Jump to navigation
“Des del moment que el meu nom surt a les primàries de la CUP, accepto el repte. Per a mi el projecte és potentíssim i havia d’aprofitar l’oportunitat per aportar el meu gra de sorra.” Ara, a les acaballes d’aquesta etapa, en fa una mica de balanç. Com en totes les experiències, hi remarca aspectes positius i negatius. Com a cosa bona, destaca que s’han mantingut ferms en dos dels principis essencials de la CUP: l’organització assembleària i el posicionament anticapitalista. Són la veu de la coherència, cosa ben estranya políticament parlant. El funcionament plenari de la candidatura tan aviat és motiu de flagel com d’elogi. Tal vegada fins i tot ha volgut ser ridiculitzada. Recordeu l’empat tècnic?
En un sentit més negatiu, assenyala que massa sovint “la política viu d’esquenes a la ciutadania”. I, certament, la política institucional és molt poc amiga de les dinàmiques de construcció col·lectives. Té una tendència a ”recloure en despatxos decisions i gestions que haurien de resoldre’s des de la participació ciutadana”. La CUP ha sabut mantenir el pols i ha marcat un precedent: un altre tipus de política existeix, tot és qüestió de prioritats.
La Candidatura d’Unitat Popular ha traslladat la política al carrer. Les concentracions, manifestacions i vagues de les darreres setmanes en són una prova claríssima. Entitats socials a banda, cap partit té tanta capacitat per a la mobilització. “L’Empordà, com la resta del territori, s’ha alçat en defensa de la República i en contra de la repressió exercida per l’Estat Espanyol”. En relació a la darrera aturada comenta que “la Jonquera i Borrassà van ser fonamentals el 8 de novembre, van complir absolutament amb la lògica de la vaga: talls de trànsit, de flux de mercaderies i de capital.” A més, tot això amb un tarannà pacífic, alegre però, alhora, contundent: som aquí, massivament, i no ens mourem pas. “La gent ens ha portat aquí. Les institucions poden haver-ho fet millor o pitjor, però ells no han fallat en cap cas.”
Passat el 21D, pretén seguir col·laborant amb la CUP com qualsevol altra militant: des de l’assamblea local de Barcelona. Tot plegat des d’una màxima molt clara: “ningú és imprescindible però tothom fa falta”. També podrà dedicar-se més plenament que no pas ara, per allò de l’agenda política, a la seva tasca com a activista. Abandona les institucions i es reubica en altres espais per seguir construint un moviment popular que faci realitat aquesta República.
Aquesta relocalització no la portarà, de moment, a l’Empordà. Des de la universitat, Vehí viu a Barcelona. Ens explica que “bàsicament per tres motius fonamentals: els estudis, que he finalitzat fa pocs anys, la política i la feina.” Es dedica a temes de gènere i migració, cosa molt més factible a la comtal que no pas des de la seva Vilafant natal. Segueix molt lligada a l’Empordà, sobretot a través de la família i els amics. Si es resolgués el tema laboral, no descartaria pas tornar-hi.
