Zona crítica: A propósito de Llewyn Davis

Sobren les paraules per parlar de A PROPÓSITO DE LLEWYN DAVIS, l’última obra mestra dels germans Coen. Una pel·lícula absurda i fosca, crua i transparent, plena de moments aparentment buits que parlen de tot i de res, del fracàs com a punt de no retorn i de l’error com a base inevitable de la vida. Una història que pot ser ells mateixos ens hagin explicat abans, sí, però contada, una altra vegada, de manera extraordinària.

Tot a A PROPÓSITO DE LLEWYN DAVIS està al servei de la construcció d’un protagonista que resulta tan fascinant com desconcertant: l’absència absoluta de rumb en la seva existència, la desgraciada quotidianitat dels seus actes i la inevitable decadència d’un somni del que resta poc més que caperrudesa es manifesten de manera constant en el sòlid caràcter de Llewyn Davis, un caràcter que el converteix en una presència molesta per a totes les persones que l’envolten. Com en els millors relats de Raymond Carver, cadascun dels personatges que apareixen al llarg de la pel·lícula estan clarament dotats d’un passat particular, d’una vida segurament tan complicada i interessant com la del propi protagonista.

I és que la història de Llewyn Davis és amarga sense concessions. Es tracta d’un home de mitjana edat que segueix aferrat a una guitarra i a una col·lecció de cançons, que no té ni abric ni llit ni cap tipus de companyia i a qui li manca la valentia suficient com per plantejar-se qualsevol canvi, malgrat tots semblin necessaris. Una fotografia excepcional i una de les millors bandes sonores dels últims anys l’acompanyen en aquest recorregut pel seu infern particular, una realitat punyent condemnada a repetir-se mentre ell espera una oportunitat que no té perquè arribar.

A PROPÓSITO DE LLEWYN DAVIS parteix d’una proposta molt senzilla, amb elements molt concrets i carregats de significat. Des del gat Ulises a l’emocionant seqüència inicial, tot forma part d’un preciós retrat, carregat d’humor i d’humanitat, sobre la tristesa que consumeix tot allò que no passa, que es menja les il·lusions de qui n’ha perseguit alguna, que destrueix tota possibilitat de futur i d’esperança. I és que tot allò de què parla A PROPÓSITO DE LLEWYN DAVIS no és nou, ni tampoc no torna vell: és una història que es repeteix sense fi, des de sempre, entre tots aquells que senten dubtes quan es plantegen com enfrontar-se a la vida.

VALORACIÓ: 9/10

 

Més crítiques i cinema a www.casadevidre.com!