Anxova Peluda: "Si dubtes encara que sigui un 1%, no l'adoptis"

Amb el Nadal a tocar, parlem amb una de les protectores d'animals de referència a la comarca

Arnau Margenet

03/12/2019

Activa't

S’apropa el Nadal, per molts una de les cites més esperades de l’any. És temps d’abrics, llums de Nadal, menjars en família, torrons i, sobretot, regals. Un dels regals més habituals durant aquesta època són els animals, especialment els gossos, i sovint es regalen sense tenir en compte de que, més que un regal, és una vida. Si bé els mesos d’estiu acostumen a ser els més crítics pel que fa al nombre d’abandonaments de gossos, molts d’aquests gossos arriben a les cases per Nadal. Avui hem volgut parlar amb una de les associacions empordaneses que millor coneix la problemàtica de l’abandonament d’animals: l’Anxova Peluda.

- Com i quan va nèixer l’Anxova Peluda?

Va nèixer al gener de 2014. Un grup de persones preocupades per la gestió dels gossos que es feia i fa a la gossera de Figueres vam reunir-nos i vam decidir fundar una protectora nosaltres, a l’Escala.

- Des d’aleshores, us heu convertit en l’entitat de protecció animal de referència de la zona baixa de l’Alt Empordà. Quants animals calculeu que heu pogut rescatar des d’aleshores?

Ui! Moltíssims. Els primers anys potser menys, però ara ens movem entre els 250 i els 300 gossos l’any. Et diria, fent un càlcul molt a ull que entre tots plegats segur que n’hem recollit, segur, més d’un miler.

- I què hem de fer en cas de trobar un animal abandonat?

Doncs en primer lloc parar-nos i recollir-lo. Molta gent només truca o fa una foto però passa de llarg i això, encara que ens sembli que fem molt, no serveix per a massa res. Un cop recollit el primer que s’ha de fer és anar a un veterinari a mirar si porta o no xip. Si en porta, el veterinari trobarà al propietari ràpidament i sinó, llavors s’ha de trucar a la protectora més propera.

- Una de les sortides més habituals pels peluts, encara que sigui de forma temporal, són les cases d’acollida. Actualment, amb quantes famílies d’acollida compteu?

És complicat de dir perquè moltes són transitòries, algunes es queden els gossos que acullen i llavors ja deixen de ser cases d’acollida, així que és complicat de dir quantes. Oscil·la entre 5 i 10 segurament.

- Sou una associació, evidentment, sense ànim de lucre. Com aconseguiu cobrir totes les despeses? A quines fonts de finançament podeu recórrer?

Tot es fa a través de donatius. No rebem cap tipus de subvenció de cap administració, ni l’Ajuntament ni ningú. Com et dic, podem funcionar gràcies als donatius que es fan a través de les adopcions, donatius regulars d’algunes persones i, quan tenim algun cas greu, donatius que demanem per aquell cas concret. A més d’això, fem alguna fira, venem un calendari solidari, loteria, tasses i productes amb el logo de la protectora... i així anem fent.

- Últimament, es parla molt del ‘Teaming’? Què és i com podem participar-hi?

És una plataforma com una guardiola digital que tu dones 1€ al mes. Per una persona, 1€ no és res, però per a nosaltres si tothom se’n fa, són molts diners cada mes.

- El Nadal és l’època de l’any on s’adopten o es compren més gossos “de regal”, i això sovint porta, a curt o mig termini, a l’abandonament de l’animal. Quin missatge hem de traslladar per evitar que això segueixi passant.

Els gossos no són regals. Si volem un cadell etern el que hem de fer és comprar un peluix. Un gos requereix temps, dedicació, diners i responsabilitat i l’hem d’assumir per tot el temps de vida del gos, que poden ser 10 o 15 anys. No val a dir que em canvio de pis, que em separo, que he tingut un fill... moltíssima gent se’ls treu de sobre quan molesten amb aquestes excuses i fa molta ràbia. Un gos és un membre més de la família i NO es pot abandonar!

- Quin és el procediment a seguir si estem pensant en acollir o adoptar un animal de la protectora?

Acollir i adoptar és molt diferent. Acollir vol dir fer-se càrrec del gos només fins que trobi una família definitiva però la protectora es fa càrrec de tot, del menjar, del veterinari, dels educadors canins si calen... Adoptar és quedar-te el gos, per sempre, fer-lo un més de la família. Per adoptar s’ha de fer a través d’un contracte d’adopció i s’entrega sempre amb xip, vacuna i esterilitzat. Aquest tràmit té un cost de 220€ per l’adoptant que es destina una part a donatiu per a l’entitat i l’altra a pagar tots els tràmits veterinaris que se li faran al gos.

- Un últim missatge per tots aquells que estiguin pensant en adoptar un gos...

Que s’ho pensin molt bé, que adoptar un gos és un pas molt important i que no n’hi ha prou amb tenir-ne ganes i molt d’amor. S’ha de tenir molt clar que durarà anys i que la teva vida s’haurà d’adaptar a que tens un gos i també que comporta unes despeses, que no és només donar-li menjar. Per tant, valora-ho bé, pros i contres, i si dubtes encara que sigui un 1%, no l’adoptis.