Jump to navigation
La trama de la cinta, tant simple i honesta com els acudits que la poblen, es la història d’amor entre una basca i un andalús, que s’aventura a buscar-la a “las vascongadas” per guanyar-se el cor de pedra de la noia, que a més l’obliga a fer-se passar per basc dels de debò, amb els 8 cognoms del títol inclosos. Sempre conscient de les seves limitacions i explotant al màxim les seves virtuts, 8 APELLIDOS VASCOS se cimenta en la lluita dialèctica regionalista: una batalla d’accents, acudits i comportaments que contraposen el “salero” andalús amb la rudesa basca; és aquí, en aquest xoc, on sorgeix la màgia de la proposta. No hem d’oblidar els dos noms que firmen el guió: Borja Cobeaga i Diego San José, guionistes i directors clau de l’humor basc actual amb pel·lícules com PAGAFANTAS, NO CONTROLES i els programes de televisió VAYA SEMANITA i QUÉ VIDA MÁS TRISTE.
Però a més a més, per altra banda, mantenir l’excel·lència tòpic rere tòpic seria impossible sense els seus quatre protagonistes que, liderats per un magnífic Dani Rovira, funcionen com els tòtems de la pel·lícula. El treball i el carisma d’uns intèrprets avesats en la comèdia eleva aquesta petita història d’estereotips a un nivell d’entreteniment que mereix la pena presenciar.
8 APELLIDOS VASCOS ha fet història atraient quantitats insòlites d’espectadors a les sales enmig del panorama actual i ho ha fet a més, restant transcendència i serietat a un moment polític massa carregat de rivalitats i conflictes caïnites. La pel·lícula d’Emilio Martínez-Lázaro suposa tota una glopada d’aire fresc al cinema espanyol. Les imatges postals de Sevilla es fonen amb les precioses valls basques i una parella d’enamorats en gràcia s’erigeix davant el públic com a metàfora d’entesa entre pols oposats.
Valoració: 7/10
