,
20/11/2023
Crítica cultural
Foto:
Oriol Abulí

El gra(n)mòfon i els amics

La gran banda estrella del gramòfon va tornar a omplir la Bisbal de jazz, funky, soul, rocksteady, ska i música jamaicana amb la contundència habitual. És el que té tocar a casa, amb bona companyia d’altres allstars locals i una ciutat implicada en la conciliació horària pels assistents al concert, obrint les cuines amb anterioritat a l’habitual perquè la potent vida cultural de la capital del Baix segueixi bategant.

Call your friends és el nou disc de The Gramophone Allstars Big Band, una banda que no s’amaga de trucar als amics per fer les coses (encara) millor que en aventures anteriors, amb un so més modern, ja sense Judit Neddermann i seguint com si no fos (realment no ho és) necessària, amb les habituals dues germanes Sey (com si no fossin prou importants en solitari). I aquests amics són Saphie Wells, Tonia Richii, Marta Garrett, Ahyvin Bruno (Las Karamba), Kelly Isaiah (Koers), Rodrigo Laviña (Extraño Weys, At-Versaris) i la pròpia Neddermann amb el seu comiat formal.

El Teatre Mundial de la Bisbal d’Empordà va ser testimoni d’una banda amb peces per animar a qualsevol, fins al punt que el bateria bisbalenc Aleix Bou va rebentar la caixa i va ser salvat per les dues custodiades a l’escola de música local del mateix edifici.

Les peces de Genís Bou i Lluc Casares es van alternar amb alguna versió de Stevie Wonder, Bob Marley i Brown Baby, en una gira que acaba de començar i ja ha passat per Madrid, però que també tindrà residència durant el Barcelona Festival de Nadal del 16 al 29 de desembre a la Plaça Catalunya. Menys compres, més big bands i sempre trucades als amics!

*Surtdecasa.cat no es fa responsable de la redacció i contingut d'aquest post.

Podria definir-me com un vilafantenc inconformista, seriòfil i cinèfil. O dir que em vaig graduar en Turisme i en el Màster en Turisme Cultural a la Universitat de Girona. I afegir-hi la meva passió per la música i fetitxisme dels discos, cosa que em va introduir al món dels blogs i a col·laborar amb mitjans com Surtdecasa. Amb un sentiment animalista i una obsessió per fer conèixer la meva opinió sense mossegar-me massa la llengua, he mirat de voltar pel món, capturar-hi moments, aprendre idiomes i intentar aportar el meu granet de sorra al món dels relats. M'espanta l'avorriment, però valoro tenir temps per combatre'l. I amb això ja em coneixeríeu una mica.

08/02/2020
A Figueres potser no hi teníem les floristes, de la Rambla barcelonina i els seus trets modernistes. Però també hi tenim Rambla, amb plataners i que de flors plena n’és cada diada de Sant Jordi.
03/11/2019
66 butaques que he comptat i hi són. Així és com Guillamino va estrenar aquest recull de concerts amb noms prou ben parits com Ernest Crusats, Joana Serrat o Ferran Palau. Però d’això ja en parlarem aviat.
09/08/2019
L’home i la natura: diàlegs cèltics. Irlanda, Escòcia, Bretanya, Galícia i el País Basc.
06/08/2019
Els barris afrourugaians de Montevideo van veure com l’elit blanca prohibia l’any 1808 uns ritmes atronadors produïts per uns grups compactes que desfilaven pels carrers de la ciutat.
08/07/2019
[...] com aquells músics que comencen amb l'Hallelujah i acaben amb La Bamba.
16/06/2019
Secretly hoping you catch me looking (“esperant dissimuladament que em pesquis mirant-me”) dóna nom al segon disc que Pavvla va presentar dissabte a la Sala Cotton de Peralada per cloure els Concerts
27/05/2019
Foggy-Folk és com categoritzaven les cançons de Joana Serrat a la sala Dan’s Silverleaf de Denton, Texas.