Jump to navigation
Abans de començar voldria fer un apunt. Els qui han llegit el meu últim post sabran bé l'odi profund mostrat envers el dissenyador del pòdium instal·lat fa tres setmanes. Doncs bé, fonts oficials m'han informat fa escassos dies que l'absurd pòdium ha estat retirat. Casualitat? M'agradaria pensar que no, que el dissenyador va llegir (o li van llegir) el meu post i a conseqüència del trauma adquirit, la direcció va procedir al desmuntatge del pòdium. Bé, jutgeu vosaltres.
Quan m'avorreixo, sovint entro a Youtube i busco música. Sóc extrany, però m'agrada. La majoria de vegades descobreixo meravelles, d'altres poques em sento fatxa i censuraria tot el que escolto.
Últimament, en moments d'avorriment extrem, em plantejava fins i tot visitar el Valle de los Caídos i dir-li a en Paquito que amb ell s'hi vivia millor. Fora bromes, no ho he pensat mai, però si Youtube fós Espanya i jo fos en Cesc, afusellaria a milions de comptes o els tindria en captivitat en ciutats sense wifi.
En un moment garrot vilenc, i buscant desesperadament una sortida de One Directioners i companyia, en un brot mental encara per identificar, m'ha vingut al cap Sangtraït. No em pregunteu per què he passat d'escoltar Auryn – feu-me bullying - a escriure Sangtraït al buscador. Després d'escoltar grans temes seus, m'he posat a buscar-ne de menys coneguts. I de cop i volta trobo un vídeo dels LGP (Los Guardianes del Puente).
Quina bona pinta! Veig a la portada del CD a Martín Rodríguez (ex-bateria de Sangtraït), Quim Mandado (ex-baixista i cantant de Sangtraït) i a Joan Cardoner (ex-guitarrista de Terratrèmol). Tres mites vivents del rock dur en català juntets. La cosa prometia, fins que els vaig escoltar.
Canten en castellà, i si no fos suficient, canta en Joan Cardoner. Com a guitarrista no li nego la qualitat, però si fós mut cantaria millor.
Decepcionat, clico a l'atzar un altre vídeo, aquest titulat “Los Guardianes del Pont – Lliures com l'alè del vent”. De moment, el títol és en català, i només escoltar la veu sento a Quim Mandado! Quina alegria! Hòstia, per fi ha tornat!
Sí, senyores i senyors! Podem tornar a sentir el que va ser un dels grans del panorama català.
Perdonin senyors jevis, però si vols triomfar, no fagis un grup de rock amb aquest nom. NO! M'he imaginat quelcom com quatre goril·les amb KillOff, ScotishClan i banderetes espanyolotes creuats de braços i escoltant makineo. O no?
No m'imagino a tres peluts com aquests dient als quillos si poden entrar o no al Pont! Estariem cardats...
- Senyor Jonathan usted así no puede entrar.
- Pero que me estas contando neng??
- Cuando a usted le crezca pelo en la cara, se ponga una chupa de cuero y haga los cuernos gritando YEEAH, entonces podrá pasar.
- Que te pires viejo cabrón, que llamo a mis colegas los pelaos y te zumbamos! Jennyyyy llama al Carlitos i al Christian que este jambo no me deja pasar!!!
Jaja, perdoneu. Ho he vist massa clar.
Em fan escoltar molta música. Busco el meu propi estil. No trigo gaire a descartar-ne alguns. Vas "madurant" (si més no musicalment) i em van captivant tots aquells que vaig descartar. Ara escolto de tot, i més. M'encanta la música, m'encanta criticar, i m'encanta escriure. No sóc músic, ni crític, ni escriptor.
