Jump to navigation
El passat novembre el grup va oferir a Lladó el que en principi havia de ser un únic concert; recança, potser, o un regal per a aquella lleial afició de la banda que el pas del temps no havia aconseguit descompondre. Per sort, no va ser l’últim, perquè uns mesos després ‘Zulo’ tornarà a pujar sobre un escenari. Serà el proper 26 d’abril en el marc de l’Embarraca’t 2014, que enguany proposa 18 concerts entre el 25 d’abril i el 3 de maig. Amb motiu d’aquest concert tan especial a Surtdecasa Empordà hem volgut parlar amb el seu vocalista, en Joanjo Bosk. ¿Serà aquest el nou primer concert de ‘Zulo’? De moment ja han obert un web. Creuem els dits.
• Malgrat haver firmat una trajectòria no massa dilatada (94-99), molts empordanesos parlen de ‘Zulo’ com un mite de l’escena rock dels 90. Vau ‘partir la pana’, com se solia dir aleshores?
Érem un grup local que destacava fora del nostre radi, teníem nuclis de seguidors a Barcelona, Lleida, València, Murcia, etc. El fet d’ haver estat una banda underground de Girona ens va limitar, però era una limitació, en part, volguda.
• Ja han passat 20 anys des de llavors, però els vostres seguidors encara fan pinya i clamen el vostre retorn. No heu pensat mai en pujar de nou als escenaris?
Ens enorgulleix veure com molta gent encara ens reclama, però, continuem pensant que no es donen les condicions per plantejar-se res a llarg termini, ara només ens plantegem gaudir d’ aquest concert de barraques i de la possibilitat de fer-ne algun altre aquest any, però a partir del concert de Lladó, cada concert que fem pot ser l’ últim. De veritat que no fem massa plans de futur, com deien el nostres cosins/germans punks: no hi ha futur!!
• El concert que vau oferir el passat 22 de novembre a Lladó havia de ser ‘únic concert’. Que hagueu decidit reaparèixer a l’Embarraca’t 2014 convida a pensar en un retorn, almenys, una mica més estable... Res de retorn estable! “cremarem les naus” per barraques i si sobrevivim, ja veurem que anem fent (riu).
• Pels que no estem familiaritzats amb la vostra trajectòria: com i de què parlava ‘Zulo’?
La temàtica era “radical”, però en un sentit positiu del terme, parlàvem i anàvem a l’ arrel dels problemes socials de l’ època, que son exactament els mateixos d’ ara i de fa un segle, parlàvem de l’ explotació de l’ home per l’ home, de la opressió religiosa, de l’ especulació de la banca, de la violència policial, de les contradiccions de la propietat privada, de l’ obrerisme i la lluita de classes, de l’ antimilitarisme o la llibertat dels pobles.
• Sí, escoltant-vos es veu com sota la carcassa de rock-dur hi bategaven missatges de denúncia social i un clar esperit anti-sistema. Als 90 també hi havia coses de què queixar-se, oi?
Zulo originàriament era un grup de rock de garatge, que va evolucionar, sortosament, cap a un rock més metàl·lic i amb un contingut molt reivindicatiu, polític i social, això no era massa comú en el “heavy metal” i ens diferenciava. Com he dit abans, als 90 es lluitava pel mateix d’ ara i pel mateix de fa un segle, als 90 estàvem en la lluita antimilitarista de la insubmissió, contra el Tractat de Masstricht, contra la repressió a l’ independentisme militant, va haver-hi un certa efervescència amb el moviment d’ ocupació de vivendes, etc.
• I com és que ‘Zulo’ va acabar tan prematurament?
Lo bo acaba aviat diuen, penso que va ser falta de perspectiva i no d’ oportunitats, inclús, varem tenir alguna oferta econòmica interessant, i s’ ha de tenir en compte que a finals dels 90 ja es començava a perfilar la greu crisi del sector discogràfic. Penso que la nostra generació va fer tard, fa de mal dir, però si haguéssim nascut 10 anys abans penso que seriem autèntics mites del rock estatal, tot i que, alguns de nosaltres, probablement, s’ hagués quedat pel camí. Tot ha anat perfecte!
• Després cadascú ha seguit el seu camí... el teu va derivar en Aspid i, posteriorment, en una carrera musical en solitari. Et vas quedar amb ganes de més?
Jo després vaig continuar en el rock més canyero amb Aspid, grup amb el que vaig gravar tres discos i vaig fer una pila de concerts per tot l’ estat. Vaig quedar saturat de metall i distorsió i a partir del 2006 començo a explorar un altre registre més suau, es sabut que la gent més canyera i guerrera, te alhora, una part molt tendre i és la que he volgut explorar musical i vocalment fins ara.
• El teu últim disc ‘Cançons per Elna’ (2013, Música Intuitiva) res te a veure amb el so abrupte que desprenien les cançons de ‘Zulo’. Sembla que és el procés natural de molts que comencen vestits de cuir...
Això mateix que t’ he dit abans... no sempre és el pas natural, si que ha estat el meu, en els meus concerts el rock sempre ha estat present, d’ una forma o una altre. El rock forma part de mi i jo d’ ell, ha estat el meu primer llenguatge musical, la meva estètica i cultura musical, jo em vaig distanciar conscientment d’ un tipus de rock que, per mi, no era prou sincer. El meu repte és aquest, ser sincer sense haver de renuncia al meu passat musical.
• Tens cap racó preferit a l’Empordà?
Des de el castell de Sant Salvador tens una vista d’ ocell espectacular de l’ Empordà, sense necessitat d’ haver de pagar una pasta i passar un mal rato tirant-te en paracaigudes a Empuriabrava. No tinc un racó preferit però soc un patriota empordanès!
Les 5 cançons d'en Joanjo!
