
Com es fon el permagel
Permagel el comences a llegir amb una cita de Thomas Bernhard, a El malaguanyat: “Néixer és una desgràcia, deia, i mentre vivim prosseguim aquesta desgràcia”; l’acabes també llegint-hi: “[…] és la vida, la salvatge que ens cerca i ens assetja”. I aquest text, que Victoria Spunzberg ha reordenat i adaptat amb bisturí dramatúrgic, no deixa de ser una oda a l’inconformisme. Un inconformisme que va encuriosir un Teatre Jardí de Figueres gairebé ple.
Una reacció a l’eufòria de felicitat de sa germana li fa endurir el permagel, aquesta metàfora d’una capa que mai es desglaça, com el seu lesbianisme i poc apreci a la maternitat en aquest món en què vivim, sense saber-ne un futur gaire esperançador.
Menteixo i pregunto. Menteixo i pregunto. Aquest és el meu estil”
Maria Rodríguez encarna aquesta protagonista de la qual no cal saber ni el nom, aquesta filla suïcida de mare obsessa de la salut. I tant que ho fa, amb tots els detalls que es troben en un text curt però que cada mot conté un pes molt major, com fan tants poetes que han fet el pas a la prosa, més o menys propers a la talla d’Eva Baltasar.
Des que va guanyar el Premi Llibreter 2018, l’escriptora no ha fet més que destacar i veure com la seva obra va més enllà del paper. L’adaptació al teatre et fa replantejar si aquelles pàgines que sovint havies de rellegir són el format més adequat per un missatge tan punyent. Però a mesura que avança la interpretació de Rodríguez, l’espectador es submergeix en un dels fenòmens literaris més celebrats dels darrers anys.
Fer de germana comprensiva és com un prospecte d’anticonceptius, té una llista de contraindicacions i d’efectes secundaris adversos més perillosa que la Gorgona”
La rebuda teatral d’aquesta novel·la de 2018 ha estat molt positiva, i quan surts del teatre les reaccions també són positives, encara que per dins et destrossi aquest retrat tan tel·lúric, tan desbudellador del que és la nostra societat i la de tants altres llocs, com s’aniria veient a Boulder i a Mamut en situacions diferents d’un fil similar.
Però malgrat això, és ben bonic trobar-te amb qui desconeixia l’obra de Baltasar, i amb qui rellegirà Permagel, i amb qui potser voldrà seguir veient aquest teatre punyent, que fa uns anys podria haver estat una representació puntual en una petita sala per espectadors “alternatius”.
El sexe m’allunya de la mort. Tanmateix, no m’atansa a la vida”
Podria definir-me com un vilafantenc inconformista, seriòfil i cinèfil. O dir que em vaig graduar en Turisme i en el Màster en Turisme Cultural a la Universitat de Girona. I afegir-hi la meva passió per la música i fetitxisme dels discos, cosa que em va introduir al món dels blogs i a col·laborar amb mitjans com Surtdecasa. Amb un sentiment animalista i una obsessió per fer conèixer la meva opinió sense mossegar-me massa la llengua, he mirat de voltar pel món, capturar-hi moments, aprendre idiomes i intentar aportar el meu granet de sorra al món dels relats. M'espanta l'avorriment, però valoro tenir temps per combatre'l. I amb això ja em coneixeríeu una mica.
- 1 of 13
- següent ›



















