Foto: 

Cedida

5 llocs on escalar al Baix Empordà

Reprenem les recomanacions de sectors d’escalada a l’Empordà
Arnau Margenet
,
27/06/2018
Activa't
Si fa uns dies desvetllàvem alguns dels sectors on poder practicar escalada a l’Alt Empordà, avui toca descobrir alguns racons situats a la part meridional de la comarca on enfilar-se. En coves prehistòriques, arran de les Illes Medes o al cantó d’un far emblemàtic. Vies per a tots els gustos i nivells al Baix Empordà!

Far de Sant Sebastià, Llafranc

Comencem a Llafranc, al litoral empordanès. Ben a prop de l’emblemàtica torre de llum, hi trobem un sector amb una vintena de vies situades ben bé a tocar de mar. El sector es divideix en dues parets de granit de bona qualitat que presenten plaques verticals, regletes i fissures, amb vies que van del grau 4c fins al grau 6c i amb una alçada màxima de 20m. La proximitat amb l’aigua i la bellesa d’aquest cap fan d’aquest racó del Baix Empordà un indret espectacular per practicar l’escalada. Això sí, porteu crema de Sol!

 

Cau del Duc, Torroella de Montgrí

Fem una incursió cap a l’interior de la comarca, però sense allunyar-nos massa de l’aigua. De fet, des d’aquest sector podem gaudir d’una panoràmica espectacular de les Illes Medes. Es tracta d’una escola encunyada al bell mig del Montgrí, a mig camí del cim des d’on s’imposa el Castell. Repartides en quatre parets de roca calissa troben entre 20 i 25 vies de grau 5c fins a grau 8b d’una alçada màxima de 15m. Cantos, fissures, regletes i plaques que ofereixen una varietat de subjeccions i línies de diferents nivells. Però la joia de la corona d’aquest sector és el Cau del Duc, una gran cova de 10m d’alçada que ofereix un gran sostre equipat, només apte per als escaladors més valents.

 

Solius, Santa Cristina d’Aro

A la Vall de Solius, a Santa Cristina d’Aro, hi trobem un sector de dimensions gegantines. Més de 150 vies repartides entre Roca Ponça i Roques Bessones de grau mig, d’entre 30m i 100m d’alçada, converteixen aquesta escola en un autèntic parc d’atraccions dels amants de l’escalada. En general hi predominen el grau baix i mig, essent una bona zona per a la iniciació. Però també trobem vies de grau més elevat, fins a 7b, amb plaques tècniques i algun desplom. Algunes de les vies tenen reunions intermitges que permeten fer la via curta o llarga. En definitiva, un paradís de l’escalada.

 

Muntanya Gran, Ullà

A la vila d’Ullà, passada l'ermita de Santa Caterina, s’hi enclava una cresta de blocs no massa coneguda. Es tracta de la Muntanya Gran, una paret de roca calcària de bona qualitat on hi predominen les plaques tècniques però amb bones subjeccions: regletes, pinces, forats... Una quinzena de vies que presenten una dificultat de grau baix-mig, entre el grau 5 i el grau 6c, amb una alçada que pot arribar als 25m. Es tracta d’un sector no massa conegut per als escaladors més joves, una oportunitat per descobrir noves vies a prop de casa.

 

Rocamaura, L’Estartit

Acabem amb un repte: tres vies llargues que combinen l’escalada esportiva i clàssica. Ens referim a les tres vies llargues que hi ha situades a Rocamaura, un cingle imponent que arrecera la vila costanera de l’Estartit: la Via del Maño (120m/6b+), la Punxadits (125m/6a) i potser la més coneguda i enfilada, la Poseidon (135m, 6a+). De roca calcària i abrasiva (sobretot a l’estiu!), alguns trams d’aquests llargs requereixen de material de seguretat (pitons, ponts de roca, tascons...), tot i que les darreres equipacions han facilitat molt la pujada. Un sector només apte per escaladors familiaritzats amb l’escalada de llarg recorregut que podran gaudir d’una de les panoràmiques més increïbles que es poden veure de les Illes Medes.

A

També et pot interessar