,
17/12/2023
Crítica cultural
Foto:
Jordi Blanco

Allà on volien

Assolint la majoria d’edat des d’aquella maqueta Catalonautes, un 75% d’Els Amics de les Arts arribaven dissabte amb totes les certeses al Teatre Jardí per presentar el sisè disc, Allà on volia. Figueres no va omplir el Jardí, tot i que poc li faltava. 

Si bé l’escenografia, amb una il·luminació i un so molt cuidats, la seguretat escènica i el continu trencament de la quarta paret feia feliços als fans d’Els Amics, un setlist irregular feia perdre l’interès per algunes de les peces. El darrer àlbum dels tres excompanys de pis barceloní convenç, especialment per aquell Citant Mercè Rodoreda, encara que hi manqui el glockenspiel i la veu d’Eduard Costa. I ho fa després d’algun àlbum que servidor havia oblidat ràpidament.

Una de freda i una de calenta. Farcir el llistat de peces amb un innecessari medley de nadales i les dues noves peces fora del nou disc, destacant-ne un estrany intent de bachata a Tothom es separa. Alhora, fent un bonic agraïment als seguidors amb l’insuperable Louisiana o els camps de cotó i peces del seu segon (i millor) disc L’home que dobla en Bruce Willis, Ciència-Ficció, van fer que el concert tingués un final agradable, al que no hi podia faltar Jean-Luc. 

18 anys són anys. Altres bandes contemporànies han tingut més dificultats en trobar un so amb el que sentir-se còmode. Altres bandes també han passat per etapes de paternitats (amb el celebrat Festivalot) i canvis en la seva formació. Altres bandes s’han separat abans. I és per això que un concert d’Els Amics rarament serà dolent. L’engranatge és, precisament, allà on volien. 

*Surtdecasa.cat no es fa responsable de la redacció i contingut d'aquest post.

Podria definir-me com un vilafantenc inconformista, seriòfil i cinèfil. O dir que em vaig graduar en Turisme i en el Màster en Turisme Cultural a la Universitat de Girona. I afegir-hi la meva passió per la música i fetitxisme dels discos, cosa que em va introduir al món dels blogs i a col·laborar amb mitjans com Surtdecasa. Amb un sentiment animalista i una obsessió per fer conèixer la meva opinió sense mossegar-me massa la llengua, he mirat de voltar pel món, capturar-hi moments, aprendre idiomes i intentar aportar el meu granet de sorra al món dels relats. M'espanta l'avorriment, però valoro tenir temps per combatre'l. I amb això ja em coneixeríeu una mica.

09/04/2023
Ha tornat l’època de processons, escapades setmanals, i a Figueres també significa temps del consolidadíssim Festival Còmic.
18/03/2023
La calidesa d’un espai com la Sala Toni Montal de la Cate es va fer encara més evident ahir, entre les peces despullades d’artificis, com ens té ben acostumats en els seus discos l’eivissenc Miquel Serra.
25/02/2023
Amb la determinació de crear una realitat diferent a la que els envaeix, Moriu-vos de Cultura i Conflicte fa una clara denúncia al tracte que donem a la vellesa.
31/07/2022
L’emperador Adrià i Antínoo. Antínoo i l’emperador Adrià. Robert Mapplethorpe i Jörn Weisbrodt. Jörn Weisbrodt i Robert Mapplethorpe. La mort de Sondheim i aquell buit. La música i Rufus Wainwright. Rufus Wainwright i Peralada.
30/03/2022
Europa Bull planteja: “És, Europa en si, un acudit? Ens hauria de fer pixar? O ens hem de cagar?”. I no cal ser gaire europeu per entendre que la pregunta és retòrica.
21/03/2022
Björk, Lorca, dones pashtun afganes, la Verge Maria, visions de Hildegarda de Bingen i poesia de Safo de Mitilene són algunes de les veus que van sorgir en boca de Tarta Relena i la seva instrumentació electrònica embolcallada l
30/01/2022
“El meu regne per un espectador intel·ligent”, rebla el Joan Carreras nascut del text de l’uruguaià multi-premiat Gabriel Calderón. Un Joan molest per no semblar prou “mascle” pel fet de ser actor.