Jump to navigation
“Tothom ho sap que això no s'aguanta per enlloc” diu Gerard Quintana a la primera pregunta en una entrevista de la Melero a TV3.
“Fa molts anys algú ja va predir el futur, deia que el món un dia canviaria de rumb i això comença avui” diu Quintana en una de les lletres del seu nou disc.
Això que comença avui segons Quintana, per a mi comença precisament el dia en què Sopa de Cabra es dissol.
Senyores i senyors, si voleu ser artista, prometeu-vos que no seguireu els passos d'en Quintana. L'home que ha creat himnes del rock català com L'Empordà, Podré tornar enrere, Camins, El boig de la ciutat i un llarg etc. de cançons que han marcat la joventut d'una generació, ara és capaç del pitjor.
El 2003 decideixen dissoldre el grup per empendre camí en solitari. I aquí és on en Gerard Quintana hauria d'haver plegat veles i dedicar-se a qualsevol cosa que no fós cantar.
La fama és dolenta, tothom ho sap. Tothom? Algun viatge psicodèlic va enviar al senyor Quintana més enllà de l'estratosfera i allà s'hi ha quedat. Ell, una pila de fulls en blanc i un boli que l'han permès compondre, en companyia segurament de Jim Morrison, Syd Barrett i Jimi Hendrix.
Quins farts de riure es devien cardar aquests quan el van veure arribar. Enlloc d'ajudar-lo a crear, el devien ajudar a destruir-se, i així ho ha fet. Un exemple claríssim:
Gerard Quintana convida a l'Albert Om a casa seva, a dues de les seves cases, una a Barcelona i una a Eivissa. L'home que va organitzar el Concert per a la llibertat educa els seus fills en castellà. Fins aquí no tindria cap problema, el que em posa de mala llet (i no és un cas únic) és que els fills no són ni tan sols capaços de dir la seva edat en català.
Tot això no ho estaria dient si no hagués organitzat el Concert per a la llibertat.
Un més a la llista dels que no em cauen bé.
Em fan escoltar molta música. Busco el meu propi estil. No trigo gaire a descartar-ne alguns. Vas "madurant" (si més no musicalment) i em van captivant tots aquells que vaig descartar. Ara escolto de tot, i més. M'encanta la música, m'encanta criticar, i m'encanta escriure. No sóc músic, ni crític, ni escriptor.
