,
09/04/2023
Crítica cultural
Judit Martín i Mònica Ballesteros
Foto:
Iconna Cav

Desfer-se de les rampoines (o no)

Ha tornat l’època de processons, escapades setmanals, i a Figueres també significa temps del consolidadíssim Festival Còmic. Incorporant espais particulars com el Casino Menestral i repetint pels carrers del centre, alguns dels millors i més divertits humoristes ens han fet riure tota la setmana, encara que en part sigui de les nostres pròpies misèries. L’Obès Musical (o potser ja hauríem de dir cultural) no s’ho ha perdut, com en edicions prèvies, i ha assistit a un parell de les propostes.

Judit Martín és garantia assegurada, i quan dedica un espectacle sencer a la improvisació, amb dependència total dels “pongos” que el públic dugui a l’espectacle, només pot anar bé. Amb l’acompanyament de Mónica Ballesteros, també experta en la improvisació, Pongo va ser un èxit que va omplir la Cate de Figueres, tot i que hagués omplert el Teatre Jardí sencer si s’hagués fet allà. Coses de la organització, suposo. No cal ser mainstream per omplir sales, i menys en festivals que les omplen totes.

Es veu que al món hi ha dos tipus de persones: els que saben deixar enrere les coses innecessàries (ja siguin físiques o digitals), i els que no. Dit d’altra manera: els que pateixen la síndrome de Diògenes, i els espartans. Fins i tot, els que no les saben acabar de deixar anar, aquestes rampoines, es van fer veure. Les mestresses de cerimònia Pongo van donar l’oportunitat al públic de recuperar  de l’exposició ben diversa de rampoines a l’escenari. I sí, es van recuperar una lepatata (resulta que en català es diu així vuvuzela) de l’època del Mundial de futbol masculí i tres gerres de cervesa de l’Oktoberfest de Munic, amb justificació en directe dels seus propietaris.

El show no es va limitar a descobrir històries rere les rampoines del públic, sinó que van ser de facto l’objecte d’improvisació de nombrosos gags de l’espectacle, ben retratats per càmeres que els enfocaven en directe: hamburgueses de plàstic, esquelets en miniatura, figures de ceràmica, obridors en forma d'home, figures en forma d'ocell per bufar i imitar-ne el so, etc. van ser objecte d'escenes en llocs inversemblants des d'Estats Units fins a cementiris remots. 

I és que, segurament, la millor utilitat que pot tenir una rampoina que no saps on recoi ubicar a ca teva (o a qui regalar-la) és, segurament, l’explicació de la història que té al darrere o la invenció d’una de nova per la reina d’aquest art, sense cap mena de dubte. Llarga vida a Judit Martín! (i probablement millor que certs espectacles de guions que puguin bloquejar els seus intèrprets).

*Surtdecasa.cat no es fa responsable de la redacció i contingut d'aquest post.

Podria definir-me com un vilafantenc inconformista, seriòfil i cinèfil. O dir que em vaig graduar en Turisme i en el Màster en Turisme Cultural a la Universitat de Girona. I afegir-hi la meva passió per la música i fetitxisme dels discos, cosa que em va introduir al món dels blogs i a col·laborar amb mitjans com Surtdecasa. Amb un sentiment animalista i una obsessió per fer conèixer la meva opinió sense mossegar-me massa la llengua, he mirat de voltar pel món, capturar-hi moments, aprendre idiomes i intentar aportar el meu granet de sorra al món dels relats. M'espanta l'avorriment, però valoro tenir temps per combatre'l. I amb això ja em coneixeríeu una mica.

04/06/2023
2023 serà, novament, un any que farà destacar l’Empordà musicalment per onzena vegada, especialment per Sant Joan.
14/05/2023
Llàtzer Garcia va estrenar divendres per primer cop fora de Barcelona Al final, les visions, producció de la Sala Beckett i el Festival Grec.
07/05/2023
El moviment és la clau. Jorge Drexler ho manifesta molt clarament a Movimiento: som una espècie viva, perquè ens movem i ens precedeixen generacions i generacions d’immigrants. Som “de todos lados un poco”.
24/04/2023
Veient com darrerament alterna concerts entre Estats Units i Europa, Núria Graham ens va presentar gairebé per primer cop a Girona el seu nou disc Cyclamen, amb una aura de jazz i un protagonisme del piano, encerclat d’un
17/04/2023
El Ticket to ride: Bach, Beatles, Glass i Bowie de la GIO Symphonia es presenta com un viatge entre mons influents en la història de la música, amb l’acompanyament de la magnífica veu d’Elena Tarrats.
10/04/2023
Si creus en els límits de l’humor, més val que no vagis a cap proposta d’El Soterrani. Ni tampoc a la majoria de propostes humorístiques, ja que, mai millor dit, es perd la gràcia.
09/04/2023
Ha tornat l’època de processons, escapades setmanals, i a Figueres també significa temps del consolidadíssim Festival Còmic.