Presentació 'Joan Subias Galter (1897-1984): dues vides i una guerra'

Estudi biogràfic de la vida i l'obra de Joan Subias Galter (1897-1984) que l'any 1974 va decidir lliurar el seu fons documental i fotogràfic a l'Institut d'Estudis Catalans. Figuerenc, un dels primers descobridors de Dalí, apassionat per la història de l'art, va iniciar-se en la gestió del patrimoni cultural com a director dels Serveis de Cultura de la Diputació de Girona (1926) i successivament de la Comissaria de la Generalitat de Catalunya a Girona i de la Conselleria de Cultura (1931-1939). Va prendre la iniciativa en la declaració de Monuments Nacionals de Sant Pere de Roda i de Santa Maria de Vilabertran i va promoure la restauració i la rehabilitació de molts monuments, mentre s'encarregava per compte de l'IEC de la confecció del Catàleg Monumental de la  província de Girona. Des dels inicis de la Guerra Civil, primer a Girona i després a Barcelona, va tenir un paper destacat en la salvaguarda del patrimoni artístic de Catalunya, va ser Cap de la  Secció de Museus des de 1938 i com a tal va assumir la responsabilitat del trasllat i la salvaguarda de moltes obres del patrimoni català a can Descals de Darnius. Després d'un breu exili va ser represaliat i depurat amb pèrdua de feina i sou; quan el 1949 vas ser rehabiilitat després de la revisió de l'expedient, Subias ja havia refet la seva vida ara dedicat al món editorial i a la docència com a professor de l'Escola de Llotja i com a catedràtic de l'Escola Superior de Belles Arts de Sant Jordi. Acadèmic numerari de la Reial Acadèmia de Belles Arts de Sant Jordi, havia estat des de 1935 corresponent de la Real Academia de Bellas Artes de San Fernando. Molt acreditat fins a mitjans dels anys setanta la seva figura i la seva biografia van caure en l'oblit tret de les aportacions singulars d'Eduard Puig Vayreda i Francesc Fontbona i de Vallescar.