Foto: 

Cedida
Una seqüència del curtmetratge 'L'Oreig'

'L'Oreig': com t'adones que et fas gran?

Des d'aquesta setmana ja es pot veure L'Oreig per internet, un curtmetratge rodat a l'Empordà durant la primavera del 2013
Laura Cortadellas
,
09/12/2015
Arts
Després d’un parell d’anys prou fructífers, 'L’Oreig' dóna per acabada la seva etapa en festivals. Durant aquest període, el curtmetratge ha estat guardonat a quatre certàmens (tres premis al millor curtmetratge i un a la millor direcció) i seleccionat a una vintena. Ara, un cop finalitzat el seu recorregut oficial, el curt és penjat a internet. Aprofitant que va ser rodat a terres empordaneses i que bona part del seu equip és de la zona o hi està estretament vinculat, us el presentem breument.
El curtmetratge va ser rodat en localitzacions situades a les rodalies immediates de la Bisbal d’Empordà i Sant Sadurní de l'Heura

L’Oreig és el projecte final de carrera de quatre estudiants de comunicació audiovisual de la Universitat Pompeu Fabra. Una tarda d’estiu qualsevol, en un racó imprecís de l’Empordanet, la Júlia, una nena de 12 anys, coneix un grup de nois que farà néixer en ella la llavor d’un primer desig adolescent. Una estona passada a la vora del riu que, com gairebé totes les estones, resulta aparentment intranscendent. Contemplant aquesta estampa, però, observem la Júlia créixer. Tot plegat, d’una manera tan absolutament subtil com natural. L’Oreig es narra sobretot des de la contenció, a través de mirades i de diàlegs senzills, sense dir gaire res però transmetent emocions sinceres i boniques.

El curt va ser rodat en localitzacions situades a les rodalies immediates de la Bisbal d’Empordà: la Font d’Alzina i Sant Sadurní de l’Heura, autèntics clàssics per aquells de la zona. Pel que fa al càsting, es va configurar, pràcticament en la seva totalitat, amb nois i noies de La Bisbal. La selecció de l’elenc és un dels aspectes clau del curtmetratge. D’entre l’equip artístic, però, cal destacar-hi la barcelonina Zoe Stein i la seva capacitat natural per col·locar-se al davant d’una càmera, clarament un dels pilars fonamentals de L’Oreig.

De l’experiència d’aquests dos anys, en parlem amb en José López Pizarro, un dels co-directors del curtmetratge. Li arrenquem la següent declaració: “Que te den reconocimiento oficial da mucha satisfacción, pero en realidad da menos que los comentarios sinceros de gente que se ha emocionado viéndolo, porque le ha recordado a sus primeros pasos en la adolescencia. Este era nuestro propósito, el corto giraba entorno a revivir el recuerdo, y ver cómo la gente se alegraba al verlo ya es mucho”.

Del curt, en destaca també la BSO, creada expressament per un grup barceloní prou de moda: vàlius. Tal com diu la lletra de la cançó: «Com t’adones que et fas gran? Com és? Quan és?». L’Oreig també ens ho recorda. Per a més informació, consulteu la pàgina web però, sobretot, us recomanem que mireu el curt: el trobareu a la pestanya “pel·lícula”. 16 minuts ben invertits!

«L’oreig recorda
la blava llum dels dies
perduts per sempre»

Miquel Martí Pol

 

 

Més informació: 

Pàgina oficial del film:
 
A

També et pot interessar