Sant Jaume a la Cava. Els trets dels caçadors en la foscor, els estralls del vent de dalt, el sòl salí del Garxal, les nits de mitja volta sense un skyline que trenqui l'horitzó.

- Com t'ho fas perquè aquestes imatges tan evocadores es converteixin en històries?
He anat estirant del fil de diferents històries, en concret de les que tenen un cert component absurd i còmic. Per exemple, el cas del monòlit en homenatge al cantador Teixidor d'Amposta, una mena de pedestal sense res a sobre o, una de les últimes, on parlo de com elaborar una paella. Un paisatge al plat.

NITS from Daniel Sáez Berral on Vimeo.

- T'agrada escriure temes que siguin contes o narracions. Ets un escriptor que s'expressa amb música?
Jo sóc un compositor de cançons que intenta fer “bona lletra”. Crec que hi ha massa rampell gratuït i carrincloneria amorosa. Amb el temps m'ha semblat més encertat i enriquidor, introduir en les lletres de les cançons, recursos literaris i documentar-me per poder anar una mica més enllà.

- L'escenografia del videoclip alterna amb elegància les formes quotidianes tradicionals amb un món ple d'artefactes fantasiosos. Com construïu aquesta imatge?
Aquesta imatge parteix de la necessitat de situar els fets que narren la cançó i d'identificar els personatges i les seves motivacions, és a dir, l'objecte del desig que desencadena l'acció dels personatges. Van sorgir diverses propostes però al final ens vam decidir per situar l'acció a un safareig de principis del segle 20, aquest safareig és la lluna de 'Nits', un espai blanc fet de llençols i roba blanca penjada de quatre canyes. És el teló de fons d'un altre espai, l'escenari des d'on toquem la cançó. L'acció succeeix paral·lelament a tots dos espais i es desencadena amb l'entrada del geni de la nit, que per trencar amb la rutina dels personatges que hi habiten, una dona que neteja i un home que canta, els emmetzina i emmetzinats fan la nit que és el mateix que fer l'amor.

- On vau rodar?
El rodatge el vam fer un diumenge de febrer a l'antiga casa dels meus avis. La filmació va ser a càrrec de Films Nòmades sota la direcció de Santi Valldepérez i la cançó es va gravar en directe, enregistrada i produïda per Héctor Xiqués d'Onasound.

- D'on surt aquest estil entre surrealista i dadaista, tan propi de la cançó francesa? Què t'inspira i quines influències creus que tens?
Pel que fa a la inspiració, potser és el fet de tenir present, en tot moment, l'obra que tinc entre mans. Això fa que els instants de lucidesa m'enxampin quan estic fent. Els meus primers treballs eren més roquers i viscerals. Interpretava quasi cridant, amb textos lacònics i incisius, en canvi ara hi ha molt de folk. La pulsió d'aquest estil em convida a expressar-me d'una manera més irònica i em permet fer relats més rics.

- Creus que a les Terres de l'Ebre la música folk sempre s'associa amb la música d'arrel i les jotes?
Suposo que, en aquests moments, a les Terres de l'Ebre hi ha la necessitat de recuperar el patrimoni musical que forma part de la seva identitat. Però crec que el que seria interessant, és que passada aquesta etapa de recuperació, comencessin a sorgir autors o grups que, sense complexos, diguessin la seva utilitzant aquests paràmetres, amb major o menor mesura. Qui sap? Jo he fet 'Vist des del Fangar', segurament, amb molta inconsciència.

- Quin diagnòstic fas de la situació actual del món de la cultura a les Terres de l'Ebre?
Crec que no tinc una perspectiva tan àmplia com per a poder-ne fer una valoració. Però dubto que hi hagi, a les Terres de l'Ebre, un creador que pugui viure de la seva feina i no em crec que això sigui una conseqüència del que ens han dit que és una “crisis”. D'altra banda, hi ha creadors d'aquestes terres que m'interessen molt. A més, hi ha el festival Bouesia, que ja fa onze anys que funciona i presenta propostes molt agosarades.