Jump to navigation
- Com va sorgir la idea de fer un curt?Havia d’escriure el guió d’un fashion film on volia que actuessin l’Aida Flix i l’Aida Qui com a protagonistes. Vaig fer diverses proves, i les hi vaig passar al Joel Roure, el coproductor de ‘Mai’. Ell em va dir que era perfecte com a guió d’un curt, però que no encaixaria com a fashion film. Jo no estava molt convençuda de tirar endavant un curt, però ell em va animar i vam decidir produir-lo. Era un repte molt gran per mi, ja que fins al moment m’havia dedicat a fer guions, art i vestuari i producció fotogràfica, però no havia dirigit mai. Però, calia provar-ho!- I, per què aquesta temàtica?La temàtica del curt va sortir durant una conversa casual. I va despertar en mi la curiositat. Sembla que l’homosexualitat femenina encara hagi de ser més difícil de mostrar i d’acceptar socialment que la masculina. I més en el cas de les societats tancades, com ara els entorns rurals.- A ‘Mai’ ha exercit de guionista, directora i productora. Una mica de ‘dona orquestra’.No em va quedar més remei! Si vols que les coses es coordinin bé, has d’estar 24 hores pendent d’elles. També ha estat complicat treballar sense pressupost. Som una producció independent, amb un pressupost molt humil, i hem hagut de fer un esforç molt gran. I en gran part tot això els hi devem a l’equip, ja que sense la seva unió el projecte no hauria tirat endavant!- Quin és el missatge d’aquest curtmetratge?El missatge és que de vegades les dones podem ser alhora víctima i botxí de nosaltres mateixes, en part perquè arrosseguem rols masclistes molt endins. I cal superar les pors per reconciliar-nos amb nosaltres mateixes i amb el propi passat.Fotografia d'Ares Mahol- Has comptat amb la col·laboració de l’Aida Flix, l’Aida Qui, la Maria Pijuan, l’Olga Massot, la Marisol Lavín i en Francesc de Dios en el repartiment.Ha estat una sort comptar amb tots i cadascun d’ells. Amb alguns d’ells ens uneix amistat, i altres ens hem conegut més endavant. Així ha estat amb la Maria Pijuan, l’Olga Massot i la Marisol Lavín (les tres senyores a ‘Mai’), que les vam conèixer a partir dels càstings que vam organitzar gràcies al Teatre de l’Escorxador de Lleida. - Has comptat amb el suport de Magical Media, la Paeria de Lleida i l’Ajuntament de Sucs. Però, de totes maneres, imagino que al llarg del projecte has hagut de fer front a moltes dificultats.Les dificultats han estat a l’ordre del dia. I, tot i no rebre ajudes econòmiques, sí que val a dir que tots aquests organismes ens han ajudat amb el seu suport per altres vies: amb la convocatòria de càstings, facilitant contactes, les localitzacions i, en definitiva, disposant del seu temps. Nosaltres vam assumir els riscos i ells van confiar en la nostra feina.- Per què rodar als paisatges de Ponent? Per què Sucs?Amb el curt vull demostrar el potencial de Lleida, de les seves localitzacions, del suport de les seves institucions i dels seus professionals. Hauria estat ridícul, comptant amb tot això, anar a rodar a fora! L’entorn de Sucs el conec molt bé, i és un poble que l’admiro. La seva comunitat sempre ha estat molt unida i té racons amb molt d’encant. Conserva la seva essència i els seus paisatges són molt bonics. I, (per què no dir-ho?) estic lligada emocionalment a ell al passar-hi molt bons moments des de petita.- Com has escollit la banda sonora?Crec que és un dels punts fort del curt. Li vaig encarregar al Daniel Ruiz i, com que és un crack, li vaig dir que fes el que volgués, que confiava en ell, ja que té un bagatge musical enorme. Ell l’ha composat amb el Salvador Arnó i la Jane Marusca. I no em va ensenyar cap prova fins al muntatge! Al veure’l, amb el Joel Roure, ens va encantar, i fins i tot vam demanar un bis (riures). Crec que amb la música el curt reforça el seu significat.Fotografia d'Ares Mahol- Comparteix amb nosaltres alguna de les vivències més boniques que has tingut creant, rodant i muntant el curt.N’hi ha moltes! Per exemple, vam haver de conviure amb el dia a dia dels veïns del poble. El rodatge es va realitzar els dies 18 i 19 de juliol de l’any passat, en plena campanya agrícola, i en alguna ocasió vam haver de parar el film perquè es recol·lectava. Les escenes de les senyores les vam rodar a la Ginesta, una antiga casa de colònies a la que havia anat de petita. Va ser fantàstic tornar-hi! - Tinc entès que al llarg del rodatge alguns fets us van marcar a tot l’equip...Desgraciadament, sí. Poc abans de començar va tenir lloc l’atemptat de Florida al club gay Pulse i, en acabar, les agressions al mateix col·lectiu a Berga. Amb aquests esdeveniments ens hem adonat que l’homofòbia va molt més enllà de les comunitats petites, i cal plantar-li cara. És un problema social de tots. I vull que ‘Mai’ es converteixi en un vehicle educatiu contra aquesta situació tan injusta. - ‘Mai’ s’ha pogut veure en el marc de la 23à Mostra de Cinema Llatinoamericà de Catalunya, tota una parada de prestigi. Però, en quins festivals podrem tornar-lo a gaudir?En els propers dos anys l’anirem movent per festivals de tot el món. De moment tenim molts contactes fets, però és aviat per concretar noves projeccions. És un procés lent, que necessita paciència i constància però que interessa arreu, sobretot a Llatinoamèrica i Europa. Fotografia d'Ares Mahol- Alguna idea per un nou projecte?Moltes! Sempre escric històries que em motiven. M’hi passo hores i hores. Però de moment em centraré en la distribució de ‘Mai’ i la redacció. Els rodatges per més endavant (riures).- Si poguessis llençar un missatge a tots els nostres lectors i lectores, de Ponent i d’arreu del país, què els hi diries?M’agradaria que la gent veiés més cinema independent, perquè ajuda a canviar la manera de veure el món. Cal que la gent s’interessi per les cultures d’altres països (música, arts plàstiques, cinema, etc.) i que experimenti amb el que l’envolta. Cal anar més enllà de lo ordinari, més enllà de les pel·lícules de Hollywood, dels concerts dels 40 principales i de fugir corrent en veure un museu. El públic hauria d’assumir el seu grau de responsabilitat respecte a la cultura, ja que si no en consumeix de qualitat, el talent es perd!Sabies que la Marta González és una de les bloggers de Surtdecasa Ponent? Descobreix les seves critiques de cinema a la secció Pantalles indies!
Mai, curmetratge
