David Canto / Pantalla.cat
,
08/04/2019
Arts

Esteve Soler: "Som una barreja entre el surrealisme de Buñuel i la reivindicació social de Berlanga"

La comèdia negra de Soler, Quinto i Torras '7 raons per fugir' arriba a les sales comercials mentre segueix una trajectòria a festivals que la portarà pràcticament a tots els continents
Gerard Quinto i Esteve Soler

Foto: 

David Canto
Gerard Quinto i Esteve Soler, dos dels directors de '7 raons per fugir'
Els manresans Esteve Soler, Gerard Quinto i David Torras són "col·legues des de pràcticament l'adolescència", molt vinculats pel Cineclub Manresa, per al qual fan des de la programació a penjar cartells o vendre entrades, quan cal. Aquesta col·laboració els va engrescar a treballar junts en un curtmetratge "molt punk", 'Interior. Família' (2014). El curt va tenir molt bona arrencada, amb la selecció al Festival Internacional del Curtmetratge de Clermont-Ferrand, considerat el festival i mercat més important del sector del curtmetratge. L'èxit del curt al circuit de festivals els va portar a fer propostes de llargmetratges. 'Interior. Família' estava basat en una escena de la trilogia teatral d'Esteve Soler 'En contra', que ha esta traduïda a vint idiomes i s'ha interpretat en escenaris d'arreu del món. Cinc anys després els directors tornen a adaptar la història del curt, i sis escenes teatrals més de Soler, a '7 raons per fugir (de la societat)'. La pel·lícula es va estrenar al festival South by Southwest d'Austin (Texas, EUA) i també ha passat pel Festival de Màlaga abans de preestrenar-se a Manresa i arribar ara a les sales de tot l'estat. Parlem amb dos dels directors, Esteve Soler i Gerard Quinto.
"Els personatges intenten sortir d'un interior en què es troben atrapats per una de les circumstàncies que defineix la societat, i, en el seu intent de sortir, es trobaran amb una sèrie de dificultats"

- Austin, Màlaga, i aviat Brussel·les. 
Esteve Soler: Estem encantats de la trajectòria internacional que està tenint de festivals. Que ens triessin a un festival increïble com el d'Austin ja va ser una enorme sorpresa. Ens hi van tractar molt bé. I passar per Màlaga va ser un regal. Ara serem a Brussel·les, i cal dir que encara hem d'anunciar els propers mesos és veritablement espectacular.
Gerard Quinto: La nostra idea és conquerir el món (riu). És curiós que facis una cosa a Manresa, local, i és sorprenent i molt satisfactori veure com connectem amb llocs ben diferents.

- I entre festival i festival, preestrena a Manresa. Com va anar?
G.Q: Diuen que ningú no és profeta a la seva terra, però nosaltres no ho podem dir, això.
E.S: Ens vam sentir molt ben rebuts. Era jugar a casa, i la gent va reaccionar a la pel·lícula d'una manera molt còmplice. Aquests dies ens costa fins i tot ens costa anar pel carrer, al Gerard al David i a mi.
G.Q.: Deixeu-me fer cerveses tranquil als bars, si us plau, manresans (riu).

- Com ha estat tornar a filmar la història del vostre curt 'Interior. Família'?
G.Q.: Vam fer una planificació molt semblant però aquesta vegada vam comptar amb una Steadicam que ens va permetre alliberar més la càmera. Era l'episodi que teníem més clar. De fet, m'encantaria poder fer això sempre, rodar primer el curt i després tornar-lo a rodar per a una pel·lícula. Vas molt més segur.

Pol López, Francesc Orella i Rosa Cadafalch al capítol 'Família' de '7 raons per fugir'

- Les teves obres de teatre, Esteve, estan formades per set escenes, i a la pel·lícula hi ha set episodis. Què té aquest número de particular per a tu?
E.S.: Per a mi té un doble significat. Per una banda un de molt pragmàtic: set històries de deu minuts ens permeten fer un conjunt molt fàcilment en termes de producció, treballant amb actors només durant dos dies; funciona molt bé. Però a més a més el set ens va bé perquè és un símbol de moltes coses, algunes que són molt immediates i molt evidents, i una de les quals és que és un cercle tancat: el set significa un viatge d'anada i tornada. I això per a nosaltres, que volem fer una reflexió completa i tancada sobre la societat ens va molt bé, perquè podem agafar aquests set diferents columnes d'aquesta societat i donar un significat tancat.

- Com va ser el procés de càsting?
G.Q.: Va ser com demanar una carta als Reis, a veure quins deien que sí. I la veritat és que la resposta ha estat extraordinària. A banda de la trajectòria teatral de l'Esteve, els va atraure el fet que els hem ofert una comèdia amb uns personatges molt diferents als que estan acostumats a interpretar. El fet que fossin dos dies de rodatge per escena ha facilitat bastant les coses, però els productors han tingut una feina difícil per quadrar els calendaris de tots els actors i no rodar cada escena amb molts dies entre una i l'altra.
E.S.: Ha estat una sorpresa veure com aquests noms s'apuntaven, fent la pel·lícula més gran i millor, amb aportacions no només des de la banda professional, sinó també humana. Són excepcionals.

- Com vau seleccionar les set històries per a la pel·lícula, entre les moltes que ha escrit l'Esteve per al teatre?
E.S.: Vam buscar les que eren més adequades a la intenció general de la pel·lícula, buscant que sempre hi hagués un personatge que intentés sortir d'un interior perquè es troba atrapat per una de les circumstàncies que defineixen la societat (família, solidaritat, ordre, propietat, treball, progrés, compromís), i que en el seu intent de sortir, es trobessin amb una sèrie de dificultats. Aquest era l'objectiu global de la nostra proposta.

- Una proposta que fa que els espectadors la comentin, un cop surten de la sala.
G.Q.: Aquesta era la nostra intenció. La idea era fer una comèdia que de cop trenqui el gènere, congeli el somriure i et faci pensar, evitant a tota costa ser pamfletaris. Posem suficients temes sobre la taula perquè els espectadors puguin debatre i tenir diferents punts de vista sobre el que expliquem. Penso que això és interessant i que s'hauria de fomentar més en el cinema.

- Per què vau decidir combinar el català i el castellà, a la versió original?
E.S.: Sobretot per donar versemblança al conjunt i ser fidels a la nostra realitat. I vam anar decidint que els personatges parlessin en català o castellà en funció dels actors, adaptant-nos i buscant els millors i els més adequats; també hi havia actors que no sabien català. Això també ens ha permès tenir un càsting de somni.

- Als crèdits dieu que heu "rodat a les meravelloses i acollidores ciutats de Manresa, Terrassa i Berga". Com va ser la feina per trobar les localitzacions?
G.Q.: El fet de ser sempre espais tancats ens ho va posar fàcil. A Manresa teníem uns pisos que ens agradaven i ens facilitaven treballar-hi. Sempre hi ha hagut molta feina de la directora d'art, la Cristina Borobia, però en algunes localitzacions no va caler fer gaire cosa i en altres es va haver de partir de zero. Ens va costar trobar bastant algunes localitzacions, com a l'episodi 'Treball', o l'església de 'Compromís', que havia de ser dessacralitzada (quan veieu la pel·lícula ja veureu perquè).

Núria Gago i David Verdaguer a l'episodi 'Compromís' de '7 raons per fugir'

- Heu rodat molt amb gran angular.
G.Q.: Sí, pràcticament tota la pel·lícula. Aquesta pel·lícula vol ser un mirall deformat de la realitat i el gran angular ens ajuda molt, a banda de la decoració.

- La pel·lícula, com una de les teves obres, comença amb una cita de Buñuel: "Estic fart de la simetria". Ha estat un dels vostres referents?
E.S.: Hi ha diversos referents poderosos a la pel·lícula, però probablement el més evident és Buñuel, amb aquesta cita inicial d''El fantasma de la llibertat'. Estèticament, i fins i tot a nivell interpretatiu, està molt amarada de Buñuel. Però també n'hi ha un altre que és 'Plácido'. És una pel·lícula que l'hem viscut des que érem petits, l'hem pogut veure en diferents ocasions i el propi Berlanga ha vingut a Manresa a mostrar-la i el vam poder conèixer. Per tant som una barreja entre el surrealisme de Buñuel i la reivindicació social de Berlanga a 'Plácido'.

També et pot interessar