Jump to navigation
Des de fa un bon grapat d’anys, no era pas una habitual de l’Arinco. Quan era més petita, però, si que n’era una bona assídua. Sempre m’ha agradat el cinema i Palamós era la més factible d’entre les escadusseres opcions fílmiques baixempordaneses. Avui, el panorama passa a ser un pèl més precari.
Dels comptes i tota la pesca, en sé poquet i res. No cal, però, ser pas gaire lúcid per aventurar-se a desxifrar-ne els motius. A l’enemic sabut (les descàrregues il·legalíssimes), suma-li la darrera moda de Netflix, Filmin, Pordede i qualsevol altra plataforma a la carta. El panorama per a les sales comercials de gris ha passat a negre fosc: crònica d’una mort anunciadíssima. La lamentable conseqüència de tot plegat és un Baix Empordà pràcticament orfe de cinemes. Planyem-nos amb les beneïdes sales muncipals i els perifèrics multisales de Platja d’Aro. Ni una ni altra opció sadollen l’apetit cinematògrafic d’un adepte del setè art.
En el panorama actual, la supervivència de les sales convencionals és complicada. Concebre el cinema des d’un punt de vista només mercantil és clarament inviable. El tipus de públic que consumeix blockbusters és inconstant, molt fluctuant. De tant titubejant, no sabria ni com definir-lo. La impersonalitat feta mesura, potser. Diria que va al cinema com qui passeja per la plaça per entretenir-se: no hi haafecció envers l’art. La manca de constància és previsible. Això no fa pas mal en un context barceloní, l’esperança i les expectatives de vida són unes altres. Un modest cinema de poble, però, ha de saber a què juga. Per a mi, més que conèixer el teu enemic, cal conèixer el teu amic.
A mi des de petita el cinema sempre m’ha commogut. Diria que és la més antiga de les meves aficions. Per això, intento anar a aquelles sales de cinema amb una cartellera que no transpiri interessos purament econòmics. Aquells espais que tenen una selecció acurada i cuidada. No cal un cinema explícitament intel·lectual, no ens féssim pas els esnobs ara. Convé, però, uns propietaris que impulsin una sala que traspassi el llindar dels interessos merament financers. En un context de poble, com Palamós vaja, ho entenc així. No necessitem ni les darreres estrenes ni les crispetes (discutible, jo dic NO). Ens cal un espai on poder veure cinema de qualitat i d’actualitat relativa. Hi ha mil referents, només cal una mica d’imaginació i una bona dosi d’il·lusió. Les infrastructures ja les tenim.
Us imagineu un espai on poder veure algunes de les pel·lícules més ben rebudes per crítica i públic dels darrers (per exemple) tres anys? En VOS i a un mòdic preu? Un lloc que, a més, s’erigeixi en espai cultural del poble i de la zona? Que permeti la difusió de curtmetratges, pel·lícules i documentals que, sense haver passat per les sales més comercials, tinguin un clar interès comarcal? Els Arinco podrien haver estat això: un espai de referència audiovisual a Palamós i a la comarca. Un lloc així no moriria entre la indiferència dels convilatans, això segur. La gent ja s’adona del poder que té, oi? Els propietaris i empresaris diversos potser encara no ho saben prou bé.
