Amb la seva mescla de profunditat i sensibilitat, Marina Herlop (Piera, 1992) sembla destinada a liderar el corrent que conjumina el classicisme del piano amb l'avantguarda més actual. Dos anys després d'editar el seu primer disc Nanook amb Instrumental Rècords (James Rhodes) el 2016, amb “Babasha” (Aloud, 2018) Herlop va afrontar el desafiament. El resultat, un disc elegant i malenconiós però també inquietant i vibrant, cantat en una llengua inventada que té un significat únicament sonor. Ara, en el seu tercer disc (títol?) dóna un gir notable que troba les seves raons en el fet d'haver introduït les eines electròniques en el seu procés de composició i producció. Una proposta original, una artista singular en contínua experimentació que no deixa indiferent a ningú.