,
20/11/2023
Crítica cultural
Foto:
Oriol Abulí

El gra(n)mòfon i els amics

La gran banda estrella del gramòfon va tornar a omplir la Bisbal de jazz, funky, soul, rocksteady, ska i música jamaicana amb la contundència habitual. És el que té tocar a casa, amb bona companyia d’altres allstars locals i una ciutat implicada en la conciliació horària pels assistents al concert, obrint les cuines amb anterioritat a l’habitual perquè la potent vida cultural de la capital del Baix segueixi bategant.

Call your friends és el nou disc de The Gramophone Allstars Big Band, una banda que no s’amaga de trucar als amics per fer les coses (encara) millor que en aventures anteriors, amb un so més modern, ja sense Judit Neddermann i seguint com si no fos (realment no ho és) necessària, amb les habituals dues germanes Sey (com si no fossin prou importants en solitari). I aquests amics són Saphie Wells, Tonia Richii, Marta Garrett, Ahyvin Bruno (Las Karamba), Kelly Isaiah (Koers), Rodrigo Laviña (Extraño Weys, At-Versaris) i la pròpia Neddermann amb el seu comiat formal.

El Teatre Mundial de la Bisbal d’Empordà va ser testimoni d’una banda amb peces per animar a qualsevol, fins al punt que el bateria bisbalenc Aleix Bou va rebentar la caixa i va ser salvat per les dues custodiades a l’escola de música local del mateix edifici.

Les peces de Genís Bou i Lluc Casares es van alternar amb alguna versió de Stevie Wonder, Bob Marley i Brown Baby, en una gira que acaba de començar i ja ha passat per Madrid, però que també tindrà residència durant el Barcelona Festival de Nadal del 16 al 29 de desembre a la Plaça Catalunya. Menys compres, més big bands i sempre trucades als amics!

*Surtdecasa.cat no es fa responsable de la redacció i contingut d'aquest post.

Podria definir-me com un vilafantenc inconformista, seriòfil i cinèfil. O dir que em vaig graduar en Turisme i en el Màster en Turisme Cultural a la Universitat de Girona. I afegir-hi la meva passió per la música i fetitxisme dels discos, cosa que em va introduir al món dels blogs i a col·laborar amb mitjans com Surtdecasa. Amb un sentiment animalista i una obsessió per fer conèixer la meva opinió sense mossegar-me massa la llengua, he mirat de voltar pel món, capturar-hi moments, aprendre idiomes i intentar aportar el meu granet de sorra al món dels relats. M'espanta l'avorriment, però valoro tenir temps per combatre'l. I amb això ja em coneixeríeu una mica.

20/05/2019
Imagina que tens dos germans i de cop mor un tiet avi que us fa caure del cel una herència de 35.000€. Que tot pinta molt bonic, tot i tenir una vida de merda i tot just tastes els compromisos gruixuts.
27/04/2019
El Preu d’Arthur Miller omplia el Teatre Jardí. Figueres a Escena no ha de patir quan Rosa Renom, Pere Arquillué, Ramon Madaula i Lluís Marco trepitgen un escenari i Sílvia Munt els dirigeix.
10/03/2019
“Crec que en realitat tots som la mateixa persona; si ho entenguéssim tots, tot seria més fàcil”
05/01/2019
Diguem-ho clar: mai fa basarda tenir un bon amic que en sap un colló de música. D’aquells que et diuen 300 noms dels quals en coneixes un 1% i te’n sona un 9%.
17/11/2018
No us enganyaré: sempre m’han costat els concerts massa despullats. Ha de ser un/a artista que capti suficientment l’atenció i/o el hype com perquè servidor es desplaci fins a una convocatòria d’aquest caire.
28/10/2018
Qui no coneix Moby Dick, avui en dia? Qui no ha sofert algun mal que li ha propiciat una certa dèria? Una espina clavada. Doncs precisament és aquest el propi leitmotiv de l’adaptació capitanejada per Josep Maria Pou.
20/10/2018
Quan ets fill dels 90, poca cosa pots haver viscut de la Movida. Tampoc d’una de les seves bandes insignes, dissolta quan qui us escriu aquestes línies encara no sabia ni què volia dir afaitar-se.